Pilar Trenzano Valls
València,
9 de gener de 1904
València,
22 de març de 1995
Activista política i social
Pilar Trenzano fou la parella del metge i polític valencianista Francesc Bosch i Morata (1901-1950), amb qui es casà en 1926 a l’església del Pilar de València en finalitzar els estudis de Medicina. El 18 d’octubre de 1926 naixia el seu fill únic, Francesc Bosch Trenzano, finat el 30 d’agost de 1972 i soterrat a València.
Després d’una República tan efervescent política i culturalment per al nacionalisme valencià i de passar una guerra cruel com a metge al front de l’Ebre, on fou ferit en un pulmó, la família es va exiliar a França. Era composta per Bosch i Morata, la seua dona, la sogra (Pilar Valls) i el fill de dotze anys. Després de passar pel camp d’Argelers, les lleis franceses obligaren a separar-se la família i Bosch va anar a parar al camp d’Aude, on treballà de metge per als reclusos. Amb l’ocupació alemanya, ell decidí fugir a Mèxic via Orà com tants altres exiliats republicans. Pilar demanà permís a les autoritats alemanyes per tornar a Espanya. Un oficial li respongué: “Mais Franco vous coupera la tête, madame” (‘però Franco li tallarà el cap, senyora’). Trenzano, una dona de caràcter, li va respondre, segons la transcripció de l’entrevista feta per Heike van Lawick i Fúlvia Nicolàs: “Vous també me couperez la tête, m’és igual, així que jo el que vull és tornar a València. I, amb la tête amunt i avall, a la fi, em donà el permís i tornàrem a València”. Quan hi arriben, els ho havien pres tot: la casa i la clínica del carrer de Sant Vicent, 63-2n.
Bosch s’establí en solitari a la ciutat de Mexicali, a la Baixa Califòrnia Nord de Mèxic, i hi exercí de metge. Des d’allà els enviava diners per apaivagar la greu situació de la família. Una hemorràgia en 1948 li fa pensar que no vol morir-se lluny dels seus, i Pilar fa malabarismes per viatjar a Nova York amb la mare i el jove Paco. Allà es retrobaren cap al mes d’agost de 1948, procedents de la localitat francesa de Charente. Segons la seua fitxa d’emigrada, havia eixit de França el 23 de juny de 1948 i la llei mexicana li prohibia dedicar-se «a cualquier otra actividad lucrativa remunerada y que dependerá económicamente de su esposo». Van viure els quatre a l’Avenida Madero, 340.
Amb la mort prematura de Bosch i Morata en 1950 a causa de les seqüeles d’aquella ferida en la batalla de l’Ebre, la cap de família va decidir tornar a València i traslladar les restes del marit al Cementeri General de València, on fou inhumat el 13 de juny de 1952. En la seua làpida hi ha el lema “Sempre els quatre”, una lema familiar, entranyable i trist alhora. A València mateix va morir sa mare el 1962, i el 1972 l’únic fill que tenien, als 45 anys. Vivien a l’avinguda de l’Oest, 39.
Com a activista política, en les eleccions generals de 1977 anava la número 5 en la llista d’Izquierda Republicana al Congrés. En les generals de 1979 també va figurar en la llista del mateix partit. El 1986, el matrimoni va rebre un homenatge en els Premis Octubre, amb la presència de Joan Fuster i el conseller Ciprià Ciscar, entre altres. El parer de Pilar Trenzano sobre la situació política i cultural del País Valencià d’aleshores era: «El que s’està fent ací, ho veig com a cosa de riure. Jo sóc valenciana i d’esquerres, i ho seré tota la vida, però trobe que molts valencianistes d’ara són valencianistes de pa sucat en oli, que són valencians, però que no han patit. Em pareixia molt bé aquest conseller de Cultura que hi ha ara [Ciprià Ciscar], que sembla que siga molt valencianista, que faça les coses a gust... Em pregunte com no se li ha ocorregut fer alguna cosa en memòria del meu marit, que ell té molta mà i hauria pogut. En canvi, s’han gastat un dineral en l’exposició de Blasco Ibáñez, que era un gran escriptor però un mal polític».
Pilar Trenzano és la responsable que hui tinguem disponible molt del material de Bosch i Morata. Durant una mudança dels nets del malaurat polític, trobaren una caixa guardada per ella on havia arxivat tota la correspondència del seu marit, fotos, manuscrits i altres materials. El 13 de desembre de 2019, els germans Pilar i Francisco Bosch-Morata, nets de la parella, van donar a la Conselleria de Cultura el fons gràfic i documental de Francesc Bosch i Morata i de Pilar Trenzano Valls, valorat en uns 5.000 euros i acceptat per la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Aquesta donació, ja digitalitzada, recull documents de la seua gestió en l’àmbit cultural durant la II República i sobre el seu treball realitzat en l’exili a Mèxic. L’arxiu personal està dividit en tres parts: una part correspon a l’arxiu personal de Bosch, compost per 183 documents (fotografies, manuscrits i correspondència, dels quals 41 són postals de l’exili). D’altra banda, l’arxiu de Pilar Trenzano concentra 127 documents entre fotografies, correspondència i premsa, amb 23 postals. El tercer arxiu fa referència als articles escrits per Bosch i Morata, actes oficials de les institucions que gestionava, així com correspondència oficial i publicacions del polític.
Així mateix, el dissabte 14 de desembre de 2019 es va estrenar a la Sala Berlanga de la Filmoteca Valenciana el documental de 70 minuts Bosch i Morata. Sempre els quatre, dirigit per Rafael Alborch i Miquel Notari i produït per Endora Producciones, amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura, À Punt Mèdia, la Diputació de València, l’Ajuntament de Xàtiva i la Fundació Josep Irla. El documental inclou documents, fotografies, cartes, publicacions i materials inèdits fins aquell moment sobre la família Bosch-Trenzano. Aquest magnífic documental fou emés en À Punt pel febrer de 2020 i projectat en diversos pobles i ciutats valencians.
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Pilar Trenzano Valls
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
Fúlvia Nicolàs & Heicke van Lawick. «Una conversa amb Pilar Trenzano» a: El Temps, núm. 108, 14 de juliol de 1986, p. 52.
Pilar Trenzano Valls
Enllaços relacionats
Pilar Trenzano: Monòleg de guerra i exili (2019)
Pilar Trenzano: Monòleg de guerra i exili (2019)
https://www.eltemps.cat/article/8911/francesc-bosch-i-morata-monoleg-de-guerra-i-exili
Documental 'Bosch i Morata. Sempre els quatre' (2919)
Documental 'Bosch i Morata. Sempre els quatre' (2919)
https://www.apuntmedia.es/documentals/bosch-morata-quatre_134_1488818.html
Fitxa d’exili de Pilar Trenzano Valls
Fitxa d’exili de Pilar Trenzano Valls
https://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios/detalle.form?nid=12049