Administratiu i escriptor

Va nàixer al carrer de les Ànimes de València, en una família acomodada amb orígens en Alfara del Patriarca. Era el menut dels set descendents d’un matrimoni que regentava el Forn del Puig, al centre del cap i casal, una família amb bon estatus i, llevat de dos germans, tots tenien estudis. Ricard, en acabar-los, va opositar a administratiu de l’Ajuntament de València, on va exercir-ne la professió fins a la jubilació. A més, possiblement per influència del seu germà, que era tinent d’alcalde de València i empresari de la plaça de bous, Valero va ser cap de consums i controlava les casetes en què es fiscalitzaven totes les mercaderies que entraven a la ciutat.

La vocació per la literatura va nàixer amb el poeta, i amb pocs anys d’edat ja escrivia poemes a les xiques que li agradaven. Quan anava al poble dels pares, Alfara del Patriarca, es dedicava a divertir-se amb companys i amics, amb qui escrivia versos i dedicatòries sobre els murs de la casa pairal; els primers grafits estan datats en 1919. Va perdre prematurament la seua dona, fet que, potser, el va portar a centrar la seua passió en la literatura.

Des de 1912, Valero va tindre relació amb Vicent Miquel Carceller, periodista i editor de La Traca, revista satírica setmanal de la qual va ser col·laborador des d’aquell moment amb el seu nom i amb el pseudònim Esclafit, amb textos en vers i en prosa. En 1916 va col·laborar en un nou setmanari titulat La Matraca, de les mateixes característiques que La Traca i creat per un grup d’escriptors escindit de la publicació de Carceller, dirigit per Josep Calpe de Sabino. A més, va publicar al Diario de Valencia en la secció «Cosquerelles» i amb altres poetes valencians com Maties Ruiz Esteve. La revista Pensat i Fet també li va publicar set poemes fallers en les edicions de 1920, 1921, 1922, 1928, 1929, 1931 i 1936.

Per una altra banda, Ricard Valero també va cultivar el gènere narratiu i teatral còmic. L’any 1914 va escriure una novel·la breu titulada Consolar al trist, publicada en el número 38 d’El Cuento del Dumenche, una revista setmanal fundada en 1908 per Lluís Bernat Ferrer i posteriorment dirigida pel seu amic Carceller. En 1921 va escriure un sainet en vers titulat Dos fotògrafos ambulants, descrita per l’autor com una «comedieta valensiana en un acte y en vers». Aquesta obra va ser publicada en la col·lecció de Nostre Teatro amb el número 24, un setmanari que havia iniciat Carceller al maig de 1921. La història conta les accions de dos fotògrafs ambulants que s’enfronten a nombrosos reptes a causa de la precarietat de la seua feina.

A banda de les revistes i la premsa diària, Valero també va dedicar la seua vida literària a escriure en nombrosos llibrets de falles i festes. Va col·laborar amb Regino Mas Marí, un dels artistes fallers més significatius, per a qui va escriure llibrets de falla en les fases més reivindicatives i apassionades de la seua obra. Una il·lustració evident d’aquesta connexió es pot trobar en el llibret de falles de 1944 de la Falla del Comerç, amb local en la plaça del Mercat Central de València, en què denuncia l’estraperlo i la impunitat. A més, va escriure el llibret de la Falla del Foc l’any 1958, un any convuls a València, ja que la ciutat encara patia els efectes de la riuada que s’havia produït uns mesos abans. La societat Lo Rat Penat va premiar els seus llibrets de la Falla del Comerç en 1943 i 1944, de la Falla Matías Perelló en 1946 i de la Falla del So Quelo en 1948. Pel que fa als llibrets de festes, Ricard Valero va escriure en els d’Alfara del Patriarca en 1953, 1954 i 1956. Després de la seua mort, li van publicar altres escrits en els anys 1973, 1990 i 1994.

L’escriptor va resistir políticament les porgues de la postguerra i, com a conseqüència, va poder optar als premis de Lo Rat Penat i guanyar l’Englantina d’Or en els LVII Jocs Florals de València de 1940. De fet, va exercir després com a secretari d’aquesta societat. En 1943, també va obtindre la Flor Natural en l’edició del LX Jocs Florals. La filla del dictador, Carmen Franco Polo, li va atorgar el títol de Mestre en Gai Saber, fet que revela el vincle que hi havia entre ratpenatisme i franquisme, que consentí aquelles manifestacions populars i servils.

Autoria: Mireia Pérez i Gómez

Alfarapèdia
Alfarapèdia
https://alfarapedia.es/arxiu/d-ricardo-valero-munoz/