Professor, escriptor i signatari de les Normes de Castelló

Va cursar el batxillerat i va iniciar la carrera de Medicina, però la Guerra Civil no el va deixar finalitzar els estudis i va seguir Filosofia a Madrid després del conflicte. També va estudiar peritatge agrícola a Barcelona i s’interessà pel periodisme. Rafael Súria signà les Normes de Castelló (o Normes del 32) en representació de la Joventut Valencianista Republicana de Manises. Tal com ell contava, son pare era carlí destacat i a casa parlaven castellà perquè son pare era de Xest, però la vida al carrer era totalment en valencià. De l’època d’estudiant són les coneixences amb Carles Salvador, Ricard Sanmartín, Manuel Sanchis Guarner, Teodor Llorente Falcó, Josep Maria Esteve Victòria, Jesús Morante Borràs, Enric Soler i Godes i tants altres. Des de la signatura de les Normes de Castelló va conrear correctament la llengua, sobretot en la poesia.

Després de la guerra es va instal·lar a Madrid i freqüentà tertúlies poètiques. Posteriorment va residir a Guadassuar, Riba-roja de Túria i Vila-real, on es va fer un entre tants i participava en la vida cultural dels pobles. A partir de 1941 publica en la revista fallera Pensat i Fet, dirigida pels seus coneguts Ricard Sanmartín i Josep Esteve Victòria, i també el trobem en números successius (1942, 1943, 1953, 1955, 1969 i 1970); en 1954 comença a escriure llibrets de falla a Mislata, Alzira i Algemesí. A més, creà les Taules de Poesia de Manises i Guadassuar i dirigí la revista Inquietuds que feien a Guadassuar entre 1977-1981.

En arribar a Vila-real a finals de la dècada dels setanta –acompanyant la seua germana Carme, mestra que exercia com a directora del CP Pius XII–, Súria s’integrà molt prompte en el món cultural vila-realenc per les seues inquietuds literàries. Fou un dels pilars bàsics de l’anomenat Seminari Didàctic de Valencià, que acollia un nombrós grup de mestres i persones preocupades pel desenvolupament de la nostra llengua, coordinats pel mestre i escriptor Vicent Fausto. L’any 1982 va guanyar la Flor Natural en el XXXI Certamen Literari dels Lluïsos, amb el poema “Perquè ets amor i ets gaudi del meu cor”, publicat en un recull de 1991.

L’Associació Cultural Socarrats de Vila-real li va concedir el 1996, juntament amb Joan Simó, el Premi Socarrat Major, per la seua constant i llarga trajectòria literària i per ser els dos últims testimonis de la signatura de les Normes de Castelló. Té un carrer dedicat a Manises, el seu poble natal.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Pitarch i Almela, Vicent. Converses amb Joan Simon, Enric Valor i Rafael Súria. Homenatge a les Normes de Castelló. Benicarló: AC Alambor, 2002.