Advocat i escriptor

Fill de Vicent Sanchis Manzanet i de Mª Gràcia Almela Gilabert, tots dos de Vila-real, son pare havia estat regidor municipal des de 1861 i alcalde efímer en 1864, en la darrera etapa del regnat d’Isabel II. Pel que sembla, va tornar a la política activa en els primers moments de la Restauració monàrquica i ocupà el càrrec de vicepresident de la Diputació Provincial.

Sanchis Almela va estudiar Dret a la Universitat de València i s’establí a Vila-real com a advocat i registrador de la propietat al seu domicili del carrer de sant Antoni, 30. Als 25 anys es va casar amb Trinitat Ayza Bel i es converteix en una de les fortunes més notables de la població. Tingueren tres fills. En 1893 i 1894, als quaranta anys, el trobem com a vicepresident de la Diputació Provincial, i en les eleccions de 1897 fou elegit regidor. Va formar part de la Junta Municipal d’Instrucció Primària i des de la seua influència s’inicià la gestió per a construir les primeres escoles municipals modernes en un edifici construït enfront del campanar de l’església arxiprestal. En unes altres eleccions a finals de 1897 va ser elegit alcalde de la vila, en un període marcat per les situacions greus i conflictives per al veïnat, com ara les lleves de joves per a la guerra de Cuba, l’escassesa econòmica del moment i altres catàstrofes locals. Tot i això, el seu mandat està il·luminat per fets satisfactoris com la inauguració de les “escoles del Campanar”, la signatura del primer contracte de servei d’enllumenat públic, la celebració de la gran romeria al sepulcre de Sant Pasqual al maig de 1899 i les primeres carreres de bicicletes.

El 24 de juny de 1899 renuncià a l’alcaldia per raons de salut, a causa d’un catarro pulmonar crònic amb emfisema pulmonar, neurastènia i reuma muscular articular, la qual cosa l’obligava a passar al llit llargues temporades a l’hivern i haver d’absentar-se a l’estiu a algun balneari. Aquest estat de salut tan delicat l’acompanyarà fins la mort, quatre anys més tard.

A banda de les seues dedicacions professionals i polítiques, Vicent Sanchis Almela va ser un personatge amb interessos culturals i intentà conrear ocasionalment la creació literària amb certa habilitat. La seua obra de més ressò és la seua comèdia bilingüe en un acte i en vers titulada Un novio falsificat, estrenada el 14 de febrer de 1892 a Vila-real per l’actor Salvador Mora, fill del famós Ascensi Mora, possiblement a l’antiga capella de la Sang, desamortitzada. La peça fou publicada per la impremta de Ripollés de València.

Es tracta d’una mostra característica del teatre sainetístic regional que afegeix a la seua forma escènica popular el valor d’estar ambientat a Vila-real, amb uns diàlegs plens d’al·lusions a la vida local. Un pare, Quico, llaurador amb pretensions, enlluernat per les paraules enganyoses d’un poca-vergonya, Don Crispín, que pretén amb mala traça el casament (i una dot de tretze mil lliures) amb la seua filla. Una xica jove però espavilada, Maria, que de lluny veu les intencions de l’embolicador, i que prefereix la bona planta del jove veí, Vicentet, de poques llums però perdudament enamorat. Un amic amb seny, protector dels dos colomets, un parell de francesos que passaven casualment per allí, i la presència en el darrer moment de l’alcalde de la vila, acompanyat per un agutzil, que acabarà posant orde i sentència en l’embull final.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Fortuño Llorens, Santiago. «Les lletres a Vila-real, ahir i avui», a: Diversos autors. Història de Vila-real. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2010, p. 307-347.

Articles en publicacions periòdiques

---

Jacinto Heredia Robres. «'Un novio falsificat (1892), un sainet de Vicente Sánchiz Almela'» a: Cadafal, 2008.