Industrial, propietari agrícola i activista polític i cultural

Dades familiars

Fill de Joaquin Sorlí Segarra i Mercedes Ballester Tatay que tingueren tres fills: Llorenç, Joaquina, Beatriz. Als quals cal afegir Ángeles, filla d'una segona relació del seu pare. Va viure els primers anys de la seua vida al carrer Don Sebastián, el qual dona nom al doctor Sebastián Ballester, històricament denominat carrer Cantó.

A mode de context familiar podem dir que Joaquina es va casar amb Manuel Segarra Salvador, militar, i Beatriz, qui va viure diversos anys a Barcelona, es va casar amb Casto Sierra, metge d'origen cubà. El seu pare, Joaquin «el Niño», es dedicava a la compra i venda de productes agrícoles. Aquest tenia dos germans més, Ángel Vicente, jutge municipal, i Miguel, el qual treballava d'encarregat en les propietats agrícoles de Melis.

Per altra banda, Sorlí va tindre per part de mare un altre tio capellà, Francisco Javier. També era familiar descendent del cirurgià Sebastián Ballester Cardona, per la qual cosa ens trobem davant d'una persona provinent d'una «bona família» de l'época.

A grans trets es constaten diverses tendències dintre de l'entorn familiar: un militar de dreta, un metge d'idees progressistes, un militant d'Izquierda Republicana...

Ens trobem, per tant, davant d'una família atípica cerverina de l'època, on l'analfabetisme és una constant. A més de les possibilitats econòmiques, a la família hi ha un accés a l'educació i a la cultura o la premsa, les quals, farien possibles, per tant, diverses inquietuds polítiques i tertúlies de la política i societat a diferents escales geogràficament parlant: Cervera, País Valencià, Catalunya i l'Estat espanyol. Aquestes circumstàncies possibilitarien i potser impulsarien a Llorenç a l'estudi i a la implicació política, lingüística i cultural. Altre aspecte identificador de la ideologia de Llorenç fou la seua religiositat, com ho eren també la major part de la seua família.

 

Formació

Obté la titulació de pèrit electricista durant el gener o principis de febrer del 1921 per l'Escola Superior d'Indústries de Terrassa. Amb ell, es van titular Francesc Arquimbau, Lluís Cardona i Alfred Forcada. Forçosament tindria alguna formació en llengua catalana veient l'excel·lent domini de la llengua.

 

Carrera professional

Com es va veient, Sorlí va nàixer en una família amb uns recursos suficients, a diferència de tantes altres famílies de la Cervera de principis del segle XX, on les limitacions, la misèria i fins i tot la fam estaven a l'ordre del dia. Després d'haver estudiat i haver ajudat el seu pare en les tasques agrícoles i de comerciant, es convertiria en un membre de la xicoteta burgesia, just en el moment de desenvolupament industrial viscut durant les dècades de 1920 i 1930. També serà partícip i protagonista dels corrents i pensament culturals i polítics que es desenvolupen fins la declaració de la Guerra Civil.

La seua vida es desenvolupà entre Cervera del Maestrat i Barcelona, la capital catalana, on va viure la major part de la seua vida.

Com a industrial, tot pareix indicar que entre 1922-25 estaria treballant en la instal·lació de la xarxa elèctrica Lleida-Tarragona. Per tant, pressuposem que seria empleat de Riegos y fuerzas del Ebro SA, filial de Barcelona Traction Light and Power CL coneguda com La Canadenca.

A finals dels anys 1920 o principis dels 1930 estaria vivint per Castelló de la Plana, almenys potser passarà algunes temporades per raons professionals. Durant aquest període exerciria el càrrec de director general de LUTE, Compañia de Luz y Fuerza de Levante.

Durant el període de la Guerra Civil, segurament per la carrera professional i per la implicació republicana, el portarien a desenvolupar diversos càrrecs en empreses que passen a ser subministradores d'armament per a l'Exèrcit republicà.

Al llarg de l'abril de 1938 fou nomenat delegat de l'empresa Metalúrgica española, després de la dimissió d'Emili Bosch Sans, empresa que pocs mesos abans constava de 95 treballadors.

Per desembre de 1938 era designat delegat-interventor especial de la fàbrica José Pané —també coneguda com Molinería Pané—, empresa intervinguda per la Generalitat de Catalunya.

Al llarg del mateix desembre de 1938 fou cessat de l'empresa Juan Ferrer Mateu, destinada també a la fabricació de maquinària de guerra, i intervinguda, també, per la Generalitat. Fou relegat per Josep Serrano Ardèvol. Molt probablement, temps després tornaria a integrar-se dins de la mateixa com gerent i accionista. Esta empresa de fundició, Juan Ferré Matheu SA i de Constructura de panificadoras SA, eren conegudes per a la fabricació de forns de llenya.

 

Publicacions i mobilització política i cultural

La primera notícia que tenim de l'enginyer cerverí referent a les seues publicacions, fins ara totalment desconegudes a nivell local i en bona mesura entre els historiadors i filòlegs, es correspon amb l'article «El nostre jovent» publicat a Pàtria Nova (1923).

El 1926 contactava amb el poeta Carles Riba per tractar envers una revista que s'estava gestant a nivell dels territoris de parla catalana, constatant-se les seues inquietuds i moviments dins dels nuclis culturals i intel·lectuals del moment.

