Va traslladar-se a Ontinyent des d’on va desenvolupar totes les seues activitats laborals, familiars, polítiques i culturals.

Políticament va militar en diversos col·lectius en defensa de la terra i la cultura catalanes, començant per la seua militància al Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), i es va presentar en diversos comicis a les eleccions municipals d’Ontinyent (Esquerra Valenciana-Entesa / Entesa-Esquerra Unida, i Esquerra Republicana del País Valencià).

Va ser el primer president del Consell Local de la Joventut d’Ontinyent als anys 1980 i va treballar en distintes activitats laborals com ara el tèxtil, les assegurances, missatgeria i correus,...

Musicalment va col·laborar amb distintes agrupacions musicals, especialment de tabal i dolçaina com ara La Xafigà de Muro d’Alcoi, La Llavor d’Almenara, Xirimiters de Castelló de la Ribera,... però, en aquest sentit, caldria destacar que va ser membre fundador tant de la colla de dolçaina i tabal El Regall d’Ontinyent —com ho demostra la partitura original de la marxa cristiana El Regall d’Enric Gironès amb la següent dedicatòria: «A Pere Vidal “Ànima del Regall” i de la primera escola de xaramita d’Ontinyent». I com bé diu el propi Pere Vidal al llibre Estrela Roja de Benimaclet. 25 anys (2016): «Els meus principis en la singladura musical va estar motivada per motivacions polítiques allà pels finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX. Anys molt convulsius, anys de postfranquisme, on la recuperació de la identitat i la política pròpies al País Valencia es trobaven en la lluita diària».

A finals dels anys 1980, Pere Vidal junt amb Joan Martínez de Bocairent, crearen la primera escola de xirimita de la Vall d’Albaida. També va ser cofundador de la colla de tabals i dolçaines Estrela Roja de Benimaclet a la ciutat de València, el 1990.

Així mateix, va formar part del Gremi de Dolçainers i Tabaleters del País Valencia, entitat sorgida l’octubre de 1990 a l’Aplec de Dolçainer i Tabaleters celebrat a Petrer, i que cal considerar la primera de les entitats que va tractar d’organitzar i vertebrar el món del tabal i la dolçaina al País Valencià. També va participar activament en el Col·lectiu La Canya, actiu durant la dècada del 1990.

Dins del Cicle Cultural al Voltant de la Dolçaina, creat el 2005, va ser un dels membres més participatius, coordinant les jornades i les activitats de les comarques centrals i del sud del País Valencià.

També va estar al darrere de la creació, promoció, difusió i expansió de distintes activitats i iniciatives culturals com a soci d’Acció Cultural del País Valencià, des d’on va impulsar el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, soci de l’associacionisme veïnal impulsant i participant en associacions com ara la del barri de Sant Rafel d’Ontinyent o en l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, així com va formar part de diferents colles de xirimites, colles de dimonis, grups de torres humanes (muixerangues), grups de danses, del Centre Excursionista d’Ontinyent, de colles de cabets i gegants, de colles de campaners,... així com membre actiu del grup de recreació història de la Guerra de Successió (1704-1715) els Miquelets del Regne de València i va participar junt amb altres col·lectius de recreació històrica d’arreu dels Països Catalans. Localment, va ser col·laborador i voluntari del Centre de Dia del Projecte d’Ontinyent, Proyecto Hombre i membre de l’Associació del Voluntariat social d’Ontinyent.

Membre de la Comissió del Penó, comissionava els actes commemoratius del naixement de Jaume I amb ambaixades culturals que tenien lloc a indrets com ara València, el Puig, Valls, Montblanc i el Monestir de Poblet.

Casat i amb una filla, ens va deixar després d’una greu malaltia.

Autoria: Ferran Navarro i Soriano