Activista cultural i llibreter

Va nàixer al carrer de la Padrina de València, a la cantonada que més tard seria el carrer de la Llanterna, i era el menor de tres germans. Als cinc anys es traslladà al carrer de Na Jordana, on va viure fins als dèsset anys. Son pare, Salvador Tàrrega, era natural d’Aldaia i treballador d’un taller de ventalls; en entrar en crisi aquest sector tradicional, va marxar a València i va obrir una botiga de vins i licors. Després de la riuada de 1957 es traslladaren a Xirivella a seguir el mateix ofici de venedors.

Enric Tàrrega va fer la primària a l’Acadèmia Castellano, al carrer de Calatrava, on va conéixer els germans Codonyer. En aprovar l’ingrés del batxiller va passar a l’altra secció de l’Acadèmia Castellano, ubicada a la plaça de Rodrigo Botet.

El contacte amb les falles del barri del Carme, el món teatral, el Cercle de Belles Arts, Lo Rat Penat (1951), el valencianisme subterrani de postguerra i els papers vells de preguerra en valencià configuraren el seu interés per la cultura valenciana. Gràcies a Lo Rat Penat, a la Coral Polifònica Valentina i a les tertúlies del Grup Torre i del Club Universitari del carrer de les Comèdies va conéixer personatges com Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Albert Thous, Ricard Sanmartín, Beatriu Civera, Lluís Martínez Vidal, Alfons Garcia, Manuel González Martí, Joan Fuster, Xavier Casp, Miquel Adlert, Vicent Andrés Estellés, Octavi Vicent, Josep Iborra, Ferran Sanchis Cardona i tants altres que li donaren un caire de personalitat amb mil relacions humanes i bon conversador.

Com ell mateix confessa, entre aquella amalgama de vida de joventut, portava tres vides: la vida de família, la vida d’estudi de Magisteri i la vida nacionalista.

En 1958, Toni Bargues i els germans Francesc i Josep Lluís Codonyer, gràcies a Àngel Sáez Pedrero, van crear la Difusora del Llibre Valencià, on venien tots els llibres, nous i vells, que trobaven en valencià a Madrid, Barcelona i València. Tàrrega s’afegirà al grup com a soci en finalitzar el servei militar a Menorca cap al 1959. En tancar el negoci familiar de licors a Xirivella en 1963, convertirà aquella part vocacional en la seua professió: venedor de llibres i representant editorial de la Casa Carroggio, Edicions 62, Enciclopèdia Catalana i Moll. A més, el trobarem en els inicis de la primera llibreria estable de València, Can Boïls, oberta l’1 de juny de 1962 a l’actual plaça del Pintor Pinazo pels esforços de tres socis: el sociòleg Lluís Aracil, Josep Lluís Carrion i Emili Boïls; allò, com tantes altres coses, es va forjar en Lo Rat Penat. En 1967 obri la llibreria Concret Llibres, aventura del pegolí Valerià Miralles, Alfons Cucó i Tomàs Llorens; Tàrrega reconeix que també hi tingué alguna cosa a veure.

Pel que fa al compromís polític, Enric Tàrrega va participar en el clandestí Front Marxista Valencià, organització política creada en 1954, amb Paco Codonyer, Jole Codonyer, Toni Bargues, Doménec Serneguet, Eugeni Boscà... El Front mantenia una actitud de reivindicació de la identitat pròpia del País Valencià, que s’alimentà encara més amb la incorporació del sector de la Joventut de Lo Rat Penat. En dissoldre’s cap al 1962, Tàrrega va passar a militar en el Partit Socialista Valencià (PSV). En 1966 coadjuvarà al naixement de CCOO. A les acaballes de 1975, va entrar a militar al PSAN, i posteriorment a la Unitat del Poble Valencià i al Bloc Nacionalista Valencià, formació hereva de l’anterior. A l’abril de 2011, després d’unes desavinences sostingudes amb el partit valencianista, al qual acusava de laxitud excessiva davant la realitat de corrupció política instaurada pel PP, feia pública la seua participació com a número cinc en la llista electoral d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de València.

De l’activitat cultural i política en les Joventuts de Lo Rat Penat va nàixer el contacte amb altres entitats, com ara la Societat Coral El Micalet, a la qual va estar tan unit al llarg de quasi mig segle. A més d’impulsor de la Marxa i els Aplecs del Puig represos als anys 60, promotor dels Premis d’Assaig Joan Fuster (precursors dels Premis Octubre), va ser també l’artífex de la creació a Xirivella als anys setanta del Cercle Ramon Muntaner, associació que va desenvolupar una tasca cultural i valencianista de primer nivell.

En vida va rebre diversos homenatges: Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet (1988), a Barcelona fou reconegut Cavaller Valencià de Nació Catalana (2004), Premi d’Honor del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia (2005), Premi Vicent Ventura de la Universitat de València (2006), de l’Associació Cultural La Brúixola (2009), Premi Maulet de Xirivella (2017) i també els pòstums de l’associació Amigues i Amics de Vicent Andrés Estellés de Xirivella (2020) i el d’Acció Cultural del País Valencià (2021). En el 2010, la Universitat de València va publicar el llibre de converses L’amant de la ciutat somniada, en què Tàrrega repassa la seua trajectòria com a activista cultural del valencianisme, guiat per unes llargues entrevistes de Joanvi Cubedo i Capella, M. Carmen Sáez Lorente i Josep Manuel Gil i Baquero. En 2013, l’artista El Cifu (Sergio Cifuentes) va incloure el tema «Enric Tàrrega» en el disc De fiera en fiera, una rumba interpretada amb la col·laboració de Miquel Gil en el vídeo de la qual apareix l’homenatjat.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Joanvi Cubedo i Capella, M. Carmen Sáez Lorente i Josep Manuel Gil i Baquero. Enric Tàrrega, l’amant de la ciutat somniada. Converses. València: PUV, 2010.