Professor i cartellista

L’any 1978 es graduà en Arts Aplicades, especialitat de Dibuix Publicitari en l’Escola d’Arts i Oficis de València. El 1983 es llicencià en Belles Arts, especialitat de Dibuix, en la Universitat Politècnica de València. Va ser professor a l’Escola d’Arts Aplicades de Caravaca de la Cruz i director de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Terol abans de passar, el 1995, a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló, d’on fou successivament cap del Departament d’Expressió i Representació Artística i del Departament de Disseny Gràfic fins al 2012, en què es jubilà prematurament a causa d’una greu malaltia.

Com a artista, destacà especialment en el cartell, caracteritzat pel domini del color, de la creació de formes, de l’equilibri en la composició i per la bona integració de la tipografia al servei d’un estil viu i dinàmic d’un gran impacte visual i emocional, sensible i alhora enèrgic, simbòlic i modern, i transmissor d’optimisme i vitalitat. Fou guardonat en diversos concursos, el seu treball es convertí en imatge de les principals festes valencianes i també col·laborà en campanyes de diverses institucions i de les universitats valencianes.

Com a exemple de cartells festius destaquen els de les Falles de València (1983, 1999), el del Corpus de València (1996), els de la Fira de Juliol de València (2002, 2003, 2007), les Fogueres de Sant Joan d’Alacant (2003), els de la Fira de la Magdalena de Castelló (2004, 2006), el Carnaval de Lleida (2004), el Porrat de Sant Antoni de Benissa (2004), Canals en festes. Sant Antoni (2004, 2007), Festes de Sant Agustí, a Bocairent (2003), Festes de Santa Quitèria, a Almassora (2003), Moros i Cristians d’Oliva (1885, 1992) i Manises (2005), Setmana Santa de Gandia (1982, 1987, 1999) i Oliva (2005), i Setmana Santa Marinera de València (2004).

També elaborà cartells per a importants esdeveniments culturals com el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (2002), el Festival Internacional de Música de Festa (Castelló, 2004), la Mostra de Cinema Mediterrani (València, 2002), 8 de Març. Dia Internacional de la Dona, Trobades d’Escoles en Valencià (Beniarjó, 2008) i Sona la Dipu (València, 2010). I, per a les universitats valencianes, feu els cartells de les campanyes Música en Valencià (UV-UPV, 2007), Cinema en Valencià (UJI, 2007), Voluntariat pel Valencià (UJI) o Universitat en Valencià (UA, UV, UPV, UJI). D’altra banda al seu poble nadiu realitzà anualment els del Festival de Música i Dansa Internacional, des de la sisena edició, l’any 2005; i, fins al 2017, els del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs Marc, poeta del qual creà diversa iconografia l’any del seu suposat VI Centenari (1997), com calendaris, logos o la portada de l’Antologia (1981-1996) dels poetes premiats.

A més, dissenyà portades de revistes, per exemple Passio (2000), i de llibres com Marc nostàlgic (CEIC Alfons el Vell, 1997), de Ximo Vidal, i d’altres que il·lustrà profusament, com Rondalles i acudits valencians (CEIC Alfons el Vell, 1997), de Josep Bataller. Cal recordar, així mateix, l’espectacular calendari 2000 anys amb la Mediterrània, per a l’empresa Castelló d’Impressió, on acompanyà, amb les seues creacions pictòriques, textos del poeta Al-Russafí, dels clàssics valencians, Marc, Martorell i Corella, i d’altres del segle XX com Salvat-Papasseit, Riba, Vinyoli, Joan Navarro i Manuel Vicent, a més de traduccions de Pessoa, Kavafis i Montale. O, en un vessant diferent, els metafòrics muntatges que, formant part de l’Equip Vial, amb Alain Campos, presentà a les Biennals d’Art del Rebuig que tingueren lloc al Parc Ribalta de Castelló: Laberint (2002), El Sud (2004), Calcetins (2006) i Riu, rigueu, riguem (2008). En la seua darrera etapa emprà els mitjans informàtics i el sistema de representació gràfica vectorial, però sense perdre les característiques que el definien. Moltes d’aquestes realitzacions foren regals per als amics.

Pòstumament, l’any 2019, per a reivindicar el seu llegat artístic, es muntà a Beniarjó la mostra "Vicent Vidal Miñana a casa", coordinada per Doménec Morera, i a l’EASD de Castelló, la titulada "Vicent Vidal, cartellista", que tingué com a comissari Alain Campos. Els respectius catàlegs mostren el seu art, que el converteix en un digne hereu de la tradició de grans cartellistes valencians del segle XX. La sala d’exposicions municipal de Beniarjó porta el seu nom.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Vicent Vidal Miñana. II, III, IV i V Biennal d’Art del Rebuig. Castelló de la Plana: Fundació Isonomia-UJI, 2002-2008.

Llibres

---

Diversos autors. Vicent Vidal, cartellista. Castelló de la Plana: EASD, 2019.

---

Doménec Morera Santafelicitas. Vicent Vidal Miñana a casa. Beniarjó: Ajuntament de Beniarjó, 2019.