Industrial i escriptor

Segon fill d’Antonio Valor Jordà (1846-1926) –empresari tèxtil alcoià, president de la Real Fábrica de Paños, polític i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació– i de Julia Albors Gueritó (1845-1914). Com a continuador de la nissaga tèxtil de l’empresa «Hijos de José Jordá», la més antiga de la ciutat, va estudiar a l’Escola Elemental d’Indústries d’Alcoi almenys des del 1902; devien ser Arts Aplicades, ja que apareixen qualificacions seues de dibuix i còpia d’estampa. Tenia una germana major anomenada Maria Valor Albors (1887-1959), i es va casar en 1922 amb Amparo Soler Aznar, amb qui va tindre una filla, Maria Júlia Valor Soler (1922-2009).

Antoni Valor era net per via materna de l’industrial i polític Agustí Albors Blanes, Pelletes (1822-1873), amb una vida plena de vaivens i atzars com a conseqüència de la inestabilitat política del segle XIX. Com a alcalde d’Alcoi, de tall republicà federal, va ser víctima de la revolució proletària anomenada «El Petrolio» durant la I República, al juliol de 1873.

Antoni tenia inclinacions literàries i era soci de l’Ateneo Alcoyano, fundat en 1912. L’any 1916 va optar als Jocs Florals d’aquesta entitat amb un treball sobre fraseologia alcoiana, que li fou premiat amb un accèssit (el premi absolut fou per a Mn. Tomàs Miró Pascual, que ja era col·laborador de Mn. Alcover des del 1907, engrescat per Mn. Remigi Vicedo). Sembla que aquell recull no es va publicar, però poc després va ser enviat per l’autor a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya com a resposta d’un dels qüestionaris. L’Arxiu havia nascut en novembre de 1915 a la Universitat de Barcelona i era una iniciativa extraoficial de la Càtedra d’Ètica de la Facultat de Filosofia i Lletres. El projecte es plantejava com una agrupació lliure de personal universitari i no universitari, integrat per dues àrees: l’Àrea d’Investigació, que tenia la voluntat d’arribar a tots els territoris de llengua catalana, i l’Àrea de Comparació per a tota la península Ibèrica (Portugal inclòs). El seu director i fundador era el professor de la Càtedra d’Ètica, Tomàs Carreras i Artau, esperonat per l’alumne de les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres, Josep Maria Batista i Roca, que en fou ajudant i secretari. La missió de l’Arxiu consistia essencialment en la recerca, recollida i sistematització de les «manifestacions espontànies i populars, actuals o històriques, reveladores de la psicologia moral del poble català en ses relacions amb els altres pobles ibèrics. Anem, doncs, a escometre una empresa d’exploració de l’espiritualitat col·lectiva catalana, sobre tot d’aquelles capes més ingènues i sentimentals, que avui per avui són encara les que resten més inèdites. I dintre d’aquest pla de treball, res, per aparentment insignificant que’s presenti, no pot deixar d’interessar a l’investigador: el curt i sentenciós adagi, la llegenda brodada per una munió de generacions, la nova inflexió del llenguatge denunciadora d’un nou sentiment general, fins a les més altes i originals creacions consuetudinàries d’ordre estètic, moral, jurídic i econòmic». Era una nova sensibilitat envers el valor de la vida quotidiana dels pobles, presoner des de la historiografia anterior dels grans fets de la història oficial, però també de dotar de mètode els treballs dels folkloristes decimonònics. «Aspirem solament a imprimir unitat, cohesió i disciplina a aquelles iniciatives isolades i a procurar per tots els mitjans que les recerques disperses, deixant en tot cas d’ésser objecte de pur entreteniment, esdevinguin materials útils de ciència», escrivia Carreras en 1915. Tal com havia fet Mn. Alcover amb la constitució d’un cos de corresponsals i informadors per a l’Obra del Diccionari (1901...), la tasca de recollida de materials per a l’Arxiu reposava sobre uns cooperadors, que eren de dos tipus: col·laboradors (etnògrafs i folkloristes habituals) i corresponsals (aficionats per a consultes).

Les aportacions d’Antoni Valor a l’Arxiu van ser diverses entre 1917 i 1919 i s’han conservat 206 peces de fraseologia de l’Alcoià i cinc cançons populars. A més, Valor escrivia poemes en valencià i articles de tall històric en les publicacions de la seua ciutat (Heraldo de Alcoy, La Gaceta de Levante, Vida, Revista de Festes, Ciudad de Alcoy). Solen ser poemes senzills, populars, ambientats en anècdotes, en costums i en les festes de Sant Jordi, com ara «A la Verge de la Salut» (1911), «Prec a Sent Jordi» (1933), el sonet «23 d’abril de 1276» (1956), «El roseret del meu germanet» (1960) o «El músic» (1965). En els Jocs Florals de 1948 va assolir el primer premi amb el poema «La mona de Pasqua en Alcoi», una peça de quintetes de bon llegir amb un lèxic ric i ortografia molt digna. La sèrie articles històrics en castellà, «Recuerdos del Alcoy antiguo», aparegueren a partir de l’1 de gener de 1933 en La Gaceta de Levante i tracten sobre els canvis urbanístics i l’afectació al patrimoni.

Seguint l’estela familiar, Antoni Valor ser regidor conservador d’Alcoi en 1929 i feia donatius al Sanatori de Fontilles.

L’escriptor alcoià Jordi Valor i Serra (1908-1984), primer novel·lador de la ciutat d’Alcoi, reconeixia en 1964 el paper pioner dels poetes alcoians, entre els quals esmenta Valor Albors: «Fa anys he admirat i estimat en ço que val la producció poètica en els papers alcoians dels poetes Mossén Tomàs Miró Pasqual (cosin germà, per cert, de l’escriptor Gabriel Miró), Mossén Enric Abat Vilaplana, En Salvador Doménec Aura, En Romà Vitòria Calafí, N’Antoni Valor Albors i En Miquel Gosàlveç Farges: tots aquests són els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana —brotada al ressò de la lira llorentina— que ha concretat en l’astre rutilant que és en l’actualitat el nom de Joan Valls. Però en la prosa puc assegurar que sóc el primer que ha novel·lat a Alcoi. No sé si obriré camí o serà açò meu una espurna perduda en aquest ofegament que la nostra parla va sofrint des de fa segles» (introducció a Lina Morell, un cas apassionant).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Joan M. Perujo Melgar. «Jordi Valor i Serra, un narrador valencià dels temps difícils», a: Diversos autors. Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 3. Barcelona: PAM, 2010, p. 291-308.