Llista alfabètica
Llista alfabètica

Leopold Trènor i Palavicino

Madrid, 21 de novembre de 1870
València, 23 de juliol de 1937

Fotografia de Leopold Trènor i Palavicino

Poeta

De família aristòcrata d'origen irlandès, van haver de instal·lar-se a València fugint de persecucions religioses. Família de marcada tradició militar, van destacar com comerciants i industrials, emparentant-se amb nobles llinatges valencians.

Va ser fill de Ricard Trènor i Bucelli i de Josefa Isabel Palavicino de Iborra, filla dels marquesos de Mirasol. Nasqué a Madrid  però al poc temps la seva família va tornar a València, a la residència del carrer Trinquet de Cavallers, al palau anomenat avui dels Barons d'Alaquàs.

Alguns dels Trènor més il·lustres van ser: Thomas Trenor Keating (industrial i fundador de la dinastia Trènor a Espanya), Frederic Trènor i Bucelli (industrial, vicecònsol de Dinamarca, diputat provincial i conseller del Banc d'Espanya), Enric Trènor i Bucelli (banquer), Enrique Trenor i Montesinos (Diputat en Corts, Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de França i vicepresident de l'Associació d'Agricultors d'Espanya), Tomàs Trènor i Palavicino (militar, empresari i polític, diputat a les Corts i primer marquès del Túria de València), Vicent Trènor i Palavicino (militar, president de la Diputació de València), Francesc Trènor i Palavicino (diputat a Corts i senador), Juan Antonio Gómez Trènor (diputat en Corts i alcalde de València) , Tomàs Trènor Azcárraga (diputat en Corts i alcalde de València), Eulogi Gómez-Trènor Fos, (diputat en Corts) i Gonçal Moure Trènor (escriptor).

Els seus primers estudis els realitza al Col·legi dels Pares Jesuïtes, mostrant ja la seva bona disposició cap a la poesia. Acabat el batxiller, es llicencia en Dret, obtenint el doctorat el 1894. No obstant això, mai va arribar a exercir l'advocacia. Després d'obtenir el doctorat, va realitzar estudis d'Enginyer electricista a Lieja (Bèlgica), una de les seves passions. Treballà en diverses companyies relacionades amb l'electricitat arribant a crear diverses centrals elèctriques.

Home de gran cultura, passa grans temporades a Alemanya, França i Itàlia aprenent idiomes. En tornar a València es casa amb María del Rosario Pardo de Donlebún i Rojas, filla del Senyor de les Torres de Donlebún i d'Arias Pardo de Donlebún. Dotze fills van nàixer d'aquest matrimoni.

Soci del Lo Rat Penat, guanya la Flor Natural dels Jocs Florals el 1893. Exerceix com a president des de 1908 fins a 1910. La seva elecció es produeix a la Junta General del 9 d'Octubre de 1908, amb 14 vots a favor i 10 en contra.

Sota el seu mandat, té lloc l'Exposició Regional de 1909 que, gràcies al seu èxit, es convertirà l'any següent a l'Exposició Nacional. En un moment polític molt tens, on eren freqüents els enfrontaments pel descontent amb Guerra al Marroc o amb els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, l'Exposició Regional va suposar un punt de trobada comú en els diferents partits polítics.

Durant la seva presidència, destaca la presència, al Jocs Florals de 1909, de la Casa Reial. A més, Leopold Trènor es va proposar crear l'Escola d'Estudis Valencians i l'Escola de Lectura. Per aconseguir-ho, va demanar una subvenció al ministre de Foment i a la Diputació Provincial de València. Roc Chabàs i Llorens va acabar per dirigir aquesta Escola d'Estudis Valencians, fruit dels esforços de Leopold Trènor.

Els últims anys de la seva presidència, des de les pàgines de Las Provincias, amb Teodor Llorente Falcó com a director, eren freqüents les critiques a Leopold Trènor i a la societat Lo Rat Penat. Cansat d'aquest ambient, presenta la seva dimissió.

A banda de la seva etapa a Lo Rat Penat, va exercir com a director de número del Centre de Cultura Valenciana i editor de la revista Oro de Ley i de La Tierrina (Revista asturiana) amb la col·laboració de literats i artistes asturians. La seva obra poètica es troba recollida en dos volums: Ramellet de versos (1895) i Flors de paper (1898). Entre la resta de les seves obres destaquen: Accidentes eléctricos: efectos patológicos (1898), ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i Juan de Yepes, medio fraile y medio doctor de la Iglesia (1928).

Fou un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932.

Dos dels seus fills moriren víctimes de la Guerra Civil, poc abans de morir ell mateix.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Leopold Trènor i Palavicino

Obra pròpia


Llibres

TRÈNOR PALAVICINO, Leopold. Ramellet de versos. 1895.
TRÈNOR PALAVICINO, Leopold. Flors de paper. 1898.
TRÈNOR PALAVICINO, Leopold. ¿Qué pasa en Limpias?. 1920.
TRÈNOR PALAVICINO, Leopold. Juan de Yepes medio fraile y doctor de la Iglesia. Editorial Voluntad, 1927.
TRÈNOR PALAVICINO, Leopold. Por tierras de olivar : Estampas andaluzas de dolor y de fuego. València: Miguel Juan, 1936.

Leopold Trènor i Palavicino

Bibliografia


Llibres

PONS PONS, Anaclet. Un Negoci de famílies : els Trènor i els Vallier a La Safor del segle XIX. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1996.