Compositora, soprano i musicòloga

Son pare, enamorat de la música selecta, la va encoratjar a estudiar solfa amb sis anys al Musical de Pego, amb el director de banda Josep Oltra, estudis en els quals va demostrar altes qualitats. En finalitzar el conflicte, li van buscar un professor a distància a València, ja que el desplaçament des de Pego comportava un gran esforç per a la família. Així, al principi es preparava a la casa del mestre Manuel Palau i es presentava als exàmens. Palau li reservava una setmana completa cada trimestre o semestre i li revisava tot el que havia estudiat. En aquella setmana que romania a València s’allotjava a casa d’uns familiars de Patraix o en un convent de monges que hi havia al carrer de Balmes, seguint el testimoni de la seua filla.

Va estudiar al Conservatori de Música i Declamació de València fins a 1947, on va assolir el premi fi de carrera en piano i en composició. Posteriorment, es va convertir en una de les primeres dones a dirigir una banda de música, ja que en 1949 es va posar al capdavant de la banda i el cor de Pego per estrenar el «vibrant i inspirat» Himne a Pego, amb música seua i lletra de Carmel Giner, cronista de la vila. Un any després, en 1950, va estrenar Balada de Utiel per a cor, orquestra i solistes. Sendra és autora també de mig centenar d’obres per a orquestra, per a banda i per a cor. En 1951 va estrenar com a pianista el Concert Dramàtic, obra del seu mestre Manuel Palau, amb l’Orquestra Municipal de València.

Davant la incertesa laboral, el 1955 va marxar a Nova York, i poc després s’establí a Caracas (Veneçuela), on residien uns familiars. Era una destinació provisional que es va convertir en definitiva durant més de díhuit anys en trobar allà treball i marit. Durant aquests anys va compondre gran part de la seua obra. A Caracas va ser professora de solfeig i piano en diverses escoles i centres educatius, va oferir nombrosos concerts com a pianista i soprano i feu arranjaments per a peces de música popular veneçolana.

En divorciar-se, va decidir tornar a Pego en 1972 amb els seus fills. Passat un temps, van vindre a buscar-la des de Veneçuela, i fins i tot li enviaven cartes perquè hi tornara a continuar treballant, però la seua mare s’hi va negar i a més Dolors volia estar amb els seus fills. Va ser una decisió molt difícil perquè allí era molt més valorada i amb més activitat professional. En pocs anys, es va convertir en la primera directora i professora de solfeig i piano de l’Institut de Música de Xàbia, institució que li guarda un gran afecte. Alhora, exercia de jutgessa de districte en el Jutjat de Pego i presentava en Ràdio Pego el programa Policromies sonores.

Entre les seues activitats prèvies a l’estada americana trobem també la investigació musicològica. Durant els primers anys 50, per mitjà d’una beca de l’Institut de Musicologia i Folklore, va formar part de l’equip liderat per Manuel Palau per a fer recerca de la música tradicional valenciana, juntament amb altres musicòlegs com Maria Teresa Oller, Ricardo Olmos o Antonio Chover. Aquests estudis de camp es van concretar en la col·lecció Cuadernos de música folklórica valenciana que publicà la Institució Alfons el Magnànim des del 1951. En el número 3 d’aquells quaderns, Dolors Sendra va publicar algunes de les 174 cançons i balls de la baronia de Pego, recollits en companyia de son pare. En el 2016, el Centre d’Estudis de Repoblació Mallorquina (CERM) li va retre un homenatge per la seua contribució a l’estudi i la recopilació del folklore tarbener; malauradament, els materials fotogràfics i audiovisuals es van extraviar i mai no van ser publicats, però han estat localitzats posteriorment i ara són objecte d’estudi.

En 2002, l’Ajuntament de Pego va convocar el I Concurs Nacional «Dolors Sendra» per a joves intèrprets; la intenció va ser bona, però van escatimar fons i esforç i se’n celebrà tan sols una edició. En 2017, Dolors Sendra va ser distingida com a Insigne de l’Acadèmia de la Música Valenciana. Va faltar als 91 anys i el funeral tingué lloc a l’església de l’Assumpció de Pego. Al març de 2019, l’Ajuntament de Pego va iniciar un procés de participació ciutadana per decidir quin nom nou posaven a un carrer dedicat a l’expresident del Consell, Eduardo Zaplana, implicat en casos de corrupció. La consulta popular, en la qual participaren 317 veïns, va donar suport amb 127 vots a dedicar el carrer a la compositora i musicòloga Dolors Sendra Bordes. La seua filla, Dolors Amèlia Medina Sendra, és catedràtica i pedagoga del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València; gràcies a ella, l’obra de la seua mare està catalogada i pot ser estudiada i enfocada als alumnes del conservatori. El 21 de novembre de 2019, al Palau de la Generalitat presentaven el llibret Les nostres compositores. Les oblidades creadores de música valencianes, que inclou una semblança breu de la musicòloga.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Raquel Lacruz i Carla Fuentes. «Dolors Sendra Bordes», a: Raquel Lacruz i Carla Fuentes. Les nostres compositores. Les oblidades creadores de música valencianes. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.

Articles en publicacions periòdiques

---

Sixto Ferrero. «Mor Dolors Sendra, una pionera en la direcció de bandes de música» a: Diari La Veu, 15-1-2019.

---

Carrer dedicat a Dolors Sendra Bordes
Carrer dedicat a Dolors Sendra Bordes
https://www.levante-emv.com/marina/2019/03/25/pego-le-quita-calle-zaplana-13948068.html

---

Pioneres de la música
Pioneres de la música
https://www.lasbandasdemusica.com/pioneras-7-dolores-sendra-bordes-pego-1927-la-primera-dona-a-dirigir-una-banda-de-musica/