Vicent Salvà i Pérez
València,
10 d'octubre de 1786
París,
5 de maig de 1849
Intel·lectual, escriptor, llibreter i polític
Va formar-se en una família d’origen mallorquí, culta i de comerciants del vellut. El seu pare l’encaminà a la lectura dels grans clàssics espanyols. Així, vivint en un ambient cultivat, ja de ben jove començà a destacar per les seves aptituds intel·lectuals. El 1799 començà els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València, que li van consolidar i eixamplar la seva base intel·lectual i cultural. El 1802 cursà també els estudis de Teologia, a la mateixa Universitat.
El 1804 va obtenir la càtedra en Llengua Grega dels Reales Estudios de San Isidro a Madrid. Tanmateix, no acabà d’aconseguir la plaça per ser massa jove.
El 1807 entrà en contacte amb el liberal català Antoni Puig i Blanch, a Alcalá de Henares, qui l’introduí a la càtedra suplent de grec a la universitat d’aquella ciutat.
Al començar la Guerra del Francès, abandonà Alcalá de Henares i tornà a València on decidí dedicar-se al comerç. El 1809 es va casar amb Josefina Mallén, filla de Pere Joan Mallén, llibreter a la ciutat. Al morir-se la seva esposa al cap de poc temps del matrimoni, fundà una llibreria amb el seu cunyat; la llibreria, que assoliria molt de prestigi en els cercles liberals, s’anomenà «Mallén, Salvá y Cía» i destacà per l'àmplia oferta en obres traduïdes dels grans autors romàntics i liberals, introduint així les idees liberals de Jean-Jacques Rousseau, François-René de Chateaubriand o Jean-Joseph Regnault-Warin, entre molts d’altres.
Durant aquests anys a València, fou elegit regidor liberal de l’Ajuntament i capità de la Milícia Nacional de la ciutat.
El 1812 va marxar a Mallorca. Allà, treballà amb Isidoro de Antillón amb qui va publicar Aurora Patriótica Mallorquina de tendència liberal. L’any següent va decidir tornar a València.
El 1817, amb el regnat absolutista de Ferran VII, va ser denunciat per la Inquisició, culpat pel seu compromís polític amb els liberals i per la venda de llibres prohibits a la seva llibreria. Així s’exilià a París, però passà també per Itàlia.
Un any després tornà a València, on fou processat per la Inquisició. Amb el triomf de la Revolució Liberal de 1820 i l’inici de l’anomenat Trienni Liberal, va ser escollit altre cop regidor a l’Ajuntament de València, i també diputat a Corts (1822-1823) amb el càrrec de secretari del Congrés dels Diputats. A la Cambra destacà per la seva posició radicalment liberal, i per la defensa de la llibertat d’impremta i els drets d’autor. Com a liberal exaltat, votà també a favor de la suspensió del regnat de Ferran VII.
Amb el retorn de l’absolutisme, el 1823, es va haver d’exiliar, escapant-se primer a Sevilla i després a Cadis, des d’on arribà a Gibraltar. Un cop allà, l’any següent partí a Londres, on creà la Spanish and Classical Library, fou professor a l’Ateneo Español, col·laborà a El Repertorio Americano i a l’English Foreign Biblical Society, on intentà promoure la publicació del Nou Testament en català. Malgrat l'exili, no abandonà els contactes amb València. De fet, en les publicacions que farà a l'estranger, situarà sempre l'emblema de la seva ciutat natal a les cobertes.
El 1830 va marxar a París, deixant la llibreria anglesa a càrrec del seu fill, Pere. A la capital francesa va inaugurar la llibreria Hispano-Americana, conjuntament amb la família d'editors francesos Bossange. Aquesta, que assolí gran èxit, va arribar a tenir corresponsals a Argentina, Cuba, Mèxic, Guatemala, Xile i Perú. A partir d’aquesta llibreria, va poder publicar Gramática de la llengua castellana (1830) i Nuevo diccionario de la llengua castellana (1946). Així mateix, va publicar alguna obra en català, Lo somni (1831) que seria un referent per les generacions de la Renaixença; i també publicà novel·les romàntiques, com Irene y Clara (1830) i La bruja (1830).
Amb l’amnistia de 1834 tornà a València. Al cap de poc, tornà a ser elegit diputat a Corts i, amb l’Estatut Reial de 1836 va ocupar de nou la secretaria del Congrés. Dos anys després, va esclatar una revolta liberal a València, i a raó d’aquests esdeveniments, va ser elegit membre de la Junta Consultiva de la ciutat.
El 1839 va decidir començar un viatge per Espanya i Europa. Durant el viatge, va anar augmentant la col·lecció de llibres que havia conservat durant la seva vida. Així, el 1847 posseïa ja una important biblioteca, amb volums rars i edicions luxoses i en molt bon estat de conservació. El 1849 va viatjar a França per continuar la seva col·lecció. Tanmateix, va patir l’epidèmia de còlera i en conseqüència, va morir aquell mateix any.
Anys després de la seva mort, el seu fill en redactà un catàleg de la biblioteca, el qual contenia notes que el mateix Vicent Salvà havia anat fent durant els últims anys de la seva vida. Tot i els seus esforços, no va poder veure'l publicat, ja que s'acabaria d'enllestir pels seus fills i sortiria publicat el 1872, amb el títol de Catálogo de la biblioteca de Salvá.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Vicent Salvà i Pérez
Obra pròpia
Llibres
SALVÀ PÉREZ, Vicent. Don Termófilo o defensa del Prospecto del Doctor Puigblanch. Por Perico de los Palotes . Londres, 1829.
SALVÀ PÉREZ, Vicent. Gramática de la lengua castellana. Librería de los SS. Salvá e Hijo, 1830.
SALVÀ PÉREZ, Vicent. Irene y Clara o la madre imperiosa . París: Imp. Gaultier-Laguionie, 1830.
SALVÀ PÉREZ, Vicent. La bruja o cuadro de la corte de Roma: novela hallada entre los manuscritos de un respetable teólogo, grande amigote de la curia romana. París: Libreria Hispano-americana, 1830.
SALVÀ PÉREZ, Vicent. Lo somni . 1831.
SALVÀ PÉREZ, Vicent. Nuevo diccionario de la lengua castellana . París: Biblioteca de D. Vicente Salvá, 1837.
Vicent Salvà i Pérez
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
SEGUÍ I FRANCÈS, Romà. «Vicent i Pere Salvà o la memòria de la Biblioteca del XIX» a: Métodos de Información, núm. 31, juliol de 1999, p. 25-30.