Advocat, polític i escriptor

Sapinya es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Posteriorment també s’hi va llicenciar en Dret. Va ser professor de llengua i literatura llatina i de llengua i literatura espanyola des de juny de 1928. Va treballar com a catedràtic de llatí dels instituts de segona ensenyança de Terol, Tarragona, Saragossa i Castelló. Va ser director d’Adelante de Terol (1929-1930) i de La Voz del Obrero de Castelló. Va representar les Agrupacions Socialistes de Terol, Montalbán i Ojos Negros (Terol) i la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) en el Congrés Extraordinari del PSOE en 1931 i a l’Agrupació Socialista de Cullera en el XIII Congrés en 1932. Fou elegit diputat del PSOE per la circumscripció de Castelló en les eleccions generals de 1931 i va formar part de la Comissió de Justícia. Va ser candidat del PSOE per Castelló en les eleccions generals en 1933, però no va obtindre escó. Va pertànyer al sector de centredreta del PSOE. En les eleccions generals de febrer de 1936 va tornar a ser elegit diputat per Castelló i formà part de les Comissions de Govern Interior (suplent), de Pressupostos, de Peticions (suplent), d’Instrucció Pública (suplent i titular), de Justícia (suplent), de Suplicatoris (suplent) i d’Estat (suplent).

El 18 de juliol de 1936 es trobava a Madrid com a membre d’un tribunal en els cursets de segon ensenyament. Immediatament es va traslladar a Castelló, on va participar com a comissari en cap en la formació de les Milícies Populars. Posteriorment va ser secretari de la Legació d’Espanya a Praga (1937), director general de Mines i Combustibles (de 1937 a 1939) i membre suplent de la Diputació Permanent de les Corts des del 2 d’octubre de 1937 fins al febrer de 1939. Al final de la guerra civil es va exiliar a França, on va estar internat en camps de concentració fins que va aconseguir viatjar a Mèxic en 1940.

Va exercir com a professor del Colegio Franco-Español, gerent general i director de publicacions de l’editorial Renacimiento i conseller de l’editorial UTEHA (Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana). Va col·laborar als periòdics Novedades i El Nacional, i en les revistes valencianes de l’exili Levante, Mediterrani i Senyera (revista de la qual fou vicepresident) amb articles en valencià. Va traduir del llatí De Monarchia, de Dant, i va ser autor de les obres Mexicanas (1947) i La última virgen (1949), entre d’altres. A més, va ser subdirector del Diccionario Enciclopédico UTEHA (1950) i de l’Enciclopedia Cultural Contón (1957), i director del Diccionario González Porto (1971). Va pertànyer a l’Agrupación Socialista Española de Mèxic.

L’any 2010, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cullera va aprovar una moció del Grup Municipal PSPV-PSOE de dedicar-li un carrer del municipi. La moció tenia el seu origen en una carta que l’entitat Cullera Laica havia dirigit a l’Agrupació Local del PSPV-PSOE en la qual es mostrava l’interés de l’associació per la figura del diputat cullerenc i es suggeria la recuperació de la seua figura i del seu ideari laïcista. A dia de hui encara no s’ha produït.

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

Aurelio Martín Nájera. «Juan Sapiña Camaró», a: Aurelio Martín Nájera. El Grupo Parlamentario Socialista en la Segunda República (tesi doctoral). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2000, p. 1425-1426.

---

Manuel García. «Juan Sapiña Camaró», a: Manuel García. Diccionario biográfico del exilio cultural valenciano (1939-1975). València: Generalitat Valenciana, 1995 [Homenatge], p. 375-376.

Articles en publicacions periòdiques

---

Santi Cortés. «Setze poemes valencians d’exili» a: Caplletra. Revista Internacional de Filologia, núm. 36, 2004, p. 117-152.

---

Cullera Laica
Cullera Laica
https://culleralaica.org/juan-sapina-camaro/

---

Fundación Pablo Iglesias
Fundación Pablo Iglesias
https://fpabloiglesias.es/entrada-db/6386_sapina-camaro-juan/