Manuel Sanchis Guarner
València,
9 de setembre de 1911
València,
16 de desembre de 1981
Filòleg
El seu pare, Manuel Sanchis Sivera (València, 1877-1916) provenia d'una família de menestrals dedicats al negoci de la fusteria que li va permetre accedir als estudis de Medicina, però va morir als 38 anys, deixant orfes a dos fills: Manuel i Ricard (València, 1915). La seua mare, Maria Guarner Aguiló, pertanyia a la classe alta de Mallorca i en casar-se amb Manuel Sanchis Sivera va aportar una dot molt important al matrimoni. Maria va morir anys després, en 1925. Orfes de mare i pare varen quedar a càrrec del seu oncle Josep Sanchis Sivera (València, 1867-1937), canonge, humanista, intel·lectual destacat dintre de la cultura valenciana i amb molts contactes dintre del valencianisme. En aquest ambient doncs, Manuel es va anar interessant pel valencianisme adquirint una consciència de la unitat lingüística i de la importància de la cultura catalana.
Va estudiar el Batxillerat a les Escoles Pies de València per a ingressar després a la Universitat de València per cursar la carrera de Filosofia i Lletres i Dret en 1928, en un moment en que l'ambient universitari estava molt agitat amb protestes per la situació de l'ensenyament durant la Dictadura del general Primo de Rivera. Sanchis va participar activament en aquesta contestació social estant un dels promotors de l'Associació Professional d'Estudiants (APE) de Filosofia i Lletres, organització dintre de la Federació Universitària Escolar (FUE) que pretenia el progrés de la universitat i de la cultura.
Fou també un dels fundadors, el 8 de març de 1930, d'Acció Cultural Valenciana, entitat valencianista formada per estudiants i llicenciats de la Universitat. Sanchis va formar part de la primera directiva amb tan sols 18 anys en el càrrec de comptador, junt altres joves que anys a venir serien importants quadres del valencianisme com Joan Beneyto, Felip Mateu i Llopis, Francesc Carreres de Calatayud, Emili Gómez Nadal, Antoni Igual Úbeda... Editaren la revista Acció Valenciana, d'una clara línia pancatalanista.
El 1930 es va afiliar a l'Agrupació Valencianista Republicana, partit valencianista d'esquerres impulsat per personatges com Francesc Almela i Vives, Emili Gómez Nadal, Adolf Pizcueta, Carles Salvador, Artur Perucho...
La implantació de la República en 1931, coincidí amb la seua estada a a Madrid per tal de realitzar un curs de doctorat en la Universidad Central, però mai va deixar de costat el redreçament polític i cultural del País Valencià. De fet durant la seua etapa a Madrid, va signar les Normes de Castelló en 1932, col·laborà en revistes com El Camí i Timó, va escriure una de les seues obres més importants La llengua dels valencians i l'estiu de 1932 va participar en la Primera Setmana Cultural Valenciana que va organitzar el Centre d'Actuació Valencianista.
Tampoc va deixar de costat la lluita estudiantil en Madrid assistint al 2n Congrés de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos (UFEH) del 8 al 18 de novembre de 1931. Va assistir com a delegat de l'APE de Filologia i Lletres de València. En aquest Congrés es debatrien temàtiques com la Reforma de l'Ensenyament que s'estava fent en aquell moment.
En aquest moment de la seua vida, va conèixer molta gent important i entrà a formar part de projectes molt interessants que marcaran la seua trajectòria professional. Entaulà relació amb Lluís Gonzalvo París, que ocupava la càtedra d'Arqueologia i Numismàtica i Epigrafia en la Universitat de València, el qual, en constituir-se el Seminari de Filologia Valenciana, va oferir-li el càrrec de secretari. Aquesta relació va continuar i, en 1937, en la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis de València, compartiren càrrec de nou, Gonzalvo com a president i Sanchis com a vocal.
