Filòleg, activista cultural i sanitari

Va nàixer a Carlet (Ribera Alta) al si d’una família treballadora. El pare treballava en una impremta i, a més, s’ocupava de les terres. La seua mare era mestressa de casa i a temporades, com tantes altres dones de la comarca, treballava en la cooperativa local. Tenia una germana més petita, Mer, actualment infermera també. Fins a la seua mort va viure en Alginet amb la seua parella i els seus dos fills, Arnau i Núria.[1]

El 1983 es va diplomar en Infermeria a la Universitat de València i tot seguit va començar a treballar en la Residència de la Tercera Edat de Carlet, on estaria durant tota la seua vida. En 1992 es va diplomar com a Mestre de Valencià, diplomatura atorgada per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.

En començar el estudis de Filologia Catalana, que va finalitzar el 1999, va començar a descobrir i a interessar-se pel nacionalisme. Aquesta etapa marcaria els seus treballs futurs relacionats sempre amb aspectes culturals de l’àmbit dels Països Catalans.

Velasco mai no va deixar de formar-se en filologia. Entre 2006 i 2011 va cursar els mòduls de postgrau de correcció de textos, recursos documentals i tècniques de comunicació acadèmica dins del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de València. En 2011 va cursar també els mòduls de formació investigadora i serveis lingüístics, que va finalitzar amb el treball d’investigació –ara mateix en premsa– Espill de distàncies: l’epistolari entre Gonçal Castelló i Josep Renau i entorn (1966-1970). Formaven part del tribunal davant del qual va llegir el seu treball el 18 de novembre de 2012 els doctors Vicent Simbor, Ferran Carbó i Carme Gregori del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de València.

Des de 1995, fruit de la seua curiositat i inquietud cultural, Velasco no va deixar de participar com a ponent en nombrosos seminaris i congressos universitaris sobre sociolingüística, literatura, cultura o ensenyament, i va col·laborar en distintes publicacions com a autor o com a editor.

Velasco va ser coorganitzador els anys 2002, 2004 i 2006 de les Jornades de Psicologia i Identitat Nacional realitzades amb el suport de l’Ajuntament de Sueca i de les que es van fer el 2008, 2009 i 2010 a Fraga amb la col·laboració i patrocini de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC). Fruit d’aquestes jornades es van publicar un seguit de llibres del quals en va ser coeditor: Identitats. Convivència o conflicte? (2006); Identitat nacional i desraó d’Estat (2007); Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (2010) i Llengua i emoció (2012). Val a dir que una d’aquestes primeres col·laboracions data justament de 1995 per a l’edició de Llenguatge i cultura. Per a una ecologia lingüística (Biblioteca Lingüística Catalana-Universitat de València).

Cal assenyalar també la seua participació com a editor del llibre Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats de l’escriptor Gonçal Castelló. D’aquest autor valencianista desterrat durant dècades acabada la guerra i després de commutar-se-li una condemna de pena de mort, va escriure la biografia Gonçal Castelló (1912-2003), publicada per la Fundació Irla.

El llibre Artea eta Erbestea (1936-1960/Arte y exilio (1936-1960), publicat per Hamaika Bide Alkartea, inclou el capítol «Josep Renau: entre el compromís ‘tàctic’ i la llibertat creadora i el redescobriment del país».

Els primers escrits van ser per a la revista de la COS, sindicat de què va ser afiliat durant un temps. Va ser també assessor i corrector lingüístic de la revista Enfermería Integral, del Col·legi Oficial d’Infermeria de València i col·laborador d’El Punt-Avui.

Entre 2014 i 2016 va coordinar el grup de recerca i estudi de l’arxiu dels germans Angelí i Josep Castanyer, que conté documents que van des de 1900 a 1970.

Els últims anys es va bolcar completament en el projecte sobre l’estudi de la pilota valenciana des del projecte editorial «Això és com Tot», del qual va ser un dels seus principals impulsors. Aquest projecte es compon d’una sèrie de volums amb una part gràfica dedicada a tot el que envolta la pilota en cadascun dels pobles on s’ha portat a terme: Alginet, Carlet, Beneixida, Alcàntera, Gavarda, Sumacàrcer, Almussafes, l’Alcúdia, Alberic, Algemesí, Guadassuar, Rafelguaraf i Manuel.

El 28 d’octubre de 2016, el món de la pilota li va retre un homenatge al Trinquet de Pelaio en les V Jornades de Pilota a Mà dels Centres d’Atenció a Persones amb Dificultats Mentals. Així mateix, al maig de 2019, el Bloc Jaume I de Carlet-Vall dels Alcalans li va fer un sentit homenatge en els Premis Jaume I pel seu infatigable activisme cultural. Gran treballador i de caràcter entusiasta i emprenedor, es va dedicar a una professió que va resultar ser la seua passió.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

---

Semblança Àngel Velasco
Semblança Àngel Velasco
https://sindicatcos.cat/al-company-angel-velasco-i-crespo-en-el-segon-aniversari-de-la-seua-mort/

---

Homenatge a Àngel Velasco
Homenatge a Àngel Velasco
https://www.pilotaviu.com/opinio/24260/fem-un-pensament-per-angel-velasco-i-crespo-homenatge-en-pelayo-el-28-doctubre