Impressor i escriptor

Fill de Bautista Valls Archilés i Rosa Castell Vilarroig, nascut al carrer del Rosari, 27 de Castelló de la Plana. El 2 d’agost de 1888 es va casar amb Elvira Climent Serrano, matrimoni del qual va nàixer un únic fill en 1890, Juan Bautista Valls Climent. La mare va morir en el part, i va contraure segones núpcies amb Isabel Melià Roig.

A més de funcionari de l’Ajuntament de Castelló, periodista i llaurador, Joan Baptista Valls era impressor des del 1887 i dedicà temps a l’escriptura en valencià per davant de conservar i engrandir el patrimoni. Va escriure poemes populars, amorosos i religiosos, relats costumistes, obres de teatre i articles de premsa en què descriu amb humor els costums d’una ciutat entre dos segles. A vegades feia servir els pseudònims V. Alls i Quelo Sorell.

Com a impressor, passaren per la seua rotativa El Clamor de Castellón (1888), el conservador Diario de Castellón (1889) i els setmanaris Don Cristóbal (1887), El Pensamiento de Borriana (1889), La Alborada d’Alcalà de Xivert, El Anticosiero de la Vall d’Uixó (1890) i va estar en l’origen de la fundació del liberal Heraldo de Castellón (1889-1938), dirigit per José Castelló Tàrrega.

Les seues narracions i poesies en valencià apareixen en La Juventud (1888-1889), Arte y Letras (1911), Revista de Castellón (1912-1913), Veu de la Plana (1916), El Clamor (1920), Libertad (1922) i Heraldo de Castellón (1923-1927), recopilades el 2013 per Lluís Meseguer. En 1915 li publiquen en el valentí El Cuento del Dumenche la novel·la curta situada al port del Grau, Animetes predestinades, amb il·lustracions d’Enric Pertegàs. Pel que fa al teatre, la Biblioteca de la Revista de Castellón li estampava en 1914 Marina entre bastidors, un despropòsit còmico-líric bilingüe en tres quadres i en vers, amb música de José Mallén.

Per al seu biògraf, la segona etapa entre 1911-1916 és la més productiva, la de més qualitat i projecció social, amb triomfs en els Jocs Florals (el premi Rosa de Plata en 1911) i l’estrena en 1913 de la sarsuela Marina entre bastidors. Joan Baptista Valls apareix relacionat amb la Societat Instructiva Teatral El Liceo, és vocal de propaganda de l’entitat valencianista La Nostra Terra i les publicacions esmentades, en les quals participen els valencianistes castellonencs. Això el portà a ser corresponsal un temps de l’IEC per a l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana.

Va morir després d’una llarga malaltia que el deixà quasi cec. Per la necrològica en Heraldo de Castellón sabem que deixava inèdits molts poemes que tenia la intenció de publicar en un llibre. Per a Lluís Meseguer, «el valor de les obres de Joan Baptista Valls, a més de la seua riquesa lingüística i cultural, no és expressió només d’un temperament liberal, progressista i tolerant, sinó d’un enamorament de la ciutat i de l’obertura a les grandeses i les misèries de la vida social d’un món que no s’aturava».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Meseguer Pallarés, Lluís B.. Joan Baptista Valls. Obra literària. Castelló de la Plana: Publicacions de l’Ajuntament de Castelló, 2013 [«Biblioteca d’Autors Castellonencs»].