Historiador i tècnic de Correus

Ingressà en el cos tècnic de Correus l’any 1922 i fou destinat a Barcelona, on estigué quasi dotze anys durant els quals tingué oportunitat de conéixer les biblioteques de la ciutat i, especialment, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i de relacionar-se amb historiadors, arxivers i bibliotecaris com els valencians Felip Mateu Llopis, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Rafael Gallofré Guinovart, Vicent Salavert Roca i, també, amb Eufemià Fort Cogull, nascut a la Selva del Camp, que estudià les relacions entre el monestir de Santes Creus i la seua filial valldignenca. Amb Toledo Girau succeí com amb altres escriptors valencians, que durant un temps habiten al Principat i s’hi adonen que posseeixen una llengua de cultura digna i apta per a qualsevol disciplina, i l’usen.

En retornar a València col·labora amb periòdics de la Valldigna com El Valle (1933) i en el setmanari valencianista El Camí (22-IX-1934) amb el  text «Paisatges», on descriu una excursió a les Foies simateres. L’any següent publica, en l’Almanaque de Las Provincias (1936), l’article «Records del monestir de la Valldigna. El rei Alfons el Magnànim segresta l’abadiat durant la prelatura de Fr. Berenguer Vich». En certa manera era lògic, pel seu lloc de naixença, que, com a historiador, dirigira les investigacions cap a les runes del monestir cistercenc de Santa Maria de Valldigna, que tenia tan a prop. I, a continuació, apareix el treball més ambiciós del període, El castell i la Vall d’Alfandech de Marinyén: des de sa reconquesta per Jaume I, fins a la fundació del monestir de Valldigna per Jaume II, editat per la Societat Castellonenca de Cultura, que els mesos anteriors havia anat incloent-ne capítols en el seu butlletí. El llibre degué aparéixer les primeres setmanes de guerra, ja que en signa l’endreça el 4 de juliol de 1936. El dedicà «a l’il·lustrat capdavanter del valencianisme i erudit escriptor de la cultura nostrada en Nicolau Primitiu, afectuosament i devota».

Posteriorment, durant el franquisme, continuà estudiant el passat del seu territori nadiu, ara majoritàriament en castellà, com l’època exigia. L’any 1942 edita a Barcelona El Archivo y la Biblioteca del monasterio de Valldigna, filial de Santes Creus; el Centre de Cultura Valenciana li publica El monasterio de Valldigna. Contribución al estudio de su historia durante el gobierno de sus abades perpetuos (1944), La Iglesia del monasterio de Valldigna (1948) i Compendio histórico de Simat de Valldigna (1957); i la Societat Castellonenca de Cultura, El monasterio de Valldigna y sus abades comendatarios (1946) i Las aguas de riego en la historia de la Valldigna (1958). Totes aquestes obres foren reeditades singularment els anys 1992-1993 pels ajuntaments de la Valldigna, traduïdes al català per Víctor Peris Grau, i posteriorment l’editorial La Xara les recopilà en un sol volum titulat Valldigna. Estudis d’història (2006). Toledo Girau també participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) amb les comunicacions «Aspectos del régimen señorial en Valldigna durante los siglos XV y XVI» i «Vista i sentència d’un procés criminal a la cúria de Valldigna».

Uns altres treballs sobre la història del Regne de València, al marge del cenobi valldignenc, foren La librería de un obispo valenciano incautada por la reina doña Isabel la Católica (1960) i Inventarios del Palacio Real de Valencia a la muerte de doña María, esposa de Alfonso el Magnánimo (1961), publicats pel Centre de Cultura Valenciana.

Pel que fa al seu àmbit professional, publicà Los correos en la Valencia medieval (1954), editat per la Institució Alfons el Magnànim, i Los correos en el Reino de Valencia (1958) per l’Ajuntament de la ciutat, a més de presentar la comunicació «Los correos valencianos en la época de Fernando el Católico» al IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Així mateix inserí diversos articles en el Boletín de la Academia Iberoamericana de Historia Postal, institució de la qual fou acadèmic de número.

La seua labor és molt apreciada per les noves generacions d’historiadors. Com a resum d’una estima generalitzada per la seua obra, el destacat medievalista Ferran Garcia-Oliver s’hi refereix com «el més important investigador de la Valldigna».

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Josep Toledo Girau. Valldigna. Estudis d’història. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 2006.

Capítols de llibres

---

Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años. València: Caixa d'Estalvis de València, 1978, p. 353-355.