Escriptor i activista

Fill major del comerciant Vicent Trullenque Cucarella i de la modista Mercedes Santafé Salvador. Tenia un germà, Vicent, dos anys menor que ell. La família, de cert benestar, vivia al centre de la ciutat, primer al carrer dels Campaners, 18, i a partir de 1915 al carrer de l’Abadia de Sant Martí, 16.

Va estudiar uns anys en l’Acadèmia General Preparatòria que dirigia l’enginyer Manuel L. de Roda a València, de la qual va eixir pel juny de 1904 acceptat per a cursar estudis d’electritat en l’Escola Superior d’Indústries d’Alcoi. Entre 1912 i 1914 va col·laborar mensualment amb comentaris d’actualitat, pensaments romàntics i impressions de viatge en castellà en Las Provincias, enviats des de València, Donostia o Madrid, i en 1914 publicà una narració en l’Almanaque d’aquest diari, titulada «Ojos de presentida». A principis de 1914 el trobarem també en El Pueblo i alhora publica a Barcelona una novel·la breu caracteritzada de conte escabrós, titulada Maleficio. A propòsit d’aquesta novetat, el crític del diari qualificava el jove publicista d’«espíritu inquieto, trabajador y resuelto, no se conforma a pasar inadvertido».

Per aquestes inquietuds, també va entrar en el terreny teatral amb la publicació del poema dramàtic en un acte Desde arriba, estampat a Barcelona en 1912, en coautoria amb F. de Sorel. Fou estrenat al Teatre Apol·lo de Barcelona pel març de 1910 i, segons el crític de L’Esquella de la Torratxa, «està ben escrit, ab tendències socialistes y tot...». Al gener de 1913 l’estrenaren al Teatre Princesa de València. Pel que fa a la narrativa, en 1917 va publicar a València la novel·la breu La diosa Tisis, dins la col·lecció «La Novela con Regalo».

L’11 de desembre de 1914 va pronunciar en Lo Rat Penat la conferència «La premsa valenciana en el moviment valencianista», en la qual analitzava i censurava el poc ús de la llengua que feia la premsa de València i els invitava a inserir més originals en la llengua del país. Aquesta censura no va caure bé en Las Provincias, que l’acusà d’haver fet la xarrada en castellà, de no tindre obra escrita en valencià i de desconéixer «las exigencias de la realidad, [que] coartan nuestra voluntad muchas veces». El Pueblo va ressenyar des d’un altre punt de vista la conferència: el valencianisme, encara un moviment naixent, encara no havia donat ni l’home adequat ni havia trobat el moment després de diversos intents. Dos dies més tard, Trullenque ingressava en LRP en la comissió de publicacions com a secretari.

L’any 1915 marcarà la seua biografia com a republicà i valencianista. En un context nou, quan els nacionalismes català i basc s’havien fet forts i al món la I Guerra Mundial havia posat en relleu la qüestió dels nacionalismes sense estat, sorgiren els primers partits i corrents declaradament valencianistes. Al si del blasquisme també van aparéixer tendències en sintonia amb el valencianisme, lligades a la seua tradició federal i a les llibertats polítiques. El 26 de febrer de 1915, Rafael Trullenque presentà –apadrinat per Faustí Valentín– les seues idees sobre el nacionalisme valencià a la Casa de la Democràcia, feu del PURA. La conferència «Nacionalismo valenciano» va ser publicada en entregues per El Pueblo i estampada després en un opuscle dedicat a Félix Azzati. La mateixa conferència va ser pronunciada per ell al Centre de la Joventut Republicana en Castelló de la Plana el 25 d’abril de 1915.

Trullenque emmarca el seu parlament en l’apogeu del nacionalisme a Europa. A més, fa un crit d’alerta respecte de la castellanització lingüística, social i política de València i aposta per una República Valenciana confederada amb la resta de nacionalitats ibèriques. El seu pensament va originar la Joventut Nacionalista Republicana a les darreries de 1915, presidida per ell i creada en companyia de Juli Just, Marian Ferrandis Agulló, Francesc Puig Espert, Manuel d’Espinosa, Àlvar Pascual Leone i Enric Duran i Tortajada. En principi, fou tolerada pel blasquisme, però ben prompte li retirà la simpatia. No cal dir quina fou la postura del blasquisme: la nació del PURA era l’espanyola, deia Féliz Azzati. Per a Alfons Cucó, l’objectiu d’aquest grup era pressionar el blasquisme i «forçar l’obertura de les estretes estructures sociopolítiques del País Valencià». Era la primera vegada que confluïen en una mateixa organització el valencianisme i el republicanisme, les estratègies polítiques més dinàmiques i rupturistes enfront el caciquisme, el centralisme i la degradació de l’Estat espanyol.

