Jurista i registrador de la propietat

Llicenciat en Dret amb el premi Rodríguez Fornos, en Filosofia i Medicina, va ingressar en 1970 amb el número u en el Cos de Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles. Va ser professor de la Universitat de València, representant dels registradors valencians en el Consell Valencià del Moviment Europeu i membre de l’Observatori de Dret Civil Valencià, al qual va aportar diversos estudis sobre dret foral.

A l’agost del 1974 dinaven Enric Solà, Rafael Ribó, Joan Fuster i Eliseu Climent al restaurant Casa Salvador de Cullera (la Ribera Baixa). Va ser d’allà on va sorgir la idea d’elaborar l’Estatut d’Elx, que destacava el nom de la capital del Vinalopó per posar al centre el sud del país. A petició de Joan Fuster, el 1975 va ser autor de l’Estatut d’Elx amb cinc persones més: l’historiador Josep Benet (1920-2008), l’editor Max Cahner (1936-2013), el polític Rafael Ribó, l’assagista Joan Fuster (1922-1992) i l’editor Eliseu Climent. El va redactar en tretze mesos i hi apostava per la recuperació del Dret Civil valencià. Concretament, l’article 16 deia literalment que «el País Valencià es dicta pel seu propi Dret Civil, sense renunciar a unificar-lo amb el del Principat de Catalunya i les Illes Balears».

Fou autor de l’informe jurídic sobre l’Ensenyament del Valencià, que va servir de punt d’arrancada per al desenvolupament de l’actual sistema educatiu valencià i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, així com de diversos treballs doctrinals i publicacions. A més, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià.

Per una altra banda, fou guardonat amb el premi periodístic Memorial Joan B. Cendrós en la Nit de Santa Llúcia de 1987 i el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla del 2001. El 2009 va rebre el guardó com a Miquelet d’Honor que atorga anualment la Societat Coral El Micalet de València «per l’activitat incansable, les publicacions com a estudiós i divulgador del dret foral valencià, fent possible la seua actualització i recuperació legal».

El 2005 publicà el llibre Recuperem els Furs (Tres i Quatre). Tal com relatava en els seus escrit, el Dret Civil unificat tenia el seu origen en la configuració política dels Països Catalans arran de la conquesta de Jaume I a mitjan segle XIII, i va ser suprimit al País Valencià amb els Decrets de Nova Planta. El 1760, mig segle després de la derrota d’Almansa, es reivindicaria la recuperació del dret valencià a través del Memorial de Greuges. Cinquanta anys més tard, en el context previ a la Constitució de 1812, l’Ajuntament de València va demanar la recuperació del Dret Civil, que tampoc no es va concedir. A inicis del segle XX, el Partit Republicà Federal prioritzava també aquesta demanda, a la qual se sumaren personalitats del valencianisme cívic i polític.

Uns anys més tard, als setanta del segle XX, la intenció d’Enric Solà era la de crear consciència a favor de la recuperació d’aquest dret amb la represa democràtica. La Constitució generava certa esperança quan, en l’article 149, tot i atorgar a l’Estat la «competència exclusiva» en legislació civil, obria la porta al fet que «les Comunitats Autònomes conserven, modifiquen o desenvolupen els drets civils, forals o especials allà on existisquen». Hi havia, doncs una doble interpretació entre els qui reclamaven la vigència d’aquest dret i, per tant, l’oportunitat per recuperar-lo, i entre aquells que contestaven que el Dret Civil valencià havia desaparegut amb la Guerra de Successió. Alhora, l’Estatut valencià del 1982 apostava per «conservar, modificar i desenvolupar un Dret Civil propi dels valencians», oportunitat impedida per un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern de Felipe González.

El Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat de la Comunitat Valenciana va fer-li al setembre de 2011 el lliurament de la Creu de Sant Raimon de Penyafort de primera classe, en reconeixement a la seua dilatada carrera professional i la defensa de la funció registral i de la independència de la qualificació. A l’homenatge, celebrat en un hotel de València, acudiren una nodrida representació de registradors, familiars i amics, així com representants polítics dels grups parlamentaris del PP, PSOE i Compromís, i diverses autoritats del món de la cultura valenciana.

Va faltar als 81 anys, ja jubilat, després de quaranta anys de servei en els registres de la propietat de Bunyol, Tremp-Sort, Sogorb-Viver, l’Hospitalet de Llobregat, Nules, Sueca, Gandia, Torrent i Montcada.

Autoria: Maria L. Fernández

---

Homenatge 2011
Homenatge 2011
https://www.eleconomista.es/ecoley-nombramientos/noticias/3413379/09/11/Los-registradores-homenajean-a-Enrique-Sola.html

---

Necrològica Vilaweb
Necrològica Vilaweb
https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-jurista-enric-sola-gran-referent-del-catalanisme-valencia/

---

Necrològica El Temps
Necrològica El Temps
https://www.eltemps.cat/article/15879/enric-sola-jurista-per-la-recuperacio-del-pais