Escriptor, actor i locutor

Antuli naix a Alacant al si d’una família gens convencional per a la seua època. Son pare, José Sanjuan, casat amb Josefa Ribes, era un republicà lliurepensador creador d’escoles laiques i un activista cultural, encara que acabà dedicant-se al periodisme per a fugir de les pressions de les forces més conservadores. En este ambient naix Antuli, el nostre poeta, actor de teatre, tramoista, dramaturg i, per damunt de tot, amant d’Alacant i les seues fogueres.

Abans de la Guerra Civil, el trobem enrolat en diverses companyies teatrals alacantines dirigides per Àngel Mas o Paco Hernàndez, amb qui escriurà bona part de les seues obres teatrals. Debutà com a actor en 1929. En 1933 signa la seua primera obra teatral, Ja ha aparegut la polsera, a la qual seguiran Per fi ve el diputat (1933), La vellea de la foguera (1934), Una nit en el sonoro (1937), Tierras pardas (1937) i Radio Sevilla (1937). Durant estos anys compagina la seua afició dramàtica i el treball d’electricista a l’Ajuntament d’Alacant, treball que perd en acabar la guerra com a represàlia pel seu activisme prebèl·lic, concretament per parodiar el general colpista Queipo de Llano en una obra satírica, qüestió que el duria a ser empresonat uns mesos en el reformatori d’adults d’Alacant.

La necessitat de guanyar-se la vida el converteix en mosso de càrrega i descàrrega del port, i esta situació li proporciona més temps per als seus anhels culturals; així, reprendrà la seua afició teatral i escriurà en diferents publicacions periodístiques i explicacions de fogueres en diversos llibrets. Fins a pràcticament el seu decés, trobem les següents obres de teatre: Muses llevantines (1951), Les inocentaes (1979), revistes musicals com Benacantil (1950) musicada per José Gallardo, la fantasia musical Sempre fogueres o Alacant és la glòria (1961) per a la presentació de les Belleses i Dames d’Honor del Districte de Sant Antoni Alt, o els apropòsits que va escriure des de 1956 a 1960 per a les presentacions de la Bellesa del Foc.

Esta obra literària es veu acompanyada durant els anys 70 per la seua participació en el programa de ràdio En llengua vernàcula, presentat per Pepe Mira en la desapareguda emissora La Voz de Alicante, on Antuli locutava els seus sainets radiofònics en valencià.

Antuli Sanjuan Ribes és una figura estimada que no ha caigut en l’oblit, com demostra el fet que va rebre un homenatge en vida en 1975 al Teatre Principal. Precisament en este teatre treballà durant quaranta-quatre anys la seua parella sentimental Lola Ruiz Rufete (Almoradí 19/9/1921-Alacant 7/12/2000), i les Fogueres li han dedicat un grapat de ninots o que done nom a un carrer al barri de Vistahermosa. En tot cas, és representatiu d’un patrimoni cultural foguerer i alacantí que caldria conservar de la millor manera possible per a conservar també la identitat pròpia.

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Personajes de la escena alicantina. Alacant: Ajuntament d’Alacant, 2002.

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Teatre foguerer. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2002.

Articles en publicacions periòdiques

---

Òscar Rueda. «El degà dels llibreters alacantins» a: Revista Lletrafaller, núm. 9, 2016.