En 1932 va obtenir una beca per a treballar en el Centro de Estudios Históricos (CEH) com a becari i col·laborador amb la missió de formar-se i que més tard li permetria participar en la direcció del Seminari de Filologia Valenciana. Aquesta experiència li va permetre conèixer els seus mestres com ara Ramón Menéndez Pidal, Tomás Navarro, Américo Castro... I fer les seues primeres publicacions, destacant articles dels més importants com «Análisis fonético del valenciano literario». Així, aquesta institució fou fonamental en la formació i creixement de Sanchis com a filòleg i com a persona.
A més va entrar a formar part de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), treballant amb el projecte amb Francesc de Borja Moll fent exploracions fonètiques arreu de la Península. Aquesta participació li va permetre un estudi objectiu de la situació dialectal del país, convertint-se en un important especialista en fonètica.
Però tota aquesta activitat es va aturar amb l'esclat de la Guerra Civil en 1936, Sanchis va anar al front per a lluitar i defensar la legalitat republicana. Mentre era al seu destí va tenir una filla amb la seua esposa Rosa Cabanilles, el 3 de juny de 1938, però disortadament va morir al poc de nàixer.
L'abril de 1939, a la fi de la Guerra Civil, fou enviat a un camp de concentració en Salamanca fins a desembre del mateix any, quan el camp fou tancat i el varen dur a la presó d'Alcalà d'Henares. Mentre estava pres, va rebre el recolzament d'amics i familiars que intentaren que fos alliberat o al menys jutjat amb rapidesa. Dos militars amics, Francisco Nogales i Eduardo Oria, varen intervenir per alleugerar els tràmits, i finalment va ser jutjat l'1 de juny de 1940, condemnant-lo per «auxilio a la rebelión» a 12 anys de presó i un dia de reclusió per haver defensat la República i per haver estat afiliat a Esquerra Valenciana des de 1935. Va complir la seua condemna en Madrid i a Montolivet fins que va ser alliberat en desembre de 1942 amb la llibertat condicional.
En febrer de 1943 es va casar oficialment per l'Església amb Rosa Cabanilles, i l'1 de març es varen traslladar a Palma de Mallorca després dels incessants intents de Francesc de Borja Moll de que acceptara un lloc de treball com a professor d'alemany en un institut de l'illa i que l'ajudara en alguns projectes que estava tirant endavant. Així, va participar a la revista falangista Baleares però per motius culturals, ja que els permetien parlar d'autors i obres catalans. A més també va treballar com a redactor auxiliar del Diccionari Català-Valencià-Balear.
En aquest moment tenia molt bona relació amb Xavier Casp i col·laborà en l'editorial Torre, dirigida per aquest i Miquel Adlert, com assessor i també publicant obres pròpies. La bona relació amb Casp va derivar també en que es convertira en corrector i crític d'algunes obres de Casp, ja que aquest li demanava consell sobretot per a normativitzar correctament els seus textos. Va participar amb l'editorial Torre fins 1962 mentre compartien els mateixos objectius, però Miquel Adlert i Xavier Casp feren un gir cap al secessionisme lingüístic, fet que va provocar que molts, entre ells el mateix Sanchis Guarner, s'apartaren d'ells i de l'editorial. A més, aquest allunyament de la unitat de la llengua, va apartar als fundadors de l'editorial Torre de l'àmbit acadèmic valencià.
Fou un dels fundadors dels aplecs de joves escriptors Amics de les Lletres, actes que donaven veu a que aquests joves s'expressaren i també tenien una dimensió política d'oposició al franquisme i a la repressió cultural. El primer aplec d'aquest tipus fou a Sóller en juliol de 1951. També durant la seua estada a Mallorca, va intervenir en l'edició dels Quaderns literaris Raixa. Aquests quaderns foren un projecte de Moll i d'altres joves per dotar-los d'un caràcter integrador i de gran abast. Es va poder publicar, però de seguida va patir la censura.
