Gestor i escriptor

Fill de Francisco Tresáncoras Sánchez, guardamolls natural de Bonete (Albacete), i de Marina Reig Díaz, alacantina, nascut a Alacant al carrer de Sant Vicent, número 25. Després el va criar la seua àvia paterna a la Pensió Monleón del carrer de Jorge Juan. En finalitzar els estudis primaris, va cursar els de perit mercantil a l’Escola Professional de Comerç de la seua ciutat i es va dedicar professionalment a l’àmbit de les agències de duanes i consignataris de vaixells. Es va casar amb Amparo Matarredona, alacantina amb ascendència de Penàguila.

Des de la infantesa va participar en els cercles artístics i culturals alacantins, sobretot en el festiu de les Fogueres de Sant Joan, en les quals s’involucrà amb càrrecs en diverses comissions  (Foguera de Santa Isabel i Foguera Parc-Plaça Galícia). La seua labor festera va meréixer diverses distincions com l’Emblema d’Or i Palmes de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan, l’Emblema d’Or de la Foguera del Districte de Santa Isabel, l’Emblema de Plata de la Foguera del Districte de Sant Blai i l’Emblema de Plata de la Barraca Pica i Vola. A més, li van atorgar el Premi Fester 2006.

Com a escriptor, col·laborava assíduament en els llibrets de diverses fogueres, en la Revista Oficial de Festes i en la revista comercial Vive Alicante. Escriptor casolà i tenaç, Tresáncoras va produir una gran quantitat de textos i va redactar nombroses llegendes, històries, tradicions i anècdotes per a rotatius o papers locals, parcialment divulgats i concentrats en un parell de llibres encara inèdits: Escrits de la nostra terra i La història dels nostres barris. Com a creador en valencià, és un dels autors de teatre foguerer més prolífics, gènere que va recuperar amb peces com Un cabàs amb quatre anses (1988), Anaven anant… anaven dient… (1989), Per qualsevol foguera (1991), El 54 o Cavallers, quina nit! (1992), Tres cabassos i un gosset (1993), Un foguerer en “el Seguro” (1994), Té mà de sant! (1995), Per Sant Joan, coca amb tonyina (1996), Per ningú que passe! (1997), Por el honor de una dama o por una dama de honor (1998), Tot un orgull per a un pare (1999), Quatre i una, no són cinc i El diumenge de les paelles, quasi totes representades a l’Aula de Teatre de l’extinta Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). Moltes d’aquestes peces van ser premiades en els concursos de teatre que convoca anualment la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan. En col·laboració amb José Ángel Guirao va publicar en 1997 Entrañable Alicante: curiosidades y anécdotas de la terreta, llibre de gènere biogràfic, històric, folklòric i anecdòtic. Jaume Lloret, estudiós del teatre alacantí, fa notar que en la seua producció es nota un cert interés d’utilitzar un valencià més normatiu, motivat per la introducció de la llengua a l’escola i pel tímid ambient normalitzador dels anys huitanta i noranta.

Com a alacantí polifacètic i estimat, li van compondre un pasdoble estrenat el 25 d’octubre del 2009 a la plaça de Santa Maria d’Alacant. El mateix any de la seua mort li van retre un homenatge en la gala de lliurament dels XIII Premis Festers (2015). Des de l’any 2000, el certamen de teatre foguerer que organitza la Federació els Fogueres de Sant Joan per a les comissions porta el seu nom.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Teatre foguerer. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 2002.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Arturo Tresáncoras Reig», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, 11. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 83-84.

Articles en publicacions periòdiques

---

Ismael López Belda. «Arturo Tresáncoras, el territorio mínimo» a: El Mundo-Alicante, 05/12/2016.