Josep Sanchis i Sivera
València,
5 de gener de 1867
València,
21 de maig de 1937
Eclesiàstic i historiador
Entre 1878 i 1881 va cursar tres anys de batxiller a l'Institut de Segon Ensenyament per ingressar, després, al seminari Conciliar. El 1890 es va ordenar com sacerdot i va ser nomenat oficial de Secretaria del Palau Arquebisbal. Dos anys després es doctorà en Teologia.
El 1889 obté el títol de batxiller en Arts. Encara com a estudiant, col·labora amb diferents articles publicats en els quatre últims volums de Diccionario de Ciencias Eclesiasticas, dirigit per Niceto Alonso Perujo i Juan Pérez Angulo.
El 1900 esdevé canonge arxiver i bibliotecari de la Seu de Sogorb. El 1904, ingressà al Capítol catedralici de València. Ja a la ciutat de València, va treballar com a redactor i administrador del Boletín Oficial Eclesiastico de la diòcesi. Els seus primers passos en el periodisme els fa col·laborant en la publicació Semana Católica. Com publicista, treballa al diari de València El Regional. Es converteix en catedràtic d'Història de l'Església, Arqueologia i Art a la Universitat Pontifícia. Va exercir la docència en el Seminari de València com a professor d'Història Eclesiàstica i Història de l'Art.
Una figura de gran influència per Josep Sanchis va ser l'historiador i mestre Roc Chabàs i Llorens, que exercia les tasques de canonge arxiver. Semblava lògic que amb la mort de Chabàs, Sanchis i Sivera passés a ocupar el seu lloc d'arxiver de la catedral de València. No obstant això, i malgrat que havia escrit La catedral de València (1909), obra que mostrava un gran coneixement del lloc, el càrrec el va acabar ocupant Elies Olmos Canalda.
Com a deixeble de Niceto Alonso Perujo, va escriure diverses obres filosòfiques i teològiques. Canvia de rumb en relacionar-se amb un grup d'escriptors i intel·lectuals de la terra que s'hi reunien els diumenges a la tarda a casa de Josep Serrano Morales. Allà fa amistat amb Martí Grajales, Lluís Cebrian, Josep Martínez i Aloy, Salvador Sastre, José Nebot, Teodor Llorente i Falcó, Vicente Guillén, Rodrigo Pertegás Tramoyeres, Carreres Vallo, el baró d'Alcahalí, Roc Chabàs, Francesc Almarche...
Jesús Ernest Martínez i Ferrnado, el 1933, resumeix aquest període en la vida de l'historiador: "Mossén Sanchis Sivera es féu tot sol, d'esquena a una Universitat estulta, entretinguda per catedràtics forasters i indiferents, alguns de lamentable popularitat pintoresca. La seua única orientació va ser el seu finíssím esperit de selecció que sabé cercar l'ombra acullidora d'aquelles darreres personalitats del romanticisme valencià que amb el seu entusiasme ingenu formaren un ambient més eficaç que no la pedanteria i l'escepticisme actuals que tendixen a l'individualisme i a la dispersió".
Abandona el periodisme catòlic i entra a formar part de la redacció del diari conservador Las Provincias, on entaula una gran amistat amb el seu director, Teodor Llorente i Olivares. Gran viatger i investigador, va recórrer tot el País Valencià i gran part d'Europa. A la pàgines de Las Provincias publica un gran nombre de cròniques relatant aquests viatges. Els aprofitava, no només per consultar els arxius i visitar els monuments de les diferents ciutats a les quals assistia, sinó també per contactar i relacionar-se amb les personalitats més destacades. Per exemple, en un viatge que va fer per Anglaterra, França i el País Basc, a petició de Llorente, va visitar el poeta Frederic Mistral en sa casa a Malhana.
El seu germà, Manuel Sanchis i Sivera, mor el 1916 i la seva cunyada el 1923. Josep Sanchis es fa càrrec dels fills orfes. Un d'ells, serà el lingüísta Manuel Sanchis Guarner, el qual sempre va tenir un gran afecte pel seu oncle i mentor. No en va, li dedica la seva Gramàtica valenciana amb aquestes paraules: "A mon tio [...] que m'ensenyà d'estimar, com cal, les manifestacions de l'esperit de València".
El 1919 és nomenat consiliari del Centre de Cultura Valenciana. Més endavant, l'1 de juliol de 1927, és triat director degà, càrrec que va ocupar fins el 21 de juliol de 1936. Entre les activitats que va impulsar destaquen la creació de la revista Anuals del Centre de Cultura Valenciana (primer número el 1928) i l'edició de diverses obres. Va contribuir a renovar les activitats i l'ambient del Centre facilitant l'entrada de personatges lligats amb el valencianisme polític i literari. Algunes d'aquestes noves incorporacions van ser Joan Beneyto, Vicent Genovés Amorós, Joaquin Reig, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador, Eduard Martínez i Ferrando i Emili Gómez i Nadal. Per aquesta època, el Centre participa de forma molt activa en la convocatòria d'un ajust per a la redacció de manuals escolars valencians. També treballa a favor del malhaurat Estatut d'Autonomia del País Valencià. S'adhereixen a les Normes de Castelló de 1932, on el propi Josep Sanchis i Sivera va ser un dels signants. El 21 de juny de 1932, el Centre de Cultura Valenciana li va tributar un homenatge en reconeixement de la seua tasca en aquesta entitat.