Malgrat que Sanchis estava de bon gust a Mallorca i se li varen obrir moltes oportunitats importants, tirava de menys la seua València natal i després de molt de temps va tornar, en 1959, per ocupar un lloc de professor de francès en l'Instituto Nacional d'Enseñanza San Vicente Ferrer, lloc que va ocupar fins 1976. En aquest any va entrar en la Universitat de València com a professor numerari de Lingüística Valenciana, desprès d'haver impartit alguns cursos de Filologia Romànica i Lingüística General en aquesta institució anys anteriors. En 1979 va accedir a la càtedra de l'especialitat que ocupava a la Universitat, i en 1980 fou escollit degà de la Facultat de Filologia fins 1981. En 1966 va ingressar en la Real Acadèmia de la Historia. Va tenir un paper destacat a la Universitat de València dirigint l'Institut de Ciències de l'Educació de 1975 a 1981 i va crear l'Institut Universitari de Filologia Valenciana en 1978.
Va tenir una vida intel·lectual molt activa i va participar en institucions molt importants: fou membre, des de 1950, de l'Institut Alfons el Magnànim, des de 1961, de l'Institut d'Estudis Catalans, i des del 1962 del Centre de Cultura Valenciana, entre d'altres.
Fou premiat en nombroses ocasions: Premi Cerdà Reig de la Diputació Provincial de València, Premi d'Honor a les Lletres Catalanes, en 1974, i premi de la Unitat de la Llengua, en 1981, per la seua obra Aproximació a la Llengua Catalana.
A les acaballes del franquisme, els blaveristes que defensaven el secessionisme lingüístic es feren amb el control de Lo Rat-Penat, institució de la qual n'era membre. En una Junta General Extraordinària celebrada el 25 de novembre de 1977, foren expulsats catalanistes com Joan Senent i el mateix Sanchis Guarner.
Aquesta defensa de la unitat lingüística li va crear conflictes amb sectors de la ultradreta espanyola fins al punt de sofrir diversos atemptats contra la seua vida. En 1978 va patir un atemptat bomba i també va rebre temps després paquets bomba i pintades a sa casa en forma d'amenaces. Aquests fets, ja al final de la seua vida, van fer que la seua salut es resentira i a finals de 1981 morís.
Autoria: Iris Ruiz i Marquès
Manuel Sanchis Guarner
Obra pròpia
Llibres
SANCHIS GUARNER, Manuel. Sobre los problemas de la lengua castellana en América. Madrid - Palma de Mallorca: 1960.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Extensión y vitalidad del dialecto valenciano "apitxat". Madrid: Hernando, 1936.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Introducción a la historia lingüística de Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 1948.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Noticia del habla de Aguaviva de Aragón . Madrid: 1949.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Gramática valenciana. València: Torre, 1950.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Calendari de refranys. Barcelona: Barcino, 1951.
SANCHIS GUARNER, Manuel. "La diptongación ibero-romanica" de Freidrich Schürr. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1951.
SANCHIS GUARNER, Manuel. "Regles de esquivar vocables..." de A.M. Badia Margarit. "Recordances de Sant Vicent Ferrer" de Nicolau de Sueca. Reseña crítica-bibliográfica. 1951.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Dictionnaire historique et dialectal du catalan "Alcover-Moll" . Louvain: Centre International de Dialectologie Générale, 1953.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Gramática histórica catalana" de A. Badia Margarit. 1953.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La cartografía lingüística en la actualidad y el Atlas de la Península Ibérica. Madrid: Instituto Miguel de Cervantes, 1953.
SANCHIS GUARNER, Manuel. València visigòtica. València: Torre, 1953.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els molins de vent de Mallorca. Barcelona: Barcino, 1955.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els noms catalans de la cuereta. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1955.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els noms catalans de la cuereta. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1955.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els parlars romànics anteriors a la Reconquista de València i Mallorca . Barcelona: 1955.
SANCHIS GUARNER, Manuel. "Hispania y Marcial : Contribución al conocimiento de la España antigua" de Miguel Dolç : reseña crítico-bibliográfica. 1955.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Dictados tópicos de la comarca de Denia, Pego y la Marina. València: Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 1955-58.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El cant de la Sibil·la: antiga cerimònia nadalenca. València: Instituto de Literatura y estudios Filológicos, Institución Alfonso el Magnánimo, 1956.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Factores históricos de los dialectos catalanes. Madrid: 1956.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Les barraques valencianes . Barcelona: Barcino, 1957.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Las minorias religiosas en la toponimia de Cataluña, Valencia y Mallorca. 1958.
