Metge, historiador i escriptor

Descendent d’una família mataronina que es traslladà a viure a Badalona, on cursà les primeres lletres i el batxillerat al Col·legi de Sant Josep. En 1898 inicia els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1904, i de seguida comença a exercir de metge a la seua vila natal.

Membre de la Institució Catalana de Ciències Naturals des del mateix any 1904 i soci de la Secció Científica del Centre Excursionista de Catalunya des del 1905, Joaquim Tuixans inicia els seus treballs abans de llicenciar-se, en concret Apuntes topográficos-médicos de Badalona (1904), una monografia que inclou dades mèdiques, demogràfiques i econòmiques d’aquesta ciutat i fa un relat històric i arqueològic de la zona. Tuixans havia presentat aquesta topografia a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia en 1902 i obtingué un accèssit i el nomenament com a acadèmic corresponent. El 1903, l’Acadèmia li tornava a premiar uns Apuntes para una topografía médica de Montserrat, i en 1905 optava al Premi Garí amb un treball sobre la Urología en la calvície.

El 1905, Joaquim Tuixans es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Ensayo histórico de la etiología, patogenia y terapéutica de la coqueluche, i en 1906 participa en el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya a Barcelona. Són anys en què es mostra com un autor prolífic en temàtica mèdica diversa, principalment pediàtrica. Publica en diverses revistes de l’època com La Medicina Científica, La Medicina de los Niños o El Siglo Médico fins al 1911, quan sembla que es trasllada a Montanejos (l’Alt Millars) per exercir de metge i director del balneari. Dos anys més tard el trobarem a Vila-real, on exerceix la professió i continua investigant i publicant: la premsa local es fa ressò com en 1914 presenta un treball demogràfic i estadístic sobre La lepra en la provincia de Castellón.

En establir-se a Vila-real, concretament al carrer de Sant Joaquim, 10 duplicat (posteriorment al número 48), Tuixans comença un període en què es dedica amb intensitat a la recerca històrica i arqueològica. Paral·lelament, amb un afany divulgador, col·labora assíduament en els diaris Las Provincias, Heraldo de Castellón o Diario de Valencia, entre altres. A més, presenta els seus descobriments a diferents entitats alhora que concursa en els certàmens literaris que es convoquen a terres valencianes, aragoneses o catalanes. Fou l’iniciador dels Jocs Florals a Vila-real (1921) i guanyador de diversos premis en els de Lo Rat Penat (1924, 1927, 1928, 1929, 1931 i 1933), Castelló de la Plana (1920), Valladolid (1926), Sueca (1928), Borriana (1929), Elx (1929), Cullera (1929), Terol (1930), Riba-roja (1933) o Xàtiva (1934).

A partir del 1918, és nomenat director corresponent del Centre de Cultura Valenciana a Vila-real per a les excavacions arqueològiques de restes ibèriques i romanes als afores d’aquesta vila i d’altres localitats de la Plana Baixa. A les conegudes Goles del Millars participa en les troballes del assentaments com l’eneolític de Vil·la Filomena a Vila-real o dels ibèrics i medievals de les veïnes Borriana i Almassora. La incansable tasca de Joaquim Tuixans fa que acumule nomenaments com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història de Madrid (1922), de la Societat Arqueològica Tarraconense (1935) o de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, entre moltes altres institucions acadèmiques i científiques.

En 1923 va traduir al valencià l’obra en vers llatí Ora maritima, de Rufus Fest Avié, presentada al Centre de Cultura Valenciana, però el CCV no disposava llavors de cap butlletí. A més, anunciava altres traduccions de clàssics al valencià que sembla que no es van publicar. Destaquen les nombroses donacions de peces històriques que Tuixans lliura a aquest centre i també al Museu Provincial de Castelló, del qual és patró des de 1934, a més de ser vocal  de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (1928). En reconeixement a una tasca incansable, el 1927 l’Ajuntament de Vila-real sol·licità que fora distingit amb la Creu d’Alfons XII. No es té constància de la concessió.

En els últims anys de vida va publicar en el setmanari Villarreal (1932-1936), «Semanario católico, órgano de las derechas de Villarreal», dirigit successivament per Vicente Marco Monfort, l’advocat José Sanz Cabrera (líder de la dreta agrària) i, finalment, pel farmacèutic Luis Gimeno Pla. Entre els col·laboradors habituals més destacats que firmaven amb el nom real estaven autors coneguts com Bernardí Rubert Candau, Angelina Abad Cantavella, Carles Sarthou Carreres, Mn. Benet Traver Garcia i Serafí Lloret Pesudo.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Pujol-Ros Joan. La topografia mèdica de Montserrat del Dr. Joaquim Tuixans i Pedragosa (c. 1905). Manresa: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2012 [Sèrie Humanitas, 3].

Capítols de llibres

---

Calbet-Camarasa, J.M. i Corbella-Corbella J.. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Rafael Dalmau. Fundació Salvador Vives Casajuana, 1981.

Articles en publicacions periòdiques

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Els primers Jocs Florals de Vila-real (1922): poemes i polèmiques» a: Font, núm. 24, 2022, p. 57-85.