Lingüista, professor i poeta

Vicent Salvador, nom amb què era conegut en el món literari i acadèmic, es va llicenciar en Filologia Catalana i Espanyola per la Universitat Central de Barcelona i era doctor per la Universitat de València (1983). Primerament va ser professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules (la Plana Baixa), Xàtiva (la Costera) i Massamagrell (l’Horta Nord), on fou director tres anys. Posteriorment, va ser professor a les tres universitats públiques valencianes amb estudis de Filologia: a la Universitat de València, on encetà la carrera universitària i fou director del Servei de Publicacions (PUV) entre 1986-1994; a la d’Alacant, on es va iniciar com a catedràtic, i a la Jaume I de Castelló, on va ocupar des del 1997 la càtedra de Filologia Catalana al Departament de Filologia i Cultures Europees i n’era professor emèrit. A més, va fer estades docents i investigadores, entre altres, a les universitats de Berkeley, Ginebra, Perpinyà o Cambridge. Al llarg de la seua carrera docent va dirigir vint-i-una tesis doctorals.

A més, va ocupar diversos càrrecs de representació i de gestió cultural, com ara director adjunt de la revista L’Espill (1988-1991), subdirector de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003-2007), codirector de la col·lecció interuniversitària «Aldea Global» (1998-2011), membre del Patronat de la Biblioteca Nacional de España (2005-2008), vicepresident del PEN Català al País Valencià (2007), membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de  l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també altres autors de la nostra literatura contemporània com ara Josep M. Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Carmelina Sánchez-Cutillas, Manuel Garcia Grau, etc. Va publicar treballs de teoria de la literatura i crítica literària, amb especial dedicació a les qüestions dels gèneres del discurs, l’ensenyament, la traducció i l’estilística.

Com a admirador i deixeble de Joan Fuster, la matinada de l’11 de setembre del 1981 era a la tertúlia de ca Fuster, amb Jaume Pérez Muntaner, quan van esclatar dos artefactes explosius que pretenien atemptar contra l’autor de Nosaltres, els valencians, acció terrorista de l’extrema dreta que podria haver estat la massacre més gran de la Transició al País Valencià.

El 1984 va publicar El gest poètic. Cap a una teoria del poema (Premi València d’assaig), un magnífic estudi sorgit arran de la seua tesi doctoral, dirigida pel lingüista de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano, que incorpora el corrent semiològic a la interpretació dels textos poètics. A més, va traure a la llum una gran quantitat de llibres sobre investigació literària: Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981, en col·laboració amb Jaume Pérez Montaner), Tebeos per a intel·lectuals (1985), Invitació a la literatura catalana (1986, en col·laboració amb Vicent Escrivà), La frontera literària (1988), Vint anys de novel·la catalana al País Valencià (1992, en col·laboració amb Adolf Piquer), Fuster o l’estratègia del centaure (1994), Elements de lingüística per al discurs literari (1995, en col·laboració amb Dominique Maingueneau), Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor (1999, en col·laboració amb Heike van Lawick), Poesia, ciutat oberta (2000), Els arxius del discurs (2001) o Figures i esbossos. Estudis sobre literatura valenciana contemporània (2013, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig de l’AELC). Té publicats escrits sobre els seus camps d’estudi en les revistes especialitzades L’Espill, Ínsula, Latitud 39, Lletres de Canvi, Saó, Serra d’Or, El Temps, Cairell, Revista de Catalunya, Llengua i Literatura Catalanes, Estudis Baleàrics, Zeitschrift für Katalanistik, Révue d’Études Catalanes, Catalònia, Catalan Review, Journal of Catalan Studies, Caplletra, Reduccions, Visat, Quaderns de Filologia, Escola Catalana, Mètode, Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, Journal of Catalan Studies, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, Millars, etc.

