Periodista i director radiofònic

Fill d’una família procedent d’Alcoi, emparentada amb la de l’escriptor castallut Enric Valor i Vives. D’esperit inquiet, des de ben jove va manifestar interés per activitats tan diverses com la fotografia, la música, l’esgrima, la vela o la radiocomunicació. Va estudiar Dret a la Universitat de València i, en no poder exercir com a advocat fins al 1913 per no tindre l’edat mínima requerida, va obtindre el títol d’oficial radiotelegrafista, fet que li va permetre treballar en la companyia naviliera Trasmediterránea. En un d’aquests viatges va conéixer la seua futura muller, Rosario Salinero Rodríguez.

Quan va tindre l’edat necessària per a exercir d’advocat va obrir un bufet a la ciutat de València. Al mateix temps, va obtindre una de les primeres autoritzacions oficials per a disposar d’una instal·lació de radioaficionat, identificada com EAR 4. La seua afició per la radiodifusió el va portar a publicar en La Correspondencia de Valencia, amb el pseudònim Réflex, articles sobre la fabricació casolana de receptors de ràdio. En 1920 ja tenia la seua estació pròpia, que s’emportava als estius a la casa que tenia a Penàguila.

El 23 de juny de 1924 va fundar amb José Colvé Reig i Eduardo Puchades Martí el Radio Club Valencia amb la finalitat de promoure la creació d’emissores i activitats de difusió radiofònica. No obstant això, aquesta associació es va dissoldre ben aviat, i el 27 de gener de 1925 va nàixer la Peña Radio Valencia, formada per Enric Valor, Mariano Cuber, Ernesto Costa, Vicente Llopis Piquer i Valeriano Gómez Torre. Durant uns mesos van arribar a emetre des de l’Ateneu Mercantil de València.

Els membres de la Peña Radio Valencia van mobilitzar l’opinió pública i diverses institucions públiques i privades perquè donaren suport a la creació d’una emissora de ràdio en la ciutat de València, quan altres ciutats de l’Estat ja en tenien. Van intentar comptar amb finançament procedent de la pròpia ciutat però no van obtindre resposta. En vista d’això, Enric Valor es va posar en contacte amb Ricardo Urgoiti, propietari de la principal empresa de radiodifusió espanyola, Unión Radio, i el va convéncer perquè presentara una sol·licitud d’autorització per a la instal·lació d’una emissora d’Unión Radio a València. Després de molts entrebancs, el 24 de desembre de 1930 aconseguiren l’autorització del govern per a la seua instal·lació. El 22 de gener de 1931 li van fer un àpat d’homenatge al Saler en reconeixement per l’assoliment de tal fita per a València.

Les primeres emissions d’Unión Radio Valencia (EAJ 3) van començar el 10 de setembre de 1931 des d’un edifici situat al port de València, amb l’equipament procedent de Radio Catalana (EAJ 13). L’equip de l’emissora estava format per Enric Valor com a director, Valeriano Gómez Torre (enginyer), Luis Cuber (administratiu), Isabel Picot (responsable de publicitat i secretària administrativa), Amparo Marín (responsable de la discoteca) i Francisco Belenguer (interventor de l’Administració de Telègrafs). Entre els locutors destaquen Josefina Mateo i Vicent Llopis Piquer. Ben prompte es van instal·lar al carrer cèntric de Joan d’Àustria, 3, on continuen encara els estudis de la cadena SER.

El 20 de maig de 1933 es va publicar el primer número de la revista setmanal Radio Valencia, dirigida per Enric Valor, que informava sobre radiodifusió i comentava l’activitat de l’emissora al preu de 40 cèntims. Va publicar 170 números fins al 15 d’agost de 1936.