Va ser membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des de 1921 i col·laborador freqüent de la revista que editava, Archivo de Arte Valenciano. Com a corresponent, va formar part de l'Academia de la Historia, la de San Fernando de Madrid, de l'Institut d´Estudis Catalans (1916), de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. El seu contacte amb col·legues catalans i les afinitats amb la línia historicista d'Antoni Rubió i Lluch han fet que es considere a Sanchis Sivera una figura afí al noucentisme historiogràfic català. El 1923, l'Academia de la Historia li atorgà el Premio al Talento.
El 19 de juliol de 1936, quan es produeix la sublevació militar contra la República, es trobava, per motius de salut, a Puigcerdà. No dubta en tornar a València amb l'idea de salvar tot el material artístic i documental que pogués. La seva mala salut li fa ingressar en una clínica on ha de ser operat i mor per complicacions postoperatòries. La seva enorme biblioteca, de les més importants de la ciutat, és saquejada per les tropes franquistes.
Obra
L'obra de Josep Sanchis i Sivera és molt extensa, comprèn més de cent títols de temàtica molt variada: des de les més informals, les que parlen dels seus viatges i excursions, les teològiques, filosòfiques, de recerca fins a les dedicades exclusivament a València i el seu Regne.
Sota la influència d'Alonso Perujo, escriu una sèrie de toms en titulats El Alma, La Revelación, El mundo y El hombre. No obstant això, semblaven no satisfer les seves pretensions com a historiador. Així que passa a centrar-se a investigar la història de València i publica la seva obra més cèlebre, La catedral de València, que va ser premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Obres semblants a aquesta van ser els títols: La dramática en nuestra Catedral, durante la edad media, Descripción e historia del Miguelete y sus Campanas i Vidriera historiada medieval en la Catedral de Valencia (1918).
Els Borja també van ser objecte de la seva recerca històrica. Fruit d'aquest treball van ser: Algunos documentos y cartas privadas que pertenecían al segundo Duque de Gandía don Juan de Borgia (1920), El Cardenal Rodrigo de Borgia en Valencia (1924) o Un breve del Papa Alejandro VI.
Molts són els llibres de viatges que va escriure: De Valencia a Cádiz (1901), Dos meses en Italia (1902), Dos días en Lourdes. Excursión a la Cueva Santa (1903), Una visita al Gran San Bernardo (1905), De Alemania, notas de viaje (1906), Una excursión a Mallorca i El país de los faraones (1914).
Autoria: Jaume Crespo i Martínez
Josep Sanchis i Sivera
Obra pròpia
Llibres
SANCHIS GUARNER, Manuel. Cementerio de Génova. 1918.
SANCHIS SIVERA, Josep . El alma. València: Imprenta de F. Domenech, 1896.
SANCHIS SIVERA, Josep . El mundo. València: Imprenta de F. Domenech, 1897.
SANCHIS SIVERA, Josep . De Valencia a Cádiz. València: Imp. F. Vives Mora, 1901.
SANCHIS SIVERA, Josep . De Alemania. 1906.
SANCHIS SIVERA, Josep . Varios, artículos y crítica . 1907.
SANCHIS SIVERA, Josep . Descripción é historia del Miguelete y sus campanas. València: Establecimiento Tipográfico de Manuel Pau, 1909.
SANCHIS SIVERA, Josep . Excursiones de viajes. 1910.
SANCHIS SIVERA, Josep . Croquis valencians. Barcelona: Ilustració Catalana, 1917.
SANCHIS SIVERA, Josep . Thorualdsen . 1918.
SANCHIS SIVERA, Josep . Arqueología y arte valencianos. València: 1920.
SANCHIS SIVERA, Josep . La filosofia de les falles. València: 1920.
SANCHIS SIVERA, Josep . Organeros medievales en Valencia. Madrid: Real Academia de la Historia, 1925.
SANCHIS SIVERA, Josep . Compendio de Historia Eclesiástica General. València: Diario de Valencia, 1926.
SANCHIS SIVERA, Josep . Contribución al estudio de la ferretería valenciana en los siglos XIV y XV. València: Tipografía Moderna, 1926.
SANCHIS SIVERA, Josep . El Obispo de Valencia don Alfonso de Borja . Madrid: Tip. de la "revista de archivos, bibliotecas y museos, 1926.
SANCHIS SIVERA, Josep . Maestros de obras y lapicidas valencianos en la Edad Media. València: Tipografía Moderna, 1926.
SANCHIS SIVERA, Josep . Bibliología valenciana medieval . València: Imprenta Hijo de F. Vives Mora, 1930.
SANCHIS SIVERA, Josep . Un libro de teología del siglo XV escrito en valenciano. Madrid: Tipografía de Archivos, 1930.
SANCHIS SIVERA, Josep . Los incunables de la Biblioteca del Palacio Arzobispal . València: Las Provincias, 1931.
SANCHIS SIVERA, Josep . Arquitectura urbana en Valencia durante la época foral. València: Tipografía Moderna, 1932.
SANCHIS SIVERA, Josep . Dos herejes valencianos del siglo XV. València: Las Provincias, 1932.
SANCHIS SIVERA, Josep . Arquitectos y escultores de la catedral de Valencia. València: Tipografía Moderna, 1933.
SANCHIS SIVERA, Josep . Coquetería femenina en Valencia en los siglos XIV y XV . València: Las Provincias, 1933.
SANCHIS SIVERA, Josep . Vida intima de los valencianos en la época foral. València: Imprenta Hijo de F. Vives Mora, 1935.
SANCHIS SIVERA, Josep (ed.). Estudis d'història cultural. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1999.