Enric Valor i Vives
Castalla,
22 d'agost de 1911
València,
13 de gener de 2000
Escriptor, gramàtic i lexicòleg
Va nèixer al si d'una família de la petita aristocràcia rural. Estudià professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i el seu primer treball va estar a un centre de producció sabatera de Castalla. Després viatjà a Mallorca, on organitzà la Secció Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates i simultàniament s'interessà en l'estudi de la i llengua i de la literatura catalana.
Als dinou anys comença a col·laborar a la revista satírica alacantina El Tio Cuc, des d'on impulsà l'adopció de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans. A Alacant, en proclamar-se la República, intensificà la seua tasca com a periodista, escriptor i activista polític. Fundà l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter valencianista, i esdevingué el locutor del seu espai radiofònic. Al mateix temps col·laborà regularment en la premsa valencianista, com ara El Camí, El País Valencià i La República de les Lletres. Fou deixeble en lingüística de Carles Salvador, Josep Giner i Manuel Sanchis i Guarner.
Després de la guerra, durant el franquísme, participà activament en les tertúlies clandestines que van servir per a preparar l'ambient per al redreçament lingüístic i cultural del País. Estigué en contacte amb els cercles d'intel·lectuals que s'esforçaren pre fer renèixer de les cendres la cultura pròpia, participant activament en la reactivació política i cultural valenciana. Però entre el 1966 i el 1968 fou empresonat a conseqüència de les seves activitats antifranquistes.
Un cop lliure participà en la fundació de Gorg, la primera revista valenciana en català durant la Dictadura i que només es publicà durant tres anys pels efectes de la censura, un projecte que reinicià el 1973 amb la fundació de la revista Els Quaderns de Gorg, que van veure la llum només fins l'any següent. Mentrestant continuà escrivint articles de tema catalanista i lliçons de gramàtica normativa als diaris d'Alacant i València.
Al llarg de la seua vida es dedicà pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, reunint un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. A més de la tasca compiladora, amb aquestes rondalles creà un món literari propi, amb el triple objectiu de reforçar-les de contingut valencià, de posar en joc un llenguatge expressiu i de convertir-les en peces literàries. La seua vocació literària es materialitzà en la literaturització d'aquestes rondalles valencianes.
Com a gramàtic, des de molt jove, Enric Valor col·labora amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear, dirigit en aquell moment per Francesc de Borja Moll. També fou el principal difusor de l'ortografia fabriana i defensor de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià durant el franquisme, adaptant-les a la modalitat valenciana seguint el que Manuel Sanchis Guarner anomenava policentrisme convergent. Títols com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977) i La flexió verbal (1983), entre d'altres, han estat d'una importància decisiva per a l'ensenyament i la difusió de la llengua.
Debutà com a novel·lista amb L'ambició d'Aleix, on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la dècada de 1920 en una zona rural de les comarques del sud. Aquesta novel·la, escrita pels voltants de 1950, va estar censurada i posteriorment, el 1960, aparegué publicada repleta de retalls. Dues dècades després, el 1980, inicià el seu projecte més ambiciós com a novel·lista, amb la trilogia Cicle de Cassana, formada per Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991), on recrea el panorama social i el context històric de la societat rural valenciana del primer terç de segle XX. En elles, la narrativa d´Enric Valor desplega un lèxic precís, meticulós i ric, ple de girs, modismes i proverbis; i és hereva, del Realísme Regionalísta del segle XIX.
Amb l'arribada de la normalitat democràtica, Valor començà a rebre el reconeixement públic com a autor clàssic de les lletres catalanes i autoritat gramatical indiscutible. Fou anomenat membre de l'Institut de Filologia Valenciana des de la seva fundació (1978), i de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986, estant membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1987) i soci d'honor i vicepresident pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La Diputació de València li concedí el Premi Sanchis Guarner (1983) i l'Ajuntament de València el Premi de les Lletres Valencianes (1985). El 1987 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La Diputació d'Alacant convocà un premi de novel·la que porta el nom de l'autor en el seu honor i Edicions del Bullent un premi de narrativa juvenil.
A partir de 1990 els homenatges efectuats a la seua personalitat i obra tant des del moviment de les Escoles Valencianes com, al principi, per la Generalitat Valenciana i molts ajuntaments, se succeïren per tot arreu. Com a conseqüència d'això, moltes places, carrers i escoles del País Valencià duen el nom d'Enric Valor. El 1993, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi i fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València; també ho va estar per la Universitat de les Illes Balears (1998), per la Universitat Jaume I de Castelló (1999), per la d'Alacant (1999) i per la Politècnica de València (1999), entre moltes altres distincions honorífiques.
La figura d´Enric Valor no ha sigut ben tractada per algunes autoritats que han intentat esborrar l´honor que mereix el seu nom i la seua obra. Malgrat tot, diverses institucions van dur a terme la iniciativa de proposar-lo per al Premi Nobel de Literatura.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Enric Valor i Vives
Obra pròpia
Llibres
SERRANO, Rosa i VALOR, Enric. Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor. València: Tàndem, 1995.
VALOR VIVES, Enric. L'experiment de Strolowickz. València: El Camí, 1931.
VALOR VIVES, Enric. Rondalles valencianes. València: Torre, 1950-1958.
VALOR VIVES, Enric. Narracions de la Foia de Castalla. Barcelona: Barcino, 1952.