Per a Sal·lus Herrero, Rafael Trullenque opina que, amb el Decret de Nova Planta de 1707, «Castella ens imposà les seues lleis i la seua llengua a València, de manera que ara semblem una colònia de Castella; si volem i ens unim el País Valencià aconseguirà el que volem». Tenia, a més, una clara consciència unitària de la llengua i, com el seu admirat Pi i Margall, volia que fora oficial, que els empleats públics, els tribunals i les Corts l’empraren per a constituir el dret i constituir el País Valencià. Trullenque hi afirmava que Catalunya és la nostra germana major, la que ens assenyala el camí al País Valencià i les Illes, perquè Catalunya era el cervell de l’Estat espanyol i calia seguir els seus passos si volíem llibertat i dignitat.

El 31 de juliol de 1915 fou un dels huit detinguts amb motiu de la protesta contra el mantenidor José Estrada, malagueny, que va fer el seu parlament en castellà als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Segons la crònica dels fets, en el moment de prendre la paraula el mantenidor, «se armó en los pisos altos una algarada tremenda de silbidos y gritos de protesta que proferían jóvenes valencianistas que hubieran querido ver de mantenedor a un valenciano. El Alcalde agitaba furioso la campanilla; unos señores del Jurado gritaban vivas a España y a Valencia; el señor Thous gritaba también vivas a Valencia; los gritos y los fueras continuaban y los guardias intentaban hacer salir a los protestantes y no podían. Yo vi a uno a quien un guardia lo cogía de las piernas y lo arrastraba para hacerlo salir. Esto duró un buen rato…». Els detinguts foren, segons Pàtria Nova, Eduard Martínez Ferrando, Francesc Aguirre (president de la Joventut Valencianista), Miquel Duran i Tortajada, Rafael Trullenque, Manuel Monforte Conejos, Roman Barca Pérez, Manuel Garcia Smith i Marian Ferrandis Agulló. El diputat Joan Pérez Lucia va demanar l’alliberament al Govern Civil, però igualment van ser conduïts al jutjat, on els van deixar en llibertat. Els fets van tindre molt de ressò en la premsa i a la redacció de Pàtria Nova arribaren nombroses mostres de solidaritat des de Catalunya i el País Valencià. Al parer dels valencianistes, la junta de govern de Lo Rat Penat s’havia prestat a una maniobra centralista, atés que el mantenidor encetava a València una precampanya electoral del partit conservador d’Antonio Maura, al qual pertanyia.

En la tesi de Rafael Trullenque, Teodor Llorente fou un polític nefast per al País Valencià; afirma que va vendre a Silvela el valencianisme per un grapat d’honors i que el centralisme i el conservadorisme sempre ha sigut miserable per al País Valencià.

Trullenque va continuar militant en el republicanisme i escrivint en El Pueblo almenys fins al 1918. Va morir fadrí als 40 anys i està soterrat en el cementeri municipal de València. Els seus textos més rellevants han estat publicats o glossats per Alfons Cucó i Ricard Blasco en l’antologia El pensament valencianista 1868-1939 (Edicions de la Magrana, 1992), Boro Vendrell (2006) i Víctor Baeta (2020).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Alfons Cucó Giner. El valencianisme polític: 1874-1939. Catarroja: Afers, 1999.

---

Alfons Cucó i Ricard Blasco. El pensament valencianista 1868-1939. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1992.

---

Sal·lus Herrero: Sobre el "Nacionalisme valencià” de Rafael Trullenque
Sal·lus Herrero: Sobre el "Nacionalisme valencià” de Rafael Trullenque
https://www.diarilaveu.com/veu/43509/sobre-el-nacionalisme-valencia-de-rafael-trullenque

---

Víctor Baeta (2020): El llegat de Rafael Trullenque (1891-1931). 6è Quadern valencià republicà de RV/PVE
Víctor Baeta (2020): El llegat de Rafael Trullenque (1891-1931). 6è Quadern valencià republicà de RV/PVE
https://www.racocatala.cat/forums/fil/232643/llegat-rafael-trullenque-1891-1931-6e-quadern-valencia-republica-rvpve?pag=0