Oficinista i dramaturg

Fill d’una modesta família alacantina, formada per Francisco Tordera Pérez i Lluïsa Lledó Espinosa. Va estudiar a l’escola pública que regentava el mestre Bernardo Sierra i després va passar al convent de Sant Francesc a estudiar llatí, fins que els seus pares van creure que tenia la formació suficient per a ser oficinista. Treballà com a tal en el Govern Civil des dels dotze anys, ascendí a oficial i passà en 1843 a la Diputació, ocupació que va compaginar amb una gran afició a les lletres i a l’escena. Va contraure matrimoni amb Lorenza Bossio i Soler i van tindre almenys un fill, Manuel.

D’ideologia liberal, fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix, punt de reunió de la joventut al carrer Liorna d’Alacant, i assidu col·laborador de diverses revistes locals com La Flor i especialment La Tortuga, on publicà articles i poemes. Gràcies a la seua gran capacitat de treball i d'organització va ser director d'aquella societat i un dels impulsors de grups d'actors aficionats locals, alguns dels quals arribaren a professionalitzar-se. També va contribuir a inaugurar el Teatre Espanyol el 10 d'octubre de 1876 a Alacant. Per tot això i com a autor, està considerat el precursor del teatre en valencià al migjorn.

És l’autor de la comèdia en vers castellà i valencià Un fill digne d’Alacant, o Entusiasmo contra el moro, impresa a Alacant el 1860, sobre la guerra d’Àfrica. Escrigué també la sarsuela en un acte i en vers Casament i mig, o Dansà en la Vilavella (1863), amb música del mestre Lluís Marín, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí. Fou estrenada al Principal d’Alacant però no fou impresa, com tampoc la inacabada La vetlà d’un mortitxol, que descriu el ritu del vetlatori dels albats.

A més de la producció pionera en el camp del teatre, té una extensa producció poètica en valencià de caràcter festiu i costumista. No li van faltar facultats per al conreu de la poesia castellana, però es va distingir més en les composicions en la llengua del país, en la qual relata fets històrics o tradicionals, i especialment en el gènere festiu i satíric. Escrigué diversos poemes de fervor religiós i de circumstàncies com el romanç històric «A Sant Roc» (1878), «Al excelentísim señor Don Chusep de Salamanca per la conclusió del ferrocarril de Alacant à Almansa» (1858), «La inauguració de les obres de l’ermita de Sant Roc, copatró d'Alacant», «Poesia a la Santa Faç» i altres. Segons Manuel Rico (1888), va deixar un volum d'unes 800 pàgines de composicions poètiques en castellà i valencià.

Va morir al seu domicili d’Alacant (c/ Sant Ildefons, s/n) poc abans de fer els 63 anys d'edat, després d'una curta però penosa malaltia del fetge.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Personatges de l’escena alacantina. Alacant: Patronat Municipal de Cultura de l’Excm. Ajuntament d’Alacant, 2002.

Capítols de llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1999, p. 39-44.

---

José Pastor Navarro. «Francisco Tordera Lledó», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, 11. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 49-51.

---

Manuel Rico García. «Francisco Tordera Lledó», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1986, p. 104.

Articles en publicacions periòdiques

---

Enric Balaguer Pascual. «Poesia culta i poesia popular a les comarques del sud durant el segle XIX: alguns poetes renaixentistes» a: L'Aiguadolç, núm. 6, 1988, p. 15-26.