Economista i escriptor

Professor d’Economia Regional i Urbana, disciplina de què va ser pioner a la Universitat de València, Josep Sorribes va ser també un dels protagonistes del gran impuls de la capital del País Valencià durant els anys 80. Les seues idees podríem dir que han estat l’antítesi de la mena de neodesarrollismo que va impulsar Rita Barberá durant tots els seus anys d’alcaldessa.

El besavi patern de Sorribes va arribar procedent d’Eslida, poble de la serra d’Espadà, el 1890 a la zona de Campanar. El seu pare, Manolo Sorribes Torrent, fou pèrit industrial i també professor de matemàtiques en l’antic Centre Artesanal. Sa mare, Vicenta Monrabal Ferrandis, procedia d’una família de forners de Paterna. Fet i fet, Vicenta va contribuir a l’economia familiar –va tenir set fills– ajudant en el forn de la seua germana, primer al carrer de la Corretgeria i, posteriorment, al d’Escolapis.

Sorribes va créixer al barri de Quart, just a tocar de les mateixes torres, i va cursar els primers estudis als Marianistes de l’avinguda de Blasco Ibáñez. A la Universitat de València va ser un dels deixebles de professors de la talla d’Ernest Lluch, Màrius Garcia Bonafé o Manuel Sánchez Ayuso. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València pel juny de 1973, aquell mateix any es va incorporar al Departament d’Estructura Econòmica. El 1978 es va doctorar amb la tesi Desarrollo capitalista y proceso de urbanización en el País Valenciano (1960-1975): el caso de la Huerta, dirigida pel Dr. Ángel Viñas. En aquesta universitat va desenvolupar bona part de la seua carrera professional impartint les assignatures d’Economia mundial, Economia espanyola, Economia del País Valencià i Economia regional i urbana, la seua principal especialitat.

Sorribes va ser també cap del gabinet de l’alcalde Ricard Pérez Casado entre 1983 i 1989. Durant aquesta etapa es van definir alguns dels grans eixos del desenvolupament d’una València que aleshores comptava amb una perifèria totalment desarticulada i un front marítim abandonat. L’economista valencià va ser director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València entre 1993 i 2016; director de l’Aula Ciutat entre 2011 i 2016; director del blog La ciutat pensada, i president de l’Associació Cultural Malalts de Ciutat. Va ser un conferenciant habitual i col·laborador de premsa en diaris com El País, elDiario.es-CV i revistes com L’Espill, fundada per Joan Fuster, Saó o Mètode, entre moltes altres publicacions.

Un dels seus primers treballs publicats fou Introducció a l’economia del País Valencià, escrit amb J. A. Martínez Serrano i Vicent Soler, i publicat per l’editorial 3i4 el 1980. El seguiren molts altres llibres, tots d’una gran lucidesa com Un país de ciutats o les ciutats d’un país (2002) o València (1808-1991):en trànsit a la gran ciutat (2007) D’altres, escrits amb un estil decididament irònic i combatiu com Rita Barberá: el pensamiento vacío (2006) o Ni casta, ni caspa. Economia i territori (2022).

Implicat des de ben jove amb la idea de l’articulació del País Valencià, escrigué amb el també economista Nèstor Novell Nou viatge pel País Valencià (2 volums, 2017) i Notícia del País Valencià. Fer País. 60 anys d’idees, converses i reflexions (2021).

Els economistes i amics de Sorribes, Novell i Josep Antoni Ybarra, en un article publicat amb motiu de la seua mort recordaven que “El seu posicionament va ser clar i rotund sobre la societat, el territori, la cultura i la llengua del País. Les seues intervencions periodístiques són innombrables. Solia parlar de les ciutats del país, esquarterat per unes anacròniques províncies i abocat a la desfeta per una classe dirigent dimissionària i manifestament millorable”. D’altra banda, en remarcaven “la seua visió visó liberal i ètica de tot comportament social i polític, en el seu cas, des l’esquerra i des del seu concepte de ciutadania republicana”. “Pot ser que el llibre on millor quede reflectit açò és en Ni casta ni caspa: valors, economia i territori. Un llibre altament recomanable i la millor via per accedir al pensament i actitud vital de Pep Sorribes. En paraules d’ell: “Per coherència amb el propi codi liberal, una persona d’esquerres hauria de ser profundament respectuosa amb les diferències de tota mena en la mesura que aquestes diferències són conseqüència de la llibertat individual. Les diferències de credo, raça i opcions sexuals (entre altres) no poden ser motiu de discriminació social, i el racisme, la violència de gènere, la xenofòbia, l’homofòbia i, en general, la intolerància, són malalties socials que cal combatre amb fermesa”, afegien.

Ha estat Novell també qui en un altre article ha recordat que Sorribes fou un dels primers d’una generació a ser conscient que “no és el mateix un país de ciutadans valencians que un País de valencians”. “La contradicció era manifesta. Si hom esdevenia valencià pel simple fet de viure legalment en el nostre territori, de fet o de dret, esdevenien valencians tots aquells que consideraven una imposició pertànyer a la societat valenciana i bandejaven la llengua, la cultura i els costums que li són propis”, rebla l’economista gandienc.  En el mateix text recorda que en els seus darrers escrits “s’interessà per la dimissió de les elits valencianes i en la relació intrínseca entre l’afebliment del sentiment identitari valencià i l’escassa cohesió social, perquè generava una societat incapacitada de fer valdre els seus interessos. Més enllà de la forta immigració (l’econòmica i la residencial-turística), li preocupava l’actual societat multicultural que genera l’acumulació de persones, en una ciutat i en un mateix territori, sense cap projecte compartit, i tot, construït, amb el beneplàcit i els beneficis d’alguns que ara assetgen els immigrants econòmics des de la més ignominiosa xenofòbia”.

Sorribes va traspassar als 72 anys a la ciutat que tant havia estimat, València.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Capítols de llibres

---

Néstor Novell. «Un país possible per a Josep Sorribes», a: Diversos autors. València estant. País, ciutat i cultura sota la mirada de Josep Sorribes. València: PUV, 2025.

---

Josep Sorribes: el professor de les ciutats
Josep Sorribes: el professor de les ciutats
https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/josep-sorribes-professor-les-ciutats_129_10880506.html

---

Víctor Maceda (2017); “El País Valencià, nu davant de l’espill”
Víctor Maceda (2017); “El País Valencià, nu davant de l’espill”
https://www.eltemps.cat/article/2450/el-pais-valencia-nu-davant-lespill