Músic, compositor i folklorista

Segon fill dels quatre que tingué el matrimoni entre Joaquín Sansalvador Torró i Milagros Cortés Jordà, domiciliats a la plaça del Pintor Borràs, s/n. Aficionat a la música des de ben menut, va iniciar els estudis de solfa i de flautí, viola i requint a Cocentaina amb els professors Daniel Llopis i Rafael Satorre, i els amplià a partir de 1917 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va obtindre els diplomes de solfeig i teoria (1919), harmonia (1921), piano, clarinet, contrapunt i fuga, amb els professors Argelada, Balcells Nori, Pellicer, Morera, Nicolau i Lluís Millet,, molt vinculat a l’Obra del Cançoner. En aquella època va cursar també la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona, que finalitzà en 1923, alhora que participava en festivals de música i hi obtenia diversos premis de composició. Fou nomenat codirector de l’Orfeó de Sants. Segons Vicent Vidal Lloret, fou a Barcelona on va aprendre a escriure el català.

En tornar a Cocentaina per l’estiu, en 1917 inicia el recull de cançons populars dels pobles del Comtat amb els seus germans, sobretot amb Joaquim, destinades als concursos de l’Obra del Cançoner de 1922 i 1924. Una selecció fou publicada en 1929 en el volum III dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els quaderns manuscrits, però, inclouen quasi 1.700 peces entre cançons de bressol, de jocs infantils, nadales, corrandes, cants de treball, crits populars, tocades, acudits, diàlegs recitats, etc. Per a Vidal, «la recol·lecció dels germans Sansalvador és la més gran que s’hagués emprès fins llavors al País Valencià i una de les majors de tota la nostra història en un període d’espai i temps tan limitats. Per la banda qualitativa, Sansalvador és un dels primers folkloristes valencians, al costat dels relacionats amb la Societat Castellonenca de Cultura, que exerceix plenament d’acord amb una metodologia folklòrica». En 1929 va obtindre un accèssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat al premi que s’oferia a la millor composició musical de melodia folklòrica valenciana per a ser cantada en massa coral a veus mixtes, amb lletra lliure.

Just Sansalvador va passar una temporada a Madrid, on va estudiar composició amb Emilio Vega Manzano i va ingressar en 1925 per oposició en el Cos de Directors de Bandes Militars. Va passar per les places militars de Lleó, Jaca i Tetuan (el Marroc), on va signar la promesa de fidelitat i adhesió a la República, i abans de la guerra encara ocupà la plaça d’Algesires (1933). Allà va contraure matrimoni amb Eduarda Piné Natera, amb qui va tindre sis descendents. En finalitzar la contesa va ser nomenat director de Música de la 22 Divisió, adscrit al Regiment d’Infanteria núm. 7 de guarnició a Algesires, en què va romandre fins a la seua jubilació en 1960.

Durant la seua llarga trajectòria professional, va oferir nombrosíssimes actuacions fora de l’àmbit militar, especialment a Almeria; va prendre parten tribunals d’oposicions per a músics militars i va compartir les seues obligacions de direcció amb la docència musical i la composició. Com a compositor va escriure nombroses obres per a les bandes militars, així com música sacra i coral, i incorporà en les seues obres últimes el folklore contestà en col·laboració amb altres músics de la comarca. Una part de la seua obra està signada amb el pseudònim Jossach d’Alacant.

Va morir al carrer de Francisco Franco, número 3 (hui Avenida de las Fuerzas Armadas) d’Algesires, prop dels huitanta anys d’edat, i fou soterrat al cementeri de la localitat. En 1977 li van dedicar un carrer nou al seu poble natal, i l’Ajuntament d’Algesires va fer igualment en 1980 amb la col·locació d’una placa que recorda aquest gran músic a la casa on va viure a la seua ciutat d’adopció. En 1990 es va crear a Cocentaina l’Orfeó Contestà Just Sansalvador, que continua en actiu.

En els darrers anys, concretament en 2015, amb motiu del 25é aniversari d’aquesta agrupació coral, el professor de la Universitat d’Alacant, Vicent Vidal Lloret, especialista en literatura popular valenciana, va pronunciar al Centre Cultural El Teular de Cocentaina la conferència «Just Sansalvador i el cançoner popular valencià». Al seu torn, a Algesires, l’Asociación de Emprendedores del Patrimonio Algecireño li va tributar el 12 de juny de 2019 un nou homenatge al Museo del Cubo de la Música: es va descobrir un panell amb una fotografia i semblança de Just Sansalvador, es va projectar un vídeo sobre la seua vida i es van exposar diversos objectes personals donats per la família. Així mateix, el 21 de febrer de 2020 van descobrir una nova placa ceràmica en honor seu a la casa on va viure.

El 4 de desembre de 2024, amb motiu del centenari de la publicació del Cançoner, l’Ajuntament de Cocentaina i el Centre d’Estudis Contestans presentaven el primer volum dels quatre d'una edició facsimilar de l’obra completa del cançoner popular dels germans Sansalvador, amb la participació del músic, director i compositor contestà Josep Robert Sellés i Camps.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Justo Sansalvador Cortés», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, vol. 10. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 83-84.

---

Vicent Vidal Lloret. Vicent Vidal Lloret. Autors, institucions i tendències en la literatura popular valenciana (1873-1975). Alacant: UA (tesi doctoral), 2016, p. 193-206.

---

Cocentaina edita el cançoner popular dels germans Sansalvador (2024)
Cocentaina edita el cançoner popular dels germans Sansalvador (2024)
https://www.diarilaveu.cat/cultura/cocentaina-edita-el-canconer-popular-dels-germans-sansalvador-566204/