Escolapi i poeta

Alumne del col·legi de Sant Joaquim de València. En quedar orfe de pare i mare, el seu oncle Simeón Tortajada el va ingressar en l’Escola Pia d’Iratxe (Navarra) el 1899 i va fer el noviciat i la professió simple en la congregació en 1902 a Albarrasí. Va tornar a Iratxe per estudiar la filosofia i assignatures del magisteri escolapi, a la Masia del Pilar de València va fer la teologia entre 1905-1907 i va professar de solemnes el 21 d’abril de 1907. El 20 de setembre de 1907 va rebre al convent de caputxins de Torrent la prima i clerical tonsura, i dos dies més tard el subdiaconat. Va ser ordenat sacerdot el 30 d’agost de 1908 i a l’endemà va cantar la primera missa a la parròquia d’Alboraia, acompanyat en cercavila per la dolçaina i tabal i per la banda de música, de la qual havia estat músic de jove.

Fou destinat immediatament a Iratxe entre els anys 1908 i 1909, on va ensenyar geografia i història als júniors, i posteriorment ensenyà aquestes mateixes assignatures i les literàries als col·legis escolapis d’Utiel, Alzira, Albacete, Algemesí, Albarrasí i Gandia. En 1922 va impulsar la rehabilitació de l’ermita de la Mare de Déu del Lluc d’Alzira coma referent religiós popular.

Durant la Guerra Civil era a Alzira, on treballava com qualsevol civil i ocultament exercia l’apostolat. En portar-lo davant d’un tribunal popular, confessà que era sacerdot escolapi i que n’estava orgullós; el fet no tingué més conseqüències i l’alliberaren. Va tornar a Alzira com a rector de l’escola del 1939 al 1944, en 1946 va ser destinat a Gandia i va morir a la Masia del Pilar de Godelleta, finca i casa de formació, d’estudis i de descans dels escolapis.

A més de professor, el seu do de paraula el va portar a ser predicador i poeta. Per al seu biògraf Vicente Faubel, la poesia que escriu canta la realitat valenciana, s’acosta a allò costumista i quotidià, sempre coronada per l’exaltada alegria en què viu immers i la religió. Del seu arxiu hem rescatat els poemes «Dies i nova vida», «A la Verge dels Desemparats» i «La vespra de Sant Josep», publicada en la revista Despertà Fallera (1951). Amb motiu del V Centenar de la Canonització de Sant Vivent Ferrer, celebrat el 1955, l’Escola Pia li van estampar el miracle El xiquet que fa miracles en un opuscle que contenia també un altre text d’aquestes característiques de l’escolapi Eugeni Almenar Pechuán (1885-1966), condeixeble seu, titulat El Compromís de Casp. Tots dos miracles estan pulcrament escrits en les Normes de Castelló. El P. Tortajada s’havia mort el mes anterior de la publicació i, en homenatge, el seu text es va representar el 24 de juny al pati central de les Escoles Pies del carrer dels Carnissers.

A la Biblioteca Provincial de les Escoles Pies de València hi ha diversos manuscrits seus en les carpetes XIV i XVIII.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Vicente Faubel. «Pompilio Tortajada», a: Vicente Faubel. Diccionario enciclopédico escolapio, vol. II. Escuela Pía, 1983, p. 548.