Llista alfabètica
Llista alfabètica

Àngel Sànchez i Gozalbo

Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1894
Castelló de la Plana, 10 de març de 1987

Fotografia de Àngel Sànchez i Gozalbo

Metge, escriptor i polític

Va estudiar medicina a la Universitat de València, obtenint la llicenciatura el 1916 i posteriorment el doctorat el 1918. Va exercir la medicina a Castelló de la Plana en l'especialitat d'anàlisis clíniques.

En la seua època d'estudiant a València, havia entrat en contacte amb cercles literaris valencianistes, cosa que el va portar a implicar-se en diverses associacions i iniciatives de caire cultural, com ara l'Assemblea de Nostra Parla, on presentà una ponència sobre "El valencià i la medicina" (València, juliol de 1922) o Lo Rat Penat, on entra en contacte amb l'anomenada "generació del 30". També va col·laborar a El Crit de la Muntanya, òrgan de la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (la Lliga basava la seva actuació, especialment important a les comarques de Castelló, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris, amb una orientació socialista).

El 1919 va participar en la fundació de la Societat Castellonenca de Cultura, societat promoguda principalment per prohoms de la dreta catòlica que, malgrat la seua vocació culturalista, en determinats moments arribà a tindre projecció cívica. Sánchez i Gozalbo va ser el membre més jove entre els fundadors, i durant molt de temps exercí de secretari i director del servei de publicacions de la mateixa. Va ser president de l'Ateneu de Castelló el 1931.

Va ser nomenat delegat a la ciutat de Castelló de la Plana per a l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear, i va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. En una entrevista de 1984 es reafirmava en que la elecció de la llengua literària no era una simple qüestió estètica, sinó d'un nacionalisme conscient: "Una actitud nacionalista, naturalment, amb l'ideari de la qual estàvem tots nosaltres identificats" . I pel que fa a la necessitat de les Normes, serien la convenció necessària per a mantindre i consolidar l'ús, sobretot escrit, de la llengua tot i que "ja abans del 1932 havíem acceptat les normes de l'Institut d'Estudis Catalans". [i]

Políticament era un dels referents de la dreta castellonenca, tant per la seua participació activa en la política d'abans de la guerra, com pel seu activisme cultural. Es considerava a si mateix influenciat per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, i considerava que no podia haver redreçament cultural si no anava lligat al polític (op.cit.). Durant la Dictadura de Primo de Rivera, adscrit a la Unión Patriótica, va ser regidor de Castelló entre abril de 1924 i maig de 1925, quan va ser designat diputat provincial per Castelló.

Secretari local de Falange en la ciutat de Castelló a l'entrada dels feixistes, el 1938, ocupà diferents càrrecs dins del règim, com ara tinent d'alcalde del segon ajuntament franquista, la presidència del Col·legi Oficial de Metges (1940-1943) o la presència a la direcció de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, primer com a conseller (1939-1941) i més tard com a president.

En la seua obra literària, que el mateix autor reconeix plena d'influències catalanes (op.cit.) destaca per la seua la dedicació a la narrativa breu, publicada generalment en revistes, tot i que el 1930 va publicar-ne un recull amb el títol Bolangera de Dimonis (1931). Va col·laborar a El Cuento del Dumenche, Arte y Letras, Revista de Castellón i El Camí.

També va publicar diversos assajos històrics, com Pintors del Maestrat, contribució a la pintura valenciana quatrecentista (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i Morella (1935), Els Viciana i la nostra literatura (1963) i de fraseologia lèxica.

[i] Llir entre cards. Revista de literatura de la Facultat de Filologia de València, núm. 4, 1985.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Àngel Sànchez i Gozalbo

Obra pròpia


Llibres

SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Contribución al estudio de la grippe de 1918 en la provincia de Castellón. Castelló de la Plana: Hijos de J. Armengot, 1919.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Pintors del Maestrat . Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1932.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. El paisatge en la literatura valenciana. Castelló de la Plana: Fill de J. Armengot, 1934.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Bernat Serra: pintor de Tortosa i de Morella. Castelló de la Plana: Fill de J. Armengot, 1935.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Pintores de Morella. Castelló de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1943.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Els Viciana i la nostra literatura. València: Successor de Vives Mora, 1963.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Repertorio de inventarios del Santuario de Nuestra Señora del Lledo. Castelló de la Plana: Hijos de F. Armengo, 1980.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Galanies i cobejances. València: Prometeo, 1981.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Lledó en la història. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, 1995.
SÀNCHEZ GOZALBO, Àngel. Bolangera de dimonis . València: Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1996.

Àngel Sànchez i Gozalbo

Bibliografia


Llibres

AGUILÓ, Ll. et al. Llir entre cards : la generació del 1930 i el seu temps. València: Associació Cultural de Filologia, 1985.
GIMENO BETÍ, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006.
GINÉS I SÁNCHEZ, Andreu. La instauració del franquisme al País Valencià. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
PANIAGUA, Javier i PIQUERAS, José A. (Dir.): . Diccionario biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005). Alzira - València: Institució Alfons el Magnànim : Fundación Instituto Historia Social : Centro Francisco Tomás y Valiente UNED, 2003.
RIPOLL DOMÈNECH, Faust. Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951). Catarroja-Barcelona: Afers, 2010.