SANCHIS GUARNER, Manuel. L'ideal cavalleresc definit per Ramón Llull. Palma de Mallorca: Maioricensis Schola Lullística, 1958.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Notas bibliográficas. 1958.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El mozárabe peninsular . Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1959.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els llinatges catalans. Assaig de divulgació lingüística" de Francesc de B. Moll : resenya critico-bibliogràfica. 1959.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La "Chanson de Roland" a la luz de la teoría tradicionalista de Menéndez Pidal. Madrid: 1959.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Francesc de B. Moll, philologue catalan. Louvain: Centre International de Dialectologie Générale, 1960.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els moros valencians i el Cid . València: Vives Mora, 1962.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Sobre la data de les regles de purisme idiomàtic de Bernat Fenollar. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1962.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Tipos estructurales de poblaciones valencianas. València: 1962.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Un resumen de la historia del teatro en Valencia. València: 1963.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: L'Estel, 1963-1968.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La lengua de Ausiàs March . València: Institució Alfonso el Magnànim, 1964.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Als Reverends Senyors Rectors. Castelló de la Plana: Imp. Fermar, 1966.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1966.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La elaboración manual del cáñamo en la Vall d'Uixó. València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1966.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Noticia del dialecto de Enguera y la Canal de Navarrés . València: Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 1966.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Las hablas del Alto Mijares y de Fanzara (Provincia de Castellón). Madrid: Aguirre , 1967.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Problemes de l'us del vernacle a València. Barcelona: Monestir de Montserrat, 1967.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El Misteri Assumpcionista de la Catedral de València . 1968.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El català nord-pirinenc i l'origen de la llengua. València: Universitat de València, 1970.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Mentalitat i costums dels valencians quatrecentistes. València: Marí Montañana, 1970.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El Regne de València en el segle XVII vist pels viatgers estrangers. València: Vives Mora, 1972.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Per a una caracterització valenciana. València: Ajuntament de València, 1972 [Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia. Serie Sexta. Conferencias ; 3].
SANCHIS GUARNER, Manuel. Estudi preliminar a l'edició de Sermons de Quaresma de Sant Vicent Ferrer. València: Albatros, 1973.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El certamen poètic del 1474, motiu de les "Trobes de llaors de la Verge Maria", primer llibre literari imprés a Espanya . Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1975.
SANCHIS GUARNER, Manuel. València, els seus gravadors i la gran aventura d'Ernest Furió. València: Vicent García, D.L, 1977.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els felibres i València . València: L'Estel, 1979.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Els inicis del teatre valencià modern: 1845-1874. València: Universitat de València, Facultat de Filologia, 1980.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Les difícils decisions que hagué de perdre Jaume. Valencia : 1980.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Renaixença al País Valencià: estudi per generacions . València: Eliseu Climent, 1982.
SANCHIS GUARNER, Manuel. El sector progressista de la Renaixença valenciana. València: Universitat de València, Facultat de Filologia, Departament de Lingüística Valenciana, 1985.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Teatre i festa: de Nadal a Falles. València: Eliseu Climent, 1987.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Aproximació a la história de la llengua catalana. Barcelona: Salvat, 1992.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Lletres de resistència (1939-1981). Catarroja: Afers, 2005.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Cançoneret valencià de Nadal. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006.
SANCHIS GUARNER, Manuel. Geografia, història i art del País Valencià. València: Tres i Quatre, 2007.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La ciudad de Valencia. Sueca: Irta, 2007.
SANCHIS GUARNER, Manuel. La llengua dels valencians. València: Tres i Quatre, 2009.
Manuel Sanchis Guarner
Bibliografia
Llibres
Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg. Universitat de València, 1998.
CASANOVA, Emili. Manuel Sanchis Guarner, ciència, compromís i diàleg. 2012.
CORTÉS CARRERES, Santi. Manuel Sanchís Guarner 1911-1981: una vida per al diàleg. Edició de l'Institut Interuniversitàri de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.