Llista alfabètica
Llista alfabètica

Maximilià Thous i Orts

Pravia, 30 de novembre de 1875
València, 27 de novembre de 1947

Fotografia de Maximilià Thous i Orts

Periodista, escriptor i cineasta

Nascut a Astúries, la seva família, d'origen alacantí, defensora i militant del carlisme, torna a València quan ell encara era un nen. Estudia Dret a València, però no finalitza la carrera ja que prefereix dedicar-se a la literatura i el periodisme.

Aviat destaca com a periodista sent redactor de La Correspondencia de Valencia, periòdic del que va acabar sent director i que va utilitzar com a òrgan oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV). També va treballar per a El Correo de Valencia i El Correo. Funda el 1912 un setmanari d'humor titulat El Guante Blanco que es va mantenir en les impremtes fins el 1918. El 1913 funda El Sobaquillo, publicació de temàtica taurina. Col·labora en diversos setmanaris com El cuento del Dumenche (1908, 1914), El Motiló (1912), València Nova (1913) i La Matraca (1916). Així com a El Palleter i El Criterio.

Com a poeta escriu L'escala florida (1911), que obté el guardó Cercle de Belles Arts. Destaquen un cançoner popular titulat Aladroc (1936), diversos poemes premiats en els Jocs Florals, un gran nombre de llibrets de falla i abundants composicions de tota mena aparegudes en diverses publicacions. El 1901 va obtindre la flor natural als Jocs Florals.

Escriptor molt polivalent, també va produir obres teatrals tant en castellà com valencià que abastaven des del sainet, la comèdia i la sarsuela. Les més impotants són La casita blanca, Moros y cristianos, El carro del sol, Foc a l'era, Un huelguista más, De Carcaixent i dolces, Portafolio de València, Ama, hi ha foc, La taza de té, A la vora del riu, mare, m´he deixat les espardenyes, l'últim lleó, El oro y el moro i El dragó del Patriarca. Moltes d'aquestes obres estan escrites en col·laboració amb Elías Cerdà, Fuast Hernández Casajuana, i amb la música de José Serrano, Salvador Giner i Miguel Asensi. Dins de la narració la més important és La Volta de Rossinyol (1930).

Maximilià Thous és l'autor de la lletra de l'Himne de l'Exposició de 1909, que va ser declarat posteriorment himne oficial valencià, amb música de José Serrano. Aquest fet va ser durament criticat pel valencianisme estricte, ja que veia en aquesta proclamació una maniobra de la Dictadura per enfortir el "regionalisme ben entès". Com lletrista, també és l'autor del pasdoble El Faller, on la música torna a ser de José Serrano.

És també una figura de gran importància dins del cinema valencià. La seva primera obra apareix el 1916 amb el reportatge La fiesta de muñecas. El 1923, funda Producciones Artísticas Cinematograficas Españolas (PACE). A través d'aquesta productora, adapta algunes sarsueles com La bruixa (1923), La Dolores (1924), L'alegria del batalló (1924) i Nit d'albaes (1925). Van resultar ser un enorme èxit. D'entre les seves obres cinematogràfiques més ambicioses es troba la pel·lícula Moros i Cristians (1926). Amb una producció molt costosa i complicada, el film va resultar inconclús i la productora acabà trencant. Aquest mateix any, finançat per la Diputació de València, Thous roda el documental València, protectora de la infància.

Thous és recordat dins del cinema valencià com una figura que sempre va intentar aixecar aquesta indústria basant-se en temes populars i de la terra. Malgrat tot, de tota la seva filmografia només es conserven tres pel·lícules. Durant la Segona República desenvolupa i dirigeix el Museu d'Etnografia i Folklore, el qual va desaparèixer en esclatar la Guerra Civil.

Com a polític va ser candidat per la Joventut Valencianista el 1917 i d'Unió Valencianista el 1920 i 1922, sense obtenir mai representació. A les eleccions municipals de 1917, la formació Joventut Valencianista pateix una forta derrota dels quatre candidats que presenten obtenint: Maximilià Thous 364 vots que, al costat dels 45 de Marià Ferrandis, els 56 de Camps i els 196 de Aguirre, no van ser suficients per aconseguir representació. Similar resultat va obtenir el 1920. Al costat d'Eduard Martínez-Sabater es presenta a les eleccions de regidor de l'Ajuntament de València. Thous obté 775 vots mentre que, Martínez-Sabater, és votat per 109 persones. Resultat insuficient davant els 1.048 i 1.028 dels seus rivals polítics. Ho torna a intentar sense èxit el 1922, amb Unió Valencianista, dins del bloc de dretes, en unes eleccions municipals marcades per la lluita entre valencianistes i blasquistes.

Fou un dels signants de les Normes de Castelló de 1932.

Els seus últims anys van ser de poca activitat, marcat per la Guerra Civil, a penes escriu alguns llibrets de falla. Dos anys després de morir la secció filològica de Lo Rat Penat li dedica un homenatge pòstum.

Els seus germans també foren personatges destacats de la societat valenciana: Josep Thous i Orts, periodista i militar carlista; Manuel Thous i Orts, que va formar part del clericat castrense en els exèrcits carlistes; Gaspar Thous i Orts, periodista. I finalment cal esmentar que el seu fill Maximilià Thous i Llorens, fou un destacat polític valencianista.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Maximilià Thous i Orts

Obra pròpia


Llibres

THOUS ORTS, Maximilià. De Carcaixent. . . i dolces!. València: Imp. de Joan Guix, 1896.
THOUS ORTS, Maximilià. Portfolio de València. València: Impremta de Ripollés, 1898.
THOUS ORTS, Maximilià. El Triomf de Samaruc. València: 1916.
THOUS ORTS, Maximilià. ¡Foc en l'era!. València: M. Ferrero , 1916 [El Cuento de Dumenge].
THOUS ORTS, Maximilià. La bella Codony. València: La Gutenberg, 1916.
THOUS ORTS, Maximilià. Vuelta a empezar. València: Imp. Succ. d'E. Pascual , 1916.
THOUS ORTS, Maximilià. La sombra del Micalet. València: Impremta Successors d'Emili Pasqual , 1917.
THOUS ORTS, Maximilià. A la vora del riu mare. València: Impremta Valencianista , 1920.
THOUS ORTS, Maximilià. Museo de Etnografía y Folklore de Valencia. València: La Correspondencia de Valencia, 1922.
THOUS ORTS, Maximilià. El dragó del patriarca. València: La Gutenberg, 1931.
THOUS ORTS, Maximilià. La cua de la rabosa. València: Renovación tipogràfica, 1931.
THOUS ORTS, Maximilià. Rei de les auques. València: Editorial Arte i Letras , 1931.
THOUS ORTS, Maximilià. L'Hort de les freses. València: Arte y Letras, 1933.