Eduard Soler i Estruch
Castelló de la Ribera,
9 de maig de 1912
Carcaixent,
18 d'octubre de 1999
Mestre i escriptor
Just després de néixer la família es traslladà a Carcaixent. Després de cursar el batxillerat a l’Institut de la localitat, es traslladà, el 1931, a València, on va cursar Ciències Exactes a la Universitat. Dos anys més tard, però, abandonà aquesta carrera i començà a estudiar Arquitectura. Els anys d’universitari li van permetre entrar en contacte amb la literatura de la generació del 89 i dels clàssics castellans.
La Guerra Civil estroncà els seus estudis. Es va veure obligat, així, a tornar a Carcaixent, on treballà de professor de diverses matèries, però sempre en valencià.
Després de la Guerra Civil va continuar treballant com a professor a diversos pobles de la Ribera. Posteriorment, començà a treballar com a professor de matemàtiques a l’Institut Rei en Jaume d’Alzira, feina que conservà fins que es va jubilar.
Col·laborà com assagista en diversos diaris i revistes com Las Provincias, Levante, Sicània, València Atracción... Signava les seves col·laboracions amb el pseudònim de «Soleriestruch».
A més de desenvolupar una extensa carrera com a literat, també es va dedicar a les arts, destacant en pintura i dibuix. Així mateix, s’interessà per la història local, convertint-se en el cronista oficial de diverses localitats valencianes. Considerava cabdal la difusió de la història i de la cultura valenciana a través de fórmules amenes, divulgatives.
Així doncs, després de la publicació de diversos contes costumistes en castellà durant els anys 1950, a partir de la dècada següent destacà com a erudit i divulgador publicant diverses monografies i assajos en aquesta. Algunes de les obres més reeixides van ser Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956), Humor carcaixentí (1988), Refranyer de la Ribera (1980) i Llibre de la saviesa aiguada (1986), entre moltes altres.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Eduard Soler i Estruch
Obra pròpia
Llibres
SOLER ESTRUCH, Eduard. El territor i la comunitat d’Aigües Vives . Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1956-7.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Contes sense fel. València: Sicània, 1961.
SOLER ESTRUCH, Eduard. De la ingènua veritat. Editorial Torre, 1961.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Notícia de la impremta Muñoz d’Alzira. 1972.
SOLER ESTRUCH, Eduard. D’alzira. Lo Rat Penat, 1973.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Galls de brega, galleres i gallers de Carcaixent. Carcaixent: Circul Gallístic de Carcaixent, 1975.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Alzira al cor: Estampes de la vila i la ciutat. Falla Tulell-Avinguda, 1976.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Humor carcaixentí . Comissio de la Falla Placa de les Dies, 1977.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Notes sobre el monestir de la Murta. Alzira: Cartonatjes Suñer, 1979.
SOLER ESTRUCH, Eduard. El territori i la comunitat de la Valldigna. Marí Montañana, 1980.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Refranyer de la Ribera. J. Huguet Pascual, 1980.
SOLER ESTRUCH, Eduard. La taronja i els qui la treballen. Ajuntament, 1981.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Ibn Jafacha. 1982.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Llibre de la saviesa aiguada. Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1986.
SOLER ESTRUCH, Eduard. Carcaixent. Biografia d'un poble de la ribera del Xúquer. Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1988.
SOLER ESTRUCH, Eduard. La conquista de València fa 750 anys. Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1989.
SOLER ESTRUCH, Eduard. La marqueseta. Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1993.
Capítols de llibres
SOLER ESTRUCH, Eduard. «Berta», a: AADD. Cuentos de hoy. Madrid: Galatea, 1955.
SOLER ESTRUCH, Eduard. «Un cas», a: AADD. Recull de contes valencians. Barcelona: Albertí, 1958.
SOLER ESTRUCH, Eduard. «La penyora», a: AADD. Nostres fauletes. València: Sicània, 1961.
SOLER ESTRUCH, Eduard. «Mi caso», a: AADD.. Cuentos nuevos. Madrid: Rumbos, 1952.
SOLER ESTRUCH, Eduard. «El sabio Leonardo», a: DE ARRAYA, Cecilio. Cuentistas nuevos de España. Madrid: Ensayos, 1950.
Eduard Soler i Estruch
Bibliografia
Capítols de llibres
GARCÍA HINAREJOS, D.. «Bibliografía de Soleriestruch», a: Festes majors i patronals. Carcaixent: 1996.
SALOM, E.. «Per què N'Eduard escrivia en valencià?», a: El llibret de 2000. Falla plaça Malva. Alzira: 2000.
TORRES FAUS, F.. «Eduard Soleriestruc. Un escriptor valencià nascut a Castelló de la Ribera», a: Programa de festes majors de Castelló de la Riera. Castelló de la Ribera: Ajuntament de Castelló de la Ribera, 1991.
SALOM, E.. «Introducció», a: SOLERIESTRUCH, Eduard. De la veritat ingènua i altres contes valencians. Alzira: Bromera, 1997.
Articles en publicacions periòdiques
BALLESTER, Josep. «Soleriestruc» a: Levante Postdata, 5 novembre 1999, p. 8.
BOQUERA OLIVER, Josep Maria. «El magisterio de D. Eduardo Soler i Estruch» a: Carcaixent en festes, 1993, p. 47-49.
BOQUERA OLIVER, Josep Maria. «Un mestre de Carcaixent. Reseña personal de un homenaje popular» a: Carcaixent. Festes, 1993, p. 53.
LÓPEZ ABURUZA, J.. «A Soleriestruch» a: Yunque, núm. 10-11, 1951, p. 17.
SALOM RAMON, E.. «Eduard Soler i Estruch, de la Ribera» a: Falla Malva, 1996, p. 46.
SALOM RAMON, E.. «Els contes de Eduard Soleriestruch» a: Malva 86, 1996.