Cal dir, que l'il·lustre i «desconegut» cerverí torna a l'actualitat per un fet històric com va ser la signatura de les Normes de Castelló de 1932. La constatació de la seua participació en el procés es fa efectiva mitjançant una carta del 28 de febrer de 1933 de Gaetà Huguet emesa a Adolf Pizcueta, per la qual Sorlí donava o havia donat el seu suport al procés normativitzador.

El 27 de desembre de 1932, dies després de la signatura de l'acord de les Normes, escriu un altre article per al setmanari valencianista El Camí, publicat el 7 de gener de 1933 (núm. 44). Baix el títol «Carles Salvador a Castelló», li efectuava una mena de benvinguda i homenatge. La trobada coincidia amb les Jornades pedagògiques de la Federación de Maestros de Levante. En l'article, Llorenç, efectua una defensa de la llengua i llença missatges de difusió de la llengua, la identitat cultural, l'educació i l'autonomia del País Valencià.

Per eixes dates (1933) constava com a soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana amb seu a Barcelona. El 1934 publicava l'article «Per una unió agrícola Catalunya-País valencià: interwiu amb el senyor Enric Sala» en Agricultura i ramaderia (any XVIII, núm. 8, agost 1934, p. 148-149). Es tractava d'una entrevista que ja s'havia publicat a El Camí amb anterioritat. Ací es fa una anàlisi de les exportacions agrícoles catalanes i valencianes, així com de la situació dels mercats internacionals amb els que es comercialitza. A més de fer una defensa del camperolat, conclouen la necessitat d'efectuar un «Programa d'actuació cívica dels productors agrícoles».

Pel juny de 1935 constava com membre adherit de l'entitat Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes. Entre els objectius d'aquest col·lectiu, amb seu a València, hi ha la d'afirmació de la personalitat valenciana en els aspectes lingüístics i del dret al propi govern. Entre els seus membres hi figuren Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Adolf Pizcueta o Carles Salvador, i entre els adherits: Llorenç Sorlí, Gaetà Huguet, Manuel Sanchis Guarner o Josep Maria Bayarri. Eixe mateix any, Sorlí emet un telegrama de salutació a Proa conjuntament amb Pompeu Fabra, Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Maria de Casacuberta. Poc després, es constituïa una delegació de l'entitat a Barcelona en la qual Llorenç Sorlí serà el president, Vicent Sena comptador-tresorer i Enric Celades vocal.

El 1937 se celebrava el 2n Congrés internacional d'escriptors per la defensa de la cultura a Barcelona. Atenent la implicació, càrrecs i defensa de la llengua i la cultura de l'enginyer, pensem que Sorlí assistiria a l'esdeveniment, més sabent que entre els assistents hi estava Carles Riba, conegut del nostre personatge.

Finalment s'ha conegut altra publicació editada baix el nom «L'onze de setembre de 1714 i el País Valencià». Com s'evidencia pel títol es tracta d'una reivindicació de la identitat nacional del poble valencià.

Tot pareix indicar que la figura de Llorenç també deixaria petjada en el seu nebot Casto Segarra, fill de Joaquina. Aquest era diplomat en Filologies modernes i advocat. Sabem que el 1954 era company de Carles Salvador i Enric Valor, entre d'altres, a la Universitat de València, on s'impartia per part de Manuel Sanchis Guarner els Cursos de llengua i cultura valenciana.

 

Agricultura i desenvolupament local

A més de tot allò abans exposat, Sorlí va portar a terme una important tasca de promoció laboral local a Cervera del Maestrat, de suport a les corporacions municipals en quan a temes d'interès general o també de desenvolupament agrícola local.

D'una banda va adquirir el molí de l'oli, d'origen medieval, i va transformar la finca orientant-la a plantacions de fruiters de regadiu i donant treball a desenes de persones del municipi. També es va convertir en un gran propietari agrícola local.

També s'ha documentat la realització d'una memòria a propòsit de la crisi agrària i econòmica que assola el poble arran de la gelada de l'hivern del 1956. A més a més, participà activa i econòmicament en les negociacions per a efectuar diverses obres públiques i tasques de desenvolupament: vies de comunicació i ponts, xarxa d'abastiment d'aigua...

 

Conclusió

Finalment, podem concloure que la societat agrària conservadora local, la manca d'una formació cultural general sòlida i els índex d'analfabetisme, el Franquisme, les seues pervivències i la seua maquinària d'aniquilació i de depuració dels discursos no afins, com també el pas del temps, han permès l'oblit d'una de les figures més destacades i desconegudes del segle XX al Maestrat. Presumiblement la causa d'aquest desconeixement o marginació siga pels mateixos aspectes pels quals va ser un destacat del moment.

Sorlí esdevé doncs un industrial d'èxit i participa en les corrents intel·lectuals i polítics previs a la Guerra Civil. Forma part, per tant, dels defensors i impulsors de les corrents del valencianisme polític i del nacionalisme agrarista valencià. Tot pareix indicar que el triomf del feixisme del 1939 marcaria un punt de ruptura en la projecció del cerverí, especialment en la seua vessant política i cultural.

Autoria: Casto Sorlí Moliner