Poeta i dramaturg

La seua vocació literària es forjà al si de Lo Rat Penat, a València, a l’ombra de tres figures importants que l’orientaren i l’encoratjaren a escriure: el clergue Àlvar Marzal, músic i folklorista, paisà seu; Lluís Fullana, lingüista, i Estanislau Alberola, versador popular i dramaturg, amb qui formà un duo en diversos recitals de poesia que, pel simple fet d’incorporar la llengua autòctona, esdevenien actes reivindicatius de valencianitat.

Inserí versos en Germania (1925-1926), la revista de les joventuts ratpenatistes, i després continuà prolíficament en la premsa de Gandia, Bayrén i Revista de Gandía, i d’Oliva, Patria Chica. L’any 1928 publicà, en castellà, el poemari Hojarasca, que en recull la producció de joventut, encapçalat per una carta-pròleg d’Alberola.

L’any 1931 es casà i al següent tingué un fill. Entrà a treballar d’oficial en l’Ajuntament d’Oliva i la seua vida quedà lligada absolutament al terrer nadiu. Ara bé, malgrat la llunyania de la capital, preparava a consciència cada nova convocatòria del Jocs Florals de València, que constituïen el seu horitzó literari. Habitualment escollia temes amorosos, escenes familiars, paisatgisme, poesia religiosa i patriòtica amb la doble fidelitat valenciana-espanyola, d’escassa originalitat i regust llorentí. El 1932 hi aconseguí la viola d’or amb el poema “¡Mulier da mihi bibere!”, basat en l’estampa bíblica de l’encontre entre Jesús i la samaritana. A més, li fou concedit un altre guardó pel treball presentat en l’apartat de “Contes i rondalles”.

Durant la postguerra es limità a petites col·laboracions en llibres de festes i d’altres activitats culturals locals, com la d’escriure la lletra d’algunes composicions musicals de l’organista Àlvar Marzal o elaborar els versos per a l’explicació de les falles d’Oliva, interessants tant pel valor sociològic com per la seua graciosa amenitat. Ja durant la transició a la democràcia publicà en 1979 el llibre Poesía (Coplas-Coples), que recopilà la seua producció dins aquest camp tan lligat a la literatura popular, que ja conreà el seu mestre Alberola, i acceptà agosaradament el desencertat encàrrec de l’Ajuntament d’efectuar la versió valenciana d’un volum d’història local, a càrrec de diferents autors, que s’havia publicat i concebut en castellà. La seua traducció aparegué amb el títol d’Iniciació a la història d’Oliva (1978).

La seua darrera obra fou un poema religiós, musicat per Josep Climent, per a la cerimònia del Desclavament que se celebra el Divendres Sant a l’església de Santa Maria la Major d’Oliva. S’estrenà el 17 d’abril de 1987 com un acte commemoratiu del II centenari del temple.

Tot i que fou conegut com a poeta entre els seus conciutadans, la seua producció literària més interessant fou la teatral. Estrenà a València dues obres escrites en col·laboració amb Estanislau Alberola. La primera, la comèdia en un acte i en vers, ¡Al qu’es burla...!, representada al Teatre Modern el 30 de març de 1929, obtingué un bon èxit, segurament per la popularitat i l’alta consideració de què gaudia Alberola, però cal dir que és bastant fluixa, a més d’inversemblant i plena de rància moralitat. S’edità en la col·lecció Nostre Teatro (18-VII-1931). Fou l’única de la seua producció que passà per la impremta. Era el bateig teatral de Soler, si bé no la primera obra que escrivia. Un sainet seu en un acte i en vers, titulat Noblea valenciana, ja havia guanyat l’accèssit al premi d’obres escèniques en una convocatòria anterior dels Jocs Florals de València. El premi no s’adjudicà.

La següent obra que emprengué en cooperació amb Alberola fou L’Hostal del Pi, comèdia en dos actes i en vers, bastant ambiciosa, però que dins el corpus teatral del poeta de Quatretonda era repetitiva, ja que seguia els mateixos esquemes del que possiblement fou el seu èxit més sonat, Terres secanes. Bàsicament reincideix en l’antítesi entre el món rural –sinónim de fermesa, honradesa i valor– i l’ambient urbà i els personatges que en provenen, caracteritzats per la seua conducta enganyosa i innoble. L’obra no fou editada, potser perquè l’estrena coincidí amb l’època en què desaparegué Teatro Valensiá. Es representà per primera vegada el 16 de juny de 1929 al Teatre Modern, i constituí un considerable èxit econòmic i artístic. Una digna cloenda per a un local que aquell mateix dia tancà les portes definitivament i començà a ser enderrocat per exigències de l’eixample de la baixada de Sant Francesc.

Encara escriviren conjuntament una altra obra que arribà a ser assajada, però no duta a l’escena, en el mateix coliseu. Una comèdia en dos actes d’una gran força dramàtica: Per una mirá. El tema que desenvolupa és l’efecte de la murmuració en un poble menut, vici autènticament capaç de destrossar les vides dels perjudicats.

Una vegada establit familiarment i professionalment a Oliva, el seu vessant teatral es limità a la representació de les seues obres per un grup d’aficionats del poble, que ell mateix dirigia. Així, escenificaren l’esmentada Noblea valenciana, i les comèdies dramàtiques ¡Qué llarc... qué curt, es un dia...! i Carn i espirit. Les dues darreres tenen com a virtut essencial el fet de cercar la fórmula del quasi inexistent drama burgés, renunciant a la rialla fàcil i també al ruralisme, però insistint en els sentiments i els conflictes passionals que pogueren commoure el públic.

No sabem si s’arribaren a estrenar dos sainets en un acte: Sens’amor lliure (1932), que tractava el tema de la llibertat responsable en temps de la República, que volia llunyana d’extremismes i revolucions; i ¿Es el castic un premi...?, on presenta el drama de les mares fadrines, en aquest cas una jove invident forçada sexualment.

La producció teatral de Soler fou un intent frustrat de renovació del teatre valencià que no arribà a quallar per la crisi general que patia, per l’allunyament de la capital i pel fet de romandre inèdita en la seua millor part.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Gabriel Garcia Frasquet. Sermons satírics, violes d’or i capellans poetes (La Safor 1900-1936). València: Saó Edicions, 1996.

---

Gabriel Garcia Frasquet. Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833-1936). València: IIFV-PAM, 2000.

Articles en publicacions periòdiques

---

Gabriel Garcia Frasquet. «Salvador Soler i els versos fallers» a: Falla Conservatori 2007, 2007.