Joan Valls i Jordà
Alcoi,
1 de maig de 1917
Alcoi,
27 d'agost de 1989
Poeta
Afectat d'esclerosi a la columna vertebral té una infantessa un tant solitària. Així, molt prompte s'interessa per la poesia i per la música, començant a llegir poesia castellana i a estudiar violí al temps lliure que li queda després del seu treball a una indústria tèxtil a la què entra a treballar als catorze anys.
Als désset anys escriu la seua primera obra, un sainet satíric en català anomenat Quatre de la terra, què serà interpretada a l'Acadèmia Politècnica d'Alcoi.
Durant els anys de la República, i durant la guerra, participa de les activitats de l'Agrupació Cultural, una associació local d'esquerres, alhora que no deixa de col·laborar amb la premsa local progressista. També en aquests anys es fa militant de la CNT, formant part del Sindicat d'Escriptors i Artistes, adscrit a la central anarquista.
Aquest compromís amb l'esquerra va fer que en acabar la Guerra Civil passara quasi un any a la presó, fins que al febrer de 1940 és alliberat.
Un any després publica Guirnaldillas del nacimiento, un aplec dels poemes què havia escrit fins a eixe moment. A partir d'aquest moment tindrà una etapa de silenci literari que es trencarà el 1947. Així, i ja casat amb Roser Colomer Nadal, publicarà La Cançó de Mariola, un aplec de poemes ja escrits en català, llengua que ja mai més abandonarà.
Dos anys després inicia els cursos per correspondència de català organitzats per Carles Salvador a Lo Rat Penat, encetant la seua relació formal amb la llengua i entrant en contacte amb el valencianisme de la postguerra.
Seguint aquesta línia, al 1953 publica L'home pot ésser àngel, i ho fa a l'editorial Torre, impulsada per Xavier Casp i Miquel Adlert, els primers valencianistes d'abans de la guerra en tornar a l'activitat a través de l'editorial i de la tertúlia que s'organitzava a casa de Casp.
És també en aquests mateixos anys, i gràcies amb la seua amistat amb Josep Iborra, qui viu durant una temporada a Alcoi, quan entra en contacte amb Joan Fuster, el què acaba de reafirmar completament el seu sentiment valencianista.
La seua producció literària no s'atura i a finals de la década dels 1950 comença a arribar-li el reconeixement públic en forma de premis; així, el 1959 guanya el premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc què es publicarà cinc anys després, el 1961 guanya el Premi València amb Versos a Sara, i el 1962 guanya el Ciutat de Palma amb Les roses marginals.
Fou guardonat amb diverses distincions als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1964, a l'edició celebrada a Perpinyà, va guanyar la Viola amb Poema de la rosa infinita. El 1966, a l'edició celebrada a Caracas, va guanyar un accèssit de l'Englantina amb Enyor d'una pàtria. El 1967, a l'edició celebrada a Marsella, guanyà un accèssit de l'Englantina amb D'una pàtria marginal i un accèssit de la Viola amb Càntic a l'Anunciació. El 1969, a l'edició celebrada a Guadalajara, guanyà l'Englantina amb Elegia a una pàtria marginal. I el 1975, a l'edició celebrada a Caracas, guanyà un accèssit de l'Englantina amb Coral de pàtria a l'exili.
Un any després entra a treballar a l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alcoi, feina que compagina amb les seues col·laboracions al periòdic local Ciudad i fent tasques de corrector lingüístic de l'editorial Marfil.
El reconeixement definitiu de la seua figura arribarà el 4 d'abril de 1975, quan la ciutat d'Alcoi li ret un homenatge per la seua trajectòria poètica. També aquest any li arriba un altre premi literari, l'Ausiàs March de Gandia, què guanya gràcies a la seua obra Breviari d'un eremita urbà. I encara el 1978 guanyarà el títol de Mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona.
El 1981 es publica la seua Obra Poètica (1947-1974), on s'aplega tota la seua producció poètica del període. Dos anys després, la Diputació de València li concedeix el Premi Sanchis Guarner en forma d'homenatge què continuarà a la seua ciutat, on se li posarà el seu nom a un carrer de la localitat i se li erigirà un bust.
Avui en dia l'Associació d'Amics de Joan Valls i Jordà manté viva la seua memòria i entrega uns premis anuals amb el seu nom a aquelles persones i col·lectius que es destaquen per la defensa de la llengua catalana.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Joan Valls i Jordà
Obra pròpia
Llibres
VALLS JORDÀ, Joan. L'Home pot esser Angel. València: Torre, 1952.
VALLS JORDÀ, Joan. Presoner de l'ombra. València: Torre, 1955.
VALLS JORDÀ, Joan. Grumet a soles. Alcoi: Edics. del Instituto alcoyano de Cultura, 1958.