La ràdio que dirigia Valor Benavent estava present en la vida valenciana. A més de música de tots els gèneres i retransmissions en directe d’actes, va acollir des dels primers mesos diversos programes com Radioteatro, amb intervencions actorals en l’estudi que representaven seleccions de peces teatrals en valencià des d’Escalante fins als autors més recents. El divendres 29 de juliol de 1932, Radio Valencia va emetre en directe la gala dels Jocs Florals, retransmissió interrompuda per ordre del governador civil Luis Doporto, present en l’acte. A més, va donar veu a Maximilià Thous i Orts, que parlava cada setmana sobre cultura tradicional valenciana en nom del futur Museu d’Etnografia que es projectava llavors. En 1935 va nàixer el programa La mitja hora dels autors valencians, que en 1936 va passar a L’hora dels autors valencians, amb audicions de música coral i de petita orquestra, discs de compositors de la terra, lectures poètiques, entrevistes, etc. Al març de 1936 es van inaugurar les sessions de Ràdio Infantil. Així mateix, l’emissora va donar cobertura als valencianisme cultural i polític del moment.

L’11 de juliol de 1936, l’emissora va ser assaltada per un grup de falangistes que van llançar una proclama anticipadora de la revolta militar: «España ha sido ocupada por Falange Española, no asustaros valencianos, no pasará nada»; tot seguit, l’equip va emetre l’Himne de Riego. Durant la Guerra Civil, l’emissora va ser intervinguda pels sindicats i partits polítics d’esquerra. Al desembre de 1937, Enric Valor va ser detingut i empresonat, acusat de col·laboració amb l’espionatge franquista i de protecció d’acusats. Va ser condemnat a mort, tot i que la pena no arribà a executar-se i va passar la resta de la guerra empresonat, primer a València i després a Barcelona.

En finalitzar la guerra va patir un procés de depuració i rehabilitació. Durant els primers mesos va dirigir l’emissora el falangista Alfredo Sánchez Bella fins que, al setembre de 1940, Enric Valor va recuperar-ne la direcció. Tot i la seua rehabilitació política, en 1946 va ser acusat de connivència amb emissions d’oposició antifranquista des de l’exterior i de posseir armes en els locals de l’emissora. Va ser cessat com a director i va patir un nou procés de depuració, del qual va ser absolt. No se li va retornar, però, el seu anterior càrrec i va exercir de subdirector de l’emissora fins a la seua jubilació en 1968. Va morir als 91 anys i fou soterrat al cementeri de València.

La seua figura va començar a recuperar-se en 1996, amb un article en Levante i una comunicació de l’investigador Antonio Vallés Copeiro del Villar en el I Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida (Aielo de Malferit, novembre 1996) titulada «Enrique Valor Benavent, una reivindicació necessària per a la història de la ràdio valenciana». El 10 de setembre de 2001, amb motiu del 70é aniversari de SER València, van fer un reconeixement a la seua labor com a fundador. El poble natal, Quatretonda, va posar el seu nom al centre social situat al carrer de Llutxent, 1.

En novembre 2015, la seua neta Elena Valor Fenollosa va donar a la Biblioteca Valenciana el fons documental del seu avi, constituït per documentació escrita i gràfica relacionada amb l’establiment de les primeres emissions de ràdio a la ciutat de València. Es conserva també documentació de tipus personal, un diari i la correspondència mantinguda amb la seua muller, Rosario Salinero, i la seua filla, Elena Maria Valor, durant la seua estada a la presó (1937-1939). De la documentació gràfica destaca una col·lecció de fotografies de la revista Radio Valencia de personatges de la política, la cultura i l’escena dels anys 30, a més de partitures impreses.

La recuperació definitiva del personatge es va produir en 2018, amb la publicació del llibre Los orígenes de la radio en Valencia: el caso Enrique Valor Benavent, d’Antonio Vallés, Inmaculada Rius Sanchis i Àngels Álvarez Villa, un magnífic i extens estudi amb profusió de fotografies inèdites del fons familiar.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Antonio Vallés Copeiro del Villar i altres. Los orígenes de la radio en València: el caso Enrique Valor Benavent. València: Ed. Sargantana, 2018.

Capítols de llibres

---

Antonio Vallés Copeiro del Villar. «Enrique Valor Benavent, una reivindicació necessària per a la història de la ràdio valenciana», a: Diversos autors. Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida: Aielo de Malferit (1996). València: Diputació de València, 1997, p. 955-966.