VALOR VIVES, Enric. L'ambició d'Aleix . València: 1960.
VALOR VIVES, Enric. Lea valenciano en diez días. València: 1966.
VALOR VIVES, Enric. Millorem el llenguatge. València: Gorg, 1971.
VALOR VIVES, Enric. Curs mitjà de Gramàtica catalana. València: Eliseu Climent, D. L. , 1977 .
VALOR VIVES, Enric. Sense la terra promesa . València: Prometeo, 1980.
VALOR VIVES, Enric. Narracions intranscendents. València: Fernando Torres, 1982.
VALOR VIVES, Enric. La flexió verbal . València: Eliseu Climent, 1983.
VALOR VIVES, Enric. Temes de correcció lingüistica . València: Eliseu Climent, 1983.
VALOR VIVES, Enric. La idea de l'emigrant . València: Gregal Llibres, 1987.
VALOR VIVES, Enric. Vocabulari fonamental. Barcelona: Plaza & Janés, 1988.
VALOR VIVES, Enric. Vocabulari escolar de la llengua. València: Carena, 1989.
VALOR VIVES, Enric. Enllà de l'horitzó. València: Tàndem,, 1991.
VALOR VIVES, Enric. Expressions peculiars de la llengua. València: Tàndem, 1993.
VALOR VIVES, Enric. Això diu que era... l'envejós d'Alcalà. València: Tàndem, 1994.
VALOR VIVES, Enric. Esclafa-muntanyes : arreplegada a Xixona. València: Tàndem, 1995.
VALOR VIVES, Enric. Un fonamentalista del Vinalopó. València: Tàndem, 1996.
VALOR VIVES, Enric. Paraula de la terra. València: Universitat de València, 1998.
VALOR VIVES, Enric. Cicle de Cassana . València: Tàndem, 1999.
VALOR VIVES, Enric. Comencilda, Secundina i Acabilda . Picanya: Edicions del Bullent, 2007.
VALOR VIVES, Enric. La Mare dels peixos . Picanya: Edicions del Bullent, 2007.
VALOR VIVES, Enric. La Rabosa i el corb. Picanya: Edicions del Bullent, 2007.
VALOR VIVES, Enric. Les velletes de la Penya Roja. Alzira: Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2007.
VALOR VIVES, Enric. Joan-Ratot . Picanya : Edicions del Bullent, 2010.
VALOR VIVES, Enric. Història d'un mig pollastre . Picanya: Edicions del Bullent, 2011.
VALOR VIVES, Enric. Temps d'Elda en Temps de batuda. València: Tàndem, 2011.
VALOR VIVES, Enric . Obra literària completa. València: Artes Gráficas Soler, 1975.
VALOR VIVES, Enric . Narracions perennes . València: Gregal Llibres, 1988.
Traduccions
GARCIA, Sebastià. Els fonaments del País Valencià modern. Traducció de: VALOR VIVES, Enric. València: Lavínia, 1968.
MIRÓ, Gabriel. Anys i llegües . Traducció de: VALOR VIVES, Enric. Paiporta : Denes, 2004.
VOLTAIRE. L'ingenu. Traducció de: VALOR VIVES, Enric. València: Gorg, 1974.
Enric Valor i Vives
Bibliografia
Llibres
ALBERÓ, Jaume. Les rondalles meravelloses i llegendes d'Enric Valor. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2004.
ALBERÓ, Jaume. L'imaginari popular en les rondalles d'Enric Valor. València: Club Universiari, 2006.
ALBERÓ, Jaume. La memòria reinventada: l'univers rondallístic d'Enric Valor. València: Institució Alfons el Magnànim, 2013.
CASANOVA, Emili. Enric Valor i Vives. València: Universitat de València, 2001.
COROMINA, Eusebi. Homenatge a Enric Valor i la seua obra. València: Universitat de València, 2000.
ESCRIVÀ, Vicent. L'obra literària d'Enric Valor. València: Universitat de València, 1986.
FERRER, Xavier. No tot era Levante Feliç. Nacionalistes valencians (1950-1960). Benicarló: 2000.
FRANCÉS, S. i LUNA, V.. Enric Valor o l'amor per la llengua. Alacant: Diputació d'Alacant, 1996.
LLUCH, Gemma. Enric Valor (1911-2000) in memoriam. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2001.
PITARCH, Vicent. Converses amb Joan Simón, Enric Valor i Rafael Súria: homenatge a les Normes de Castelló. Benicarló: Alambor, 2002.
RUIZ TORRES, Pedro. Història del País Valencià (Vol. V: Època Contemporánia). Barcelona: Edicions 62, 1990.
SALVADOR, Vicent i VAN LAWICK, Heike. Valoriana. Estudis sobre l'obra d'Enric Valor. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999.
SANZ, Benito i NADAL, Miquel. Tradició i Modernitat en el valencianisme (1939-1983). València: Eliseu Climent, 1996.
SERRANO, Rosa i LLUCH, Gemma. Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàndem-Albatros, 1995.
SERRANO, Rosa i VALOR, Enric. Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor. València: Tàndem, 1995.
V.V.A.A.. Actes del Simposi Enric Valor. Alacant: Diputació d'Alacant, 1996.
V.V.A.A.. Paraula de la Terra. València: Universitat de València, 1998.