VALLS JORDÀ, Joan. Grumet a soles. Alcoi: Instituto alcoyano de Cultura "Andrés Senpere", 1958.
VALLS JORDÀ, Joan. L'intim miratge. València: Torre, 1959.
VALLS JORDÀ, Joan. L'intim miratge . València: Torre, 1959.
VALLS JORDÀ, Joan. Narracions alacantines de Muntanya i Voramar. València: Sicània, 1959.
VALLS JORDÀ, Joan. Tast d'eternitat. València: Imp. V Cortell, 1960.
VALLS JORDÀ, Joan. Toia d'ofrena : poemes guardonats. Alcoi: Instituto "Alcoyano de Cultura "Andrés Sempere", 1960.
VALLS JORDÀ, Joan. Paradís en blanc. Alcoi: Instituto Alcoyano de Cultura "Andrés Sempere", 1964.
VALLS JORDÀ, Joan. Les Roses marginals : Premi de Poesia Ciutat de Mallorca . Alcoi: 1965.
VALLS JORDÀ, Joan. Aria encendida. Alcoi: Ediciones del Instituto Alcoyano de Cultura Andrés Sempere, 1967.
VALLS JORDÀ, Joan. Geòrgica amb figures. Alcoi: Hispania Alcoyana, 1967.
VALLS JORDÀ, Joan. Versos a Sara. València: Diputación Provincial, 1967.
VALLS JORDÀ, Joan. Palabras de hombre oscuro. Alcoi: La Victoria, 1968.
VALLS JORDÀ, Joan. Posicions Terrenals. Alcoi: Hispania Alcoiana, 1969.
VALLS JORDÀ, Joan. Antologia de poemes premiats (1962-1970). Alcoi: Obra Cultural del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, 1970.
VALLS JORDÀ, Joan. Prec en la boira, Hereu de solituds i Home d'amor. Alacant: 1970.
VALLS JORDÀ, Joan. Hereu de solituds. Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1972.
VALLS JORDÀ, Joan. Breviari d'un eremita urbà. Gandia: Ajuntament, 1975.
VALLS JORDÀ, Joan. Cent Serafins. Alcoi: Graf. Ciudad, 1975.
VALLS JORDÀ, Joan. Les Hores vives. Alcoi: 1978.
VALLS JORDÀ, Joan. Temps de Saó. Alacant: Díaz, 1979.
VALLS JORDÀ, Joan. Anys i Paranys. València: Eliseu Climent, 1985.
VALLS JORDÀ, Joan. La Rosa quotidiana. Alzira: Bromera, 1990.
VALLS JORDÀ, Joan. Vint poemes : antologia bilingüe . Alacant: Diputación de Alicante. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1990.
VALLS JORDÀ, Joan. Antologia poètica. València: Institució Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1991.
VALLS JORDÀ, Joan. La Cançó de Mariola . València: Denes, 2007.
Joan Valls i Jordà
Bibliografia
Llibres
DD. AA.. Imatge de Joan Valls (1917-1989). Ajuntament d'Alcoi, 1990.
V.V.A.A.. Foc secret: Homenatge a Joan Valls i Jordà. València: La Forest d'Arana, 1992 [Homenatges ; 2].
V.V.A.A.. Ponts de paraules. Encontre de Poetes a Alcoi: homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor. València: Amics de Joan Valls, 2008.
Capítols de llibres
BALAGUER, Enric. «L'etapa realista de Joan Valls», a: BALAGUER, Enric. La poesia valenciana entre 1962-1974. Universitat d'Alacant, 1987.
Articles en publicacions periòdiques
AADD. «Estudis i semblances entorn de Joan Valls» a: Canelobre, núm. 17 i 18, 1990.
ALPERA, Lluís. «Joan Valls Jordà: Obra poètica» a: L'Espill, núm. 19, 1983, p. 164-168.
ALPERA, Lluís (coord.). «Dossier: Miscel·lània Joan Valls» a: L'Aiguadolç, Revista de Literatura (La Marina Alta), núm. 26, 2000.
CARBÓ, Ferran. «Joan Valls Jordà» a: Mediterráneo. Suplement cultura i aula, 4 d'octubre de 1989, p. 8.
ESCRIVÀ, Vicent. «Del brau d'Ausiàs March a l'animalogia poètica valenciana actual» a: Cairell, núm. 15, 1979, p. 38-42.
PÉREZ-MONTANER, Jaume. «Joan Valls: Anys i paranys» a: L'Espill, núm. 22, 1985.
RICARDO TRIGO, Xulio. «Joan Valls en el record» a: El Temps, núm. 273, 1989, p. 84-85.
SOLER, I.. «Hereu de solituds de Joan Valls» a: Poesía Hispánica, núm. 240, 1972.
TRIADÚ, Joan. «Una aventura poètica singular» a: L'illa, revista de lletres, núm. 3, 1990.