Historiadora, novel·lista i poetessa

Nascuda a Madrid, després d'una curta etapa a Barcelona, la seua família es traslladà a València. Passà la seua infantesa entre València i Altea, on visqué sota la influència del seu avi, l'historiador alteà Francesc Martínez i Martínez, circumstància que influiria en la seua posterior activitat intel·lectual.

Havent cursat Filosofia i Lletres a la Universitat de València va entrar a col·laborar al diari Levante, on publicà els seus primers escrits, esdevenint col·laboradora habitual de les planes culturals, amb estudis de caire acadèmic sobre la història i la literatura medieval valencianes.

La seua activitat com a historiadora no es va circumscriure als articles de premsa, donat que, a més d'aquests articles, va publicar diversos estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971).

Com a escriptora de creació, només publicà obra de creació en català, principalment poesia, conformant la generació poètica dels 1950, junt amb Joan Valls i Jordà, Vicent Andrés i Estellés o Maria Beneyto i Cuñat, entre altres.

D'arrels clàssics, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d'Un món rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d'una escriptora de la segona part del segle XX. La seua poesia adopta, sovint, un posat directe i confessional des d'on fa una evocació nítida dels assumptes que l'afecten: el pas del temps, la nostàlgia de coses passades, la rebel·lió davant la situació de la dona o davant de les injustícies socials.

Una altra característica de Sànchez-Cutillas, per bé que siga comú a la resta d'escriptors de la seua generació, és la solidaritat amb el grup dels vençuts, dels silenciats, que en el cas de les dones sovint empra un pretès gènere neutre, asexuat, en detriment, de la pròpia identitat de gènere. En el seu cas escrigué exclusivament en masculí al llarg del seu primer poemari, tot i que, a partir del segon ja va deixar palesa la feminitat de la pròpia veu.

El reconeixement del públic li arriba, però, amb la novel·la Matèria de Bretanya (1976), guardonada amb el premi Andròmina de narrativa del 1975, que ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua pròpies que es viu a partir del 1970 al País Valencià. Si a Matèria de Bretanya reflexionava sobre el passat, sobre els records i la mitologia, recupera i desenvolupa aquesta temàtica al seu poemari més ambiciós, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976). A més, és autora de dues narracions, El llamp i la sageta dels records i A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra (1981), on empra el parany historiogràfic per fer-se passar com a transcriptora d'un text medieval de Sor Isabel de Villena, on són constants les referències al bagatge mitològic i llegendari de diverses cultures.

Abans, però, en plena dècada dels 1960, va publicar uns altres dos poemaris d'estètica realista (sobretot el primer): Un món rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969). La seua producció no acaba amb aquestes obres. El 1980 publica el seu darrer poemari, Llibre d'amic e amada, més proper a l'estètica del poemari de 1969 que a Els jeroglífics, i després d'aquesta obra va optar pel silenci. Anys després, el 1997 es va editar de forma íntegra l'Obra poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas, que arreplega el conjunt de les seues composicions i una antologia poètica bilingüe, que tancaren la seua carrera literària.

Un any abans de la seua mort va ser distingida amb el premi Valenciana de l'any 2008 per la Fundació Huguet, reconeixement a tota la seua carrera, i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La seua filla és la periodista i escriptora Maria Lluïsa del Romero.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

SÀNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina. Un Món rebel . València: 1964.

---

SÀNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina. Conjugacio en primera persona. València: Vives Mora, 1969.

---

SÀNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina. La fabrica vella, dita de murs i valls. València: 1970.

---

SÀNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina. Francisco Martínez y Martínez : Un humanista alteano, 1866-1946. Alacant: Caja de Ahorros provincial de la Excma. Diputación, 1974.

---

SÀNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina. Matèria de Bretanya . València: Tres i quatre, 1976.

Capítols de llibres

---

BORJA, J.. «Carmelina Sánchez-Cutillas. Matèria de memoria», a: Literatura autobiogràfica: història, memòria i construcció del subjecte. Paiporta: Denes Editorial, 2001.

---

LACUEVA I LORENZ, Maria. «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià)», a: Gènere i Modernitat a la Catalunya Contemporània. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

Articles en publicacions periòdiques

---

ALPERA I LEIVA, Lluís. «Carmelina Sánchez-Cutillas "in memoriam"» a: Serra d'Or, núm. 594, juny 2009, p. 37-39.

---

BALAGUER, Enric. «Els seixanta, el furor d'una década» a: L’Aiguadolç, núm. 18, 1993.

---

PASQUAL I ESCRIVÀ, Gemma. «Carmelina Sánchez-Cutillas, una cambra propia» a: Caràcters, núm. 47, 2009.