Advocat i publicista

Va realitzar una tasca molt important en la promoció de la cultura i la llengua valenciana mitjançant la col·laboració en l'obertura de diverses llibreries i revistes. Va col·laborar en la instal·lació de la «botiga-sala d'art» Ca'n Boïls oberta en 1962 pel poeta Emili Boïls fins el 1965. Fou un focus de resistència cultural on se celebraven tertúlies informals i activitats vinculades a un cristianisme progressista. El buit que va provocar la seua desaparició fou cobert per la llibreria Concret de Valerià Miralles on també va col·laborar Joan Senent. Aquesta llibreria va patir nombroses multes per la venda d'obres prohibides per la Dictadura franquista i un munt d'inspeccions dels funcionaris del Ministerio de Información y Turismo dirigit aleshores per Manuel Fraga.

En 1968 es va crear la llibreria Tres i Quatre amb la seua col·laboració decisiva i amb una participació important per part de Joan Fuster i de Santiago Ninet. A partir d'aquesta llibreria naixeria posteriorment l'editorial Tres i Quatre que en 1972 fou pionera en l'organització dels Premis Octubre arrel del Premi Joan Fuster que atorgava la Societat Coral el Micalet. També va participar en la distribuidora Brot.

Fou director i editor de la revista Gorg, escrita únicament en valencià entre juny de 1969 i abril de 1972.  La va crear com a «butlletí bibliogràfic» aprofitant la llei que Fraga havia fet sobre editorials i empreses periodístiques. Dirigida per Enric Valor va publicar un total de 28 números de caràcter mensual i bimensual. Des dels primers moments va haver de lluitar contra la censura franquista donat que va defensar la normalització lingüística i cultural, pagant per ella el preu de la persecució. En 1972 va demanar l'ampliació de la publicació a la delegació del Ministerio de Información y Turismo de Fraga, iniciant-se un procés judicial i administratiu que va finalitzar amb el tancament de la revista en aquell mateix any. En la revista varen col·laborar personalitats com Enric Valor, Ricard Blasco, Gonçal Castelló, Amadeu Fabregat, Manuel Sanchis Guarner, Josep Melià, Valerià Miralles, Josep Vicent Marques, Vicent Ventura, Joan Fuster i Alfons Cucó entre molts d'altres.

A més va ocupar càrrecs directius en institucions com La Paraula Cristiana o Lo Rat-Penat. Membre d'aquesta última, va participar junt altres membres com Manuel Sanchis Guarner o Enric Tàrrega en el tradicional Aplec valencianista del Puig en 1977 aprofitat per clausurar una campanya explícita a favor de la unitat de la llengua i de la seua oficialitat. Aquest fet va ser aprofitat per alguns membres del sector blaver de la institució, que demanaren la Convocatòria d'una Assemblea General Extraordinària que manipularen per tal d'expulsar als que titllaven de «catalanistes». Els implicats no varen assistir a aquesta convocatòria i presentaren un escrit de renúncia per voluntat pròpia. Finalment per votació de la majoria foren expulsats de l'entitat Manuel Sanchis Guarner i Joan Senent amb el rebuig de la decisió d'alguns membres que més tard seguirien les passes d'aquests. En aquell moment en que la presidència l'ostentava Emili Beüt quedava patent que el blaverisme havia aconseguit apoderar-se de la institució.

Fou membre de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica de València i va recolzar un document confeccionat per Pere Riutort Mestre L'ús de la Llengua ver­nacla en les diòcesis de la Província Eclesiàstica Valentina - País Valencià, Illes Balears.

Fou guardonat amb el Premi de la Fundació Huguet «Valencià de l'any», en 1976. Aquest premi de caràcter honorífic s'atorga a persones o entitats que han destacat en la seua lluita per la defensa de la llengua en qualsevol camp.

Després de la seua mort l'Ajuntament de València donà nom a un carrer en memòria seua.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

SENENT ANAYA, Joan. Els xiquets i la circulació. 1971.

---

SENENT ANAYA, Joan. En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg) . 1976.

---

SENENT ANAYA, Joan i MARTÍNEZ CASTELLS, MªÀngels . València. 1970.

Llibres

---

LLORENS SERRA, Manuel (dir.). Gran enciclopèdia valenciana . València: 1990-1991.