Actor i escriptor

No és cap tòpic afirmar que Manolo Taberner, com era conegut professionalment, naix a l’ombra del Miquelet del cap i casal, puix la llar familiar es trobava al carrer Brodadors, on sos pares regentaven una sabateria. El negoci patern no és una dada banal per a la biografia de l’actor, perquè entre els seus clients tenia bona part dels empresaris i actors de teatre que acabaren despertant en el menut l’afició per l’art de Talia, una afició contrària a la voluntat dels pares.

Tot i esta contrarietat, l’afició creix en ell fins que arriba a debutar, als catorze anys i mig, el 16 de febrer de 1871, al Teatre Corona formant part del grup que interpreta Una nugolà d’estiu de Josep Garcia Capilla i ¡Valencianos con honra!, un drama escrit en castellà per Francesc Palanca Roca.

Després de diverses interpretacions al Teatre Corona, va passar al teatre de La Fàbrica que s’alçava al carrer del Pare d’Òrfens al barri del Carme. I d’este és contractat per Simó Valiente per a formar part de la seua companyia en una gira per Ondara, Dénia, Pedreguer i Xàbia. En esta companyia, a banda de formar part com a actor còmic, cantava peces de sarsuela en la cloenda de les sessions.

Finalitzada esta gira, torna a València, on els seus pares tracten de totes les maneres d’impedir que continue pel camí del teatre, però Taberner no dubta a tornar a eixir de casa per a buscar fortuna en diferents companyies i pobles. Així, arriba a la Companyia de Ramon Plumer, que es va convertir en el mestre d’interpretació de Taberner, puix Plumer havia sigut cèlebre interpretant el paper de llaurador valencià en els sainets on apareixia este arquetip típic de l’època.

Amb certa fama guanyada, torna novament a València on finalment sos pares accepten que no poden estar en contra d’una afició tan arrelada, i així, Manolo Taberner entra en la Companyia de Félix Aparisi actuant en el Teatre de la Marina del Cabanyal amb obres castellanes. Passa d’esta companyia a la de Baldomero Llaberia i viaja per Borriana i Terol. Els diferents èxits que anava collint el feren formar part de companyies de Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao o Saragossa.

En 1880 torna a terres valencianes per a debutar en el Teatre Espanyol d’Alacant interpretant diverses comèdies valencianes, on va omplir la sala per dotze dies consecutius. Després d’uns mesos a Alacant, Juan Colom forma una companyia per a representar obres de teatre per a la colònia espanyola d’Alger, encara que Taberner només interpretà obres en valencià en el país africà en diferents teatres: el Malacof, La Perla, Du-Tapis, Vert de Blida i el Nacional.

Tornant de nou a territori valencià, després d’inaugurar el Teatre Principal d’Alcoi, és contractat al Teatre Russafa de València, on dirigit per un altre actor mític valencià, Ascensi Mora, consolida la seua carrera. No debades, estigué en este teatre actuant durant els següents tretze anys, i sempre com a actor de comèdies valencianes.

Després d’estos anys al Russafa, torna a iniciar una gira que el durà per Alacant, Cartagena, Múrcia, les capitals andaluses i pels teatres madrilenys Martín i Dorado, fins que torna a València en 1898, en este cas al Teatre de la Princesa per a interpretar, principalment, sarsueles de Chapí i de Chueca. Els èxits en la sarsuela el dugueren de nou per tot Espanya, encara que Manolo Taberner no oblidava les seues arrels, de manera que en la ciutat on trobava una colònia valenciana dedicava una nit al teatre en valencià.

Complits els seus 60 anys, va decidir tornar definitivament a València i al teatre casolà, desig que es va vore acomplit per l’empresari Maties Belloch, que el va contractar per al Saló Novetats on fa el debut el 13 de febrer de 1916 i hi actua fins al 1930 compaginant les interpretacions com a primer actor amb la funció de director.

A banda de la seua professió d’actor i cantant, també és autor del joguet Arreglos matrimonials amb Joan Alegre, publicat en el número 206 d’El Cuento del Dumenche, i també d’algunes poesies aparegudes en diverses publicacions de l’època. La seua última interpretació va ser el 20 de maig de 1930. Retirat dels escenaris, encara viurà fins als 87 anys. 

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Articles en publicacions periòdiques

---

Rafael Gaya Lluch. «Homenache á Manolo Taberner» a: Teatro Valensiá, núm. 37, 1926.

---

Necrològica
Necrològica
http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1943/fallece_manuel_taberner_a_sus_87_anos