Pintor i dibuixant

Fill i germà de pintors de ventalls, el seu interés per l’art des de ben menut el va portar a cursar estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va ingressar al finals de la dècada dels anys 10. Prompte va destacar per les seues qualitats i sensibilitat per a l’art, i obtingué diverses mencions d’honor, com per exemple el Premi Roig dels anys 1925 i 1926.

Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà en nombrosos periòdics valencians: Las Provincias, El Cuento del Dumenche, El Folletín, El Pardalero, Pensat i Fet i d’altres. A més, Antoni Vercher va ser l’il·lustrador per excel·lència de la revista Semana Gráfica i responsable de nombroses portades, vinyetes, caricatures, orles, anuncis publicitaris i historietes. Va participar també com a il·lustrador a Taula de Lletres Valencianes, una revista clau en la recuperació cultural valenciana i valencianista amb un notable esforç de depuració en el llenguatge. A La Semana Gráfica treballà al costat de pintors que són figures fonamentals en la renovació valenciana com Roca, Dubon i Renau, autors que conferiren el segell Art Déco a la publicació.

La revista per fascicles col·leccionables Nostra Novel·la, subtitulada «Revista literària popular», continuà amb la tradició que anys abans havia iniciat en diverses èpoques El Cuento del Dumenche, encara que van anar introduint progressivament un major rigor ortogràfic. Els dibuixos d’Antoni Vercher, Josep Renau, Maria Labrandero, Josep Sabina, Carboneras, Carreño Prieto, Pérez Contel, Roch Minué, Amadeu Roca, Manolita Ballester, Josep Mateu, Giménez Cotanda, Francesc Badia, Josep Balaguer, Josep Espert, Antoni Ballester i Pasqual Llop, entre altres, conferiren a la publicació una empremta de modernitat.

Vercher fou autor de cartells per al Patronato Nacional de Turismo i també de l’Auca, bunyol o pastís del dia de Sent Donís de la Societat de Pastissers de València, amb redolins de Francesc Almela i Vives (1921).

El 29 de juny de 1929 es va inaugurar la Sala Blava de València. L’espai triat va ser una casa gòtica de parets blaves, situada al carrer de la Redempció, números 6 i 8. Aquest espai prompte es va convertir en el centre de referència d’artistes i intel·lectuals, a més de servir com a seu a l’Agrupació Valencianista Republicana. Antoni va ser un dels artistes que va mostrar la seua obra en aquella sala. A l’octubre d’aquell mateix any (1929) va contraure matrimoni amb l’escultora Maria Labrandero, a la qual va conéixer al seu barri i en l'etapa de formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, a més de coincidir en el Cercle de Belles Arts. El viatge de noces va ser també artístic per Barcelona i ciutats de França i Bèlgica.

El 2 de gener de 1933 es va inaugurar la III Manifestació d’Art, l’exposició col·lectiva muntada a l’Agrupació Valencianista Republicana, al mateix local que abans havia acollit el grup de la Sala Blava, amb obres d’escultura, art decoratiu, pintura i carpetes de dibuixos dels seus socis. Vercher hi participà al costat dels artistes Francesc Aguar, Manuel Antón, Josep Balaguer, Ferran Escrivà i Cantos, Tomàs Fabregat, Antoni Ferrer, Manuel Jiménez Cotanda, Eduard Muñoz i Orts, Josep Navarro, Pancho, Francesc Peris, Pasqual Roch Minué, Josep Tamarit, Valentí Uriós, Ricard Boix, Company, Ernest Marco, Robert Roca, Josep Sabina, Garcia Juste, Enric Mariner, etc. Els organitzadors volgueren donar a la mostra un aire de fira, amb una certa interactivitat entre els espectadors i els treballs mostrats (observació d’edicions de llibres i de les carpetes de dibuixos amb la possibilitat d’adquirir-los, la subhasta d’obres seleccionades pels autors per al foment d’aquesta activitat...), emulant les fires d’art que tant d’èxit tenien a Barcelona i a altres ciutats.

Al setembre de 1934, a punt de ser pare per segona vegada, va morir a causa de la febre tifoide als 34 anys. L'amic i admirador Francesc Almela i Vives va publicar una biografia en separata en Semana Gráfica i una semblança en Mirador, totes dues en 1934. Entre altres afirmacions d'Almela, diu: "Vercher era profundament valencianista i sentia el desig d'una ampla llibertat per als homes". A més, "era un gran amic de Catalunya, que havia procurar conèixer a fons, sobretot a través del seu art i dels seus artistes. A la ciutat de València es reben escassos exemplars de la revista Art; un d'ells era per al malaguanyat artista. El qual no solament s'interessava per l'art i pels artistes catalans, sinó també per la política i els polítics de Catalunya a través dels seus diaris".

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

Francisco Agramunt Lacruz. «Antonio Vercher Coll», a: Francisco Agramunt Lacruz. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. València: Albatros, 1999.

Articles en publicacions periòdiques

---

Òscar Pérez Silvestre. «Dos dibuixos de Teresa Pascual sobre Alaquàs (1934)» a: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, núm. 27, 2007, p. 213-227.