En l’àmbit de la creació poètica va publicar quatre poemaris: Argiles (1980), Ritual de cendra (1981, Premi Ciutat de València-Jordi de Sant Jordi), Calabruix (1985, Premi Ausiàs March de poesia de Gandia) i Mercat de la sal (1993, Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés). Va fer també una traducció catalana de textos en francés de José Tordera: Adagis (i altres mots) (1988). Com a poeta, va crear una obra breu però molt sòlida, formada per aquests quatre poemaris i alguns poemes esparsos més, on aborda tots els grans temes de la poesia, a vegades amb ressons d’Estellés, Cernuda, Lorca, Estellés, Vinyoli, Espriu, etc. Va ser antologat en el recull La vella pell de l’alba (E. Climent, 1985) i en Bengales en la fosca (Bromera, 1997). Josep Palomero, curador d’aquesta antologia de poesia valenciana del segle XX, hi destaca que Salvador «ha bastit una obra poètica interioritzada i íntima, en què la identificació entre la persona humana i la natura provoca una reflexió sobre el pas del temps i la mort».

La seua autobiografia com a lingüista fou publicada en el 2014 en el volum de Xavier Laborda titulat La lingüística en España. 24 autobiografías (Barcelona: UOC, 2014). En aquesta, Vicent Salvador desgrana el seu recorregut vital com a investigador, i hi apunta una idea que es troba en la base de tota la seua obra, tant la de creació literària com la d’investigació: «Al llarg de la vida, el llenguatge ha estat per a mi objecte privilegiat de reflexió, de fascinació, d’inquietud». Per al professor Manuel Pérez-Saldanya, es refereix al llenguatge en un sentit polièdric, amb totes les seues cares i arestes, i sobretot als territoris de frontera que tant el fascinaven i on tantes aportacions va fer: la frontera que ell sabia tènue i imprecisa entre la llengua i la literatura, entre el discurs literari i el científic, entre la crítica literària i la història de la literatura, entre la llengua col·loquial i punyent del seu parlar de l’Horta de València i la llengua normativa, cisellada i precisa, d’evocacions fusterianes. La fascinació i la inquietud pel llenguatge es reflecteix en el contingut i en el títol de cadascuna de les seues investigacions, siga en els estudis de literatura i crítica literària, pragmaestilística, de llengua o de lingüística mèdica.

El professor Salvador va obrir nous camins en els estudis literaris i lingüístics catalans. L’obra que deixa és prolífica, fruit d’una enorme curiositat intel·lectual i de la seua feina incansable. Al capdavall, un referent i guia. De caràcter afable i generós, va exercir el seu mestratge en diverses generacions de professores i professors que es dediquen a la Filologia Catalana al País Valencià. Com va ressaltar el doctor honoris causa de l’UJI Sebastià Serrano, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i director de la seua tesi, ja com a alumne, «Vicent Salvador reeixia per la seua capacitat analítica i per la facilitat de copsar models teòrics que escapaven a la majoria de companys, amb un ull empíric capaç de sistematitzar la geografia dels espais del llenguatge i de les llengües».

Per tot això, va formar part en diversos jurats literaris i va rebre reconeixements com l’Almogàver d’Or (Paterna, 1997) o la dedicatòria en 2008 d’una sala de la biblioteca pública de Paterna, a la qual nodria amb donacions de llibres. En el 2018, la Universitat Jaume I li va dedicar un monogràfic de la revista que ell havia dirigit Cultura, Lenguaje y Representación, titulat Discursos en la frontera (2018).

El seu funeral va tindre lloc el 26 de gener a la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Paterna. L’estima de col·legues i deixebles es va notar des del moment que es va conéixer el decés, als 72 anys.

Imatge: Rafa Gil (El Temps)

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Xavier Laborda i altres. La lingüística en España. 24 autobiografías. Barcelona: UOC, 2014.

---

Manuel Pérez-Saldanya: “Vicent Salvador, un gran investigador de les fronteres”

https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2023-01-25/vicent-salvador-un-gran-investigador-de-les-fronteres.html

---

Portal AELC

https://www.escriptors.cat/autors/salvadorv/portic-vicent-salvador