Advocat, periodista i escriptor

Tot i la coincidència de llinages, Gaspar és oncle, i no germà, de l’autor de la lletra de l’himne valencià, Maximilià Thous i Orts. Gaspar era fill de Josep Thous i Àngela Orts. De jove es trasllada a València per a estudiar Dret a la seua universitat, estudis que finalitza a Madrid en 1866. En acabar els estudis exerceix l’advocacia a Alacant, encara que prompte torna a Madrid com a periodista. Després de col·laborar en publicacions com La Estrella, funda la seua pròpia revista literària, El Pensamiento de Madrid, i el periòdic satíric El Fuelle.

Per les seues idees tradicionalistes, no dubta a unir-se a l’exèrcit carlista quan en 1872 esclata la tercera guerra carlina. Des d’Àlaba, on arriba a ser alcalde major de la província, es traslladat al Maestrat on continua compaginant el periodisme, dirigint l’òrgan oficial de l’exèrcit carlí del centre «La Vanguardia» i el càrrec de governador civil de Castelló en la zona carlista, on segons diversos autors fa una certa recuperació de govern foral que casava amb l’ideal carlista. Quan en 1875 acaben les hostilitats en la zona valenciana, Gaspar s’acull a l’indult i es trasllada a viure a València amb el seu germà Josep, pare de Maximilià Thous, amb el qual funda o participa en diversos periòdics durant els següents anys: La Unión Católica (1877), La Senyera (1880), El Almogávar (1880) i El Zuavo (1881), publicacions totes de tendència carlista i catòlica.

Gaspar i Josep també crearen el setmanari satíric El Palleter (1882), el seu major èxit comunicatiu, una publicació que arribà a ser la de major tirada coneguda fins a eixe moment amb 50.000 exemplars segons la premsa coetània. Esta capçalera va sobreviure fins al 1919 en diferents èpoques i numeracions, dirigida finalment pels fills dels dos germans, l’anomenat Maximilià (fill de Josep) i Gaspar (fill de Gaspar). Del mateix nom i publicada en 1886 és la novel·la de Gaspar Thous on descriu els successos protagonitzats per Vicent Doménech el Palleter durant l’ocupació napoleònica.

Participà del naixement de Lo Rat Penat de manera tangencial amb algunes poesies. També va publicar algunes obres dramàtiques en castellà: Por recoger una herencia, El cuarto mandamiento i Margarita del Carmen.

Finalment, i després de resultar novament indultat d’una pena de huit anys de presó per les seues crítiques contra la restauració borbònica, ingressà en el cos jurídic d’Ultramar on fou nomenat jutge de l’illa de Negros (Filipines), on morí.

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Llibres

---

Javier Paniagua i José A. Piqueras. Diccionario biográfico de políticos valencianos: 1810-2006. València: Institució Alfons el Magnànim, 2006.

---

José Navarro Cabanes. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista. València: 1917.

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Necrològica de Gaspar Thous i Orts» a: Almanaque Las Provincias para 1892, 1892.