Prevere, compositor i escriptor

Fill de Josep Traver i Font (1836-1910) i de Concepció Garcia. Va créixer en una família lletrada que li fomentà el desenvolupament intel·lectual.

Començà els estudis del batxillerat en el seminari de València. Tot i així, els continuà al cap de poc a Sigüenza i finalment va ser a Tortosa on fou ordenat sacerdot, el 4 de juny de 1898.

En aquests anys, va estudiar al conservatori de València on va tenir com a mestre a Amancio Amorós. Allà, començà a destacar com a músic i compositor. Fou organicista, professor de música i director del cor de l’Església Arxiprestal de Vila-real durant trenta-vuit anys, com ja havia fet temps abans son pare. Així mateix, publicà un extens nombre de obres musicals, des de sonates, fins a vals, polques i misses, o fins i tot obres de caràcter pedagògico-musical. Va arribar a produir fins a 200 peces, d’entre les quals van destacar Les festes a la patrona del poble, La despertà de l’Aurora o El mercat del meu poble, entre moltes d’altres.

Acabà abandonant tota pràctica docent en el moment en què Antonio Miralles assumí el càrrec de professor i director coral a l’església de la localitat.

Va mantenir també una destacada carrera literària, començant-la de ben jove amb la publicació de diverses sarsueles de caire religiós i, posteriorment, sent membre de Lo Rat-Penat i també del Centre de Cultura Valenciana. Uns anys després, col·laborà en la redacció del Diccionari General de la Llengua Catalana i de l’Enciclopèdia Universal Ilustrada, publicada el 1905.

Interessat en la història i en especial la història local, fou el cronista oficial de Vila-real, i també va publicar diversos treballs històrics, com Historia de Villarreal (1909), Monografía de las Alquerías del Niño Perdido (1920), Los músicos de la provincia de Castellón (1918), Villarreal en la Guerra de Sucesión (1924), Part que prengue Vilarreal en la guerra contra’ls moros rebels de la serra d’Espadá (1925) i Efemérides de Villarreal (1935), algunes de les quals van ser guardonades per Lo Rat-Penat.

Malgrat això, la major part de les seves obres històriques no destacaren pel seu rigor i contrast documental, sinó que, per contra, continuaren en certa manera els mites locals i la visió romàntica de la història. Van destacar, això sí, la sèrie Los músicos de la provincia de Castellón (1918) amb què va ser nomenat membre de l’Acadèmia d’Història, i dos anys després, les Efemèrides villarrealenses guardonades als Jocs Florals de Castelló i publicades el 1935 a la revista Villarreal.

Molt aficionat a la fotografia, va anar acomulant un extens arxiu fotogràfic centrat especialment en Vila-real, el qual, malauradament, es va cremar durant la Guerra Civil.

Al llarg de la seva vida va acumular diversos càrrecs i distincions culturals, entre els que cal destacar la pertinença a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i a la de Màlaga i les seves col·laboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

Postumament, en la seva memòria, Vila-real celebrà diversos homenatges i posà el seu nom a un dels seus carrers de la població.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

TRAVER GARCIA, Benet. Historia de Villarreal. Castelló de la Plana: Establecimiento tipográfico de Juan Botella, 1909.

---

TRAVER GARCIA, Benet. Los músicos de la provincia de Castellón : Ensayo bio-bibliográfico. Castellón: Imprenta de J. Barberá, 1918.

---

TRAVER GARCIA, Benet. Reglas pedagógicas que deben tenerse en cuenta para que el canto en niños y adolescentes forme parte de su educación fisiológica, evitando los inconvenientes de su uso inmoderado y anticientífico. Juan A. Botella, 1923.

---

TRAVER GARCIA, Benet. Villarreal en la Guerra de Sucesión. Vila-real: Ajuntament, 1925 [Temes vila-realencs; 4].

---

TRAVER GARCIA, Benet. Part que prengue Vilarreal en la guerra contra’ls moros rebels de la serre d’Espadá . Vila-real: Ajuntament, 1926.