Maximilià Thous i Llorens
València,
24 de novembre de 1900
València,
25 d'octubre de 1957
Activista cultural i polític
Fill de Maximilià Thous i Orts i casat amb la mestra Empar Navarro i Giner. Va estudiar magisteri a la Universitat de València, especialitzant-se en pedagogia, tot i que no va arribar a exercir mai, ja que fou cap de negociat d'ensenyament a l'Ajuntament de València.
A finals de 1918 funda l'Agrupació Nacionalista Escolar junt a altres valencianistes com Vicent Tomàs i Martí, organització que naixia amb la voluntat d'extendre l'ideari valencianista a l'àmbit universitari; va ser la primera organització valenciana a fer-ho i treballà en paral·lel amb la Lliga de Solitaris Nacionalistes impulsada per Carles Salvador.
El 1922 va composar, juntament amb el músic Miquel Asensi, la Cançó de Lluita, considerat un dels himnes del valencianisme polític. Així mateix, va fer la traducció al català de La Internacional.
També a la decada del 1920, va ser promotor de les Taules de Poesia (1927), exposicions de diversos autors on cada manuscrit era il·lustrat per un artista plàstic i va col·laborar a la revista Taula de Lletres Valencianes, des d'on contribuí a la difusió de l'avantguarda literària.
En la seua joventut va militar a la Joventut Valencianista i el 1930 va entrar a formar part de l'Agrupació Valencianista Republicana, què havia estat creada el 24 d'abril d'eixe mateix any. En aquest mateix període va col·laborar al setmanari Avant, òrgan d'expressió del partit dirigit per Adolf Pizcueta.
El 1932 serà un dels signants de les Normes de Castelló junt a altres militants de l'AVR, com el mateix Pizcueta.
Així mateix, forma part del Centre d'Actuació Valencianista des de la seua fundació a l'agost de 1931. Amb la tria d'una nova directiva, el 22 de gener de 1933 entra a la direcció per a fer-se càrrec del departament de Cultura. És el moment en què Joaquim Reig entra com a president i les seues tesis "totalitàries" pasen a ser les de l'organització; aquest fet contrastarà amb la seua posterior aliniació amb les tesis del "front nacional" que defensarà posteriorment al Partit Valencianista d'Esquerra (PVE). En aquest mateix periode col·labora amb el setmanari El Camí.
En efecte, al desembre de 1935 entra a formar part del PVE, nascut de la fusió del Centre d'Actuació Valencianista, de l'Agrupació Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de Xàtiva; més tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuació Valencianista d'Esquerra. Tingué un important paper en el moment en què el PVE obri negociacions amb Esquerra Valenciana per tal d'explorar la creació d'una nova formació política que unifiqués l'esquerra valencianista i que poguera arribar a assolir una força i influència semblant a la que en eixos moments tenia Esquerra Republicana de Catalunya al Principat, formant part del grup de negociadors del PVE.
Amb el posterior acostament del PVE al PCE es va produïr una escissió dels militants més nacionalistes encapçalada per Francesc Bosch i Morata (i 45 militants més) què entra a formar part d'Esquerra Valenciana. Thous va ser un dels que encapçalaven la majoria procomunista al si del partit.
Durant la Guerra Civil va romandre a València, on participà de la defensa del Col·legi del Patriarca davant els intents de cremar-lo per part dels anarquistes de la FAI. També va ser representant de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (creada anys abans per Carles Salvador) al Patronat de la Beneficència i d'Atenció al Menor. Així mateix, s'encarrega del curs d'ortografia valenciana que havia organitzat la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València de Francesc Bosch, entre febrer i març de 1937.
Acabada la guerra, el 27 de setembre del 1939, va ser retirat del cos de funcionaris de l'Ajuntament i va ser empresonat a la Model de València, on va estar tancat fins 1942 i on va coincidir amb Gonçal Castelló, amb qui va intentar organitzar un curs d'alfabetització que finalment no obtingué el respectiu permís administratiu.
En eixir de presó no es va poder reincorporar a l'Ajuntament i es dedicà enterament a la seua obra poètica. Alhora, ingresà a Lo Rat Penat, des d'on col·laborà molt activament en la difusió del Dicccionari Català-Valencià-Balear. El 1951 es va organitzar a València el Secretariat del Diccionari, formant part de la seua Comissió Patrocinadora. A més a més, va ser un dels seus primers subscriptors juntament a valencianistes com Xavier Casp, Joan Fuster, Miquel Adlert, Adolf Pizcueta, Emili Beüt o Nicolau Primitiu Gómez.
Així, encara l'any de la seua mort, el 1957, es dedica al foment de les relacions catalanovalencianes que s'havien représ gràcies al Diccionari i que es materialitzaven amb viatges dels joves de Lo Rat Penat cap al Principat i dels membres del Secretariat de Barcelona cap al País Valencià. Així, el juny de 1957, i juntament amb Joan Fuster o Emili Beüt, organitza una concentració de valencians i catalans del Diccionari a Xàtiva.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Maximilià Thous i Llorens
Obra pròpia
Llibres
THOUS LLORENS, Maximilià. Calla, calla, calla!. València: Vives Mora, 1890.
THOUS LLORENS, Maximilià. Primer recull de versos : 1918 - 1930. València: Imp. Vicent Cortell, 1948.
THOUS LLORENS, Maximilià. El Poema de la Llonja. València: Vicant Cartel, 1949.
THOUS LLORENS, Maximilià. La presència inefable. València: 1951.
THOUS LLORENS, Maximilià. Esqueix. València: Amigos de la Poesía: Nácher, 1953.
THOUS LLORENS, Maximilià. Cançó de lluita. València: 1978.