Advocat, historiador i poeta

Fill d’una nissaga de científics valencians molt relacionada amb la Universitat de València: el seu avi, José Pizcueta Dondai, va ser un important botànic i rector d’aquesta universitat (1859-1867), i son pare, Juan Vilanova Piera, fou un il·lustrat geòleg i paleontòleg. Ell va estudiar a l’Escola Pia de València i després cursà Dret a la Universitat Central de Madrid, on es llicencià i es doctorà en Dret Civil i Canònic.

En tornar a València, va entrar en contacte amb els cercles literaris actius i col·laborà en nombrosos diaris i revistes de la ciutat, com ara en l’Almanaque de Las Provincias, on va publicar textos i poemes en castellà i valencià entre 1884-1924, aquests darrers dedicats a Josep Bodria, a Teodor Llorente, a la Reina de la Festa (Francesca Berga) i a la coronació de l’Emparadora. Va col·laborar també en Revista de Castellón (1884) i El Archivo que dirigia el canonge Roc Chabàs.

La seua poesia valenciana està recollida en el volum bilingüe Rosas de té. Poesías castellanas y valencianas (1907), però és autor d’un altre recull anterior, Violetas y campanillas. Poesías (1905). Va participar en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, del qual fou soci entusiasta, i hi va conquerir premis i accèssits des del 1887 dins al 1922 amb treballs històrics, d’arquitectura i alguns poemes, entre ells els oferits pels ajuntaments de Palma (1907), Alacant (1908) i Barcelona (1922).

Una de les seues obres més conegudes és Historia de la Universidad de Valencia, hombres ilustres de la misma e influencia que han ejercido en la cultura patria (1903). Pel que fa a la seua especialitat, la catalogació i descripció artística, té tres publicacions significatives: una dedicada a Joan de Joanes (1884); Arte y literatura. Colección de artículos recogidos de aquí y de allí (1896), recull de publicacions amb un pròleg de Teodor Llorente, i la Guía artística de Valencia, redactada entre 1905-1907 i més coneguda per la impressió de 1922. Són famoses les seues troballes sobre l’antic retaule de Sant Joan Baptista de la parròquia de Santa Caterina de València, o les atribucions de taules de primitius valencians de l’antic convent del Carme, descrites de manera detinguda. Les seues àrees de treball foren la pintura gòtica, la renaixentista i la catalogació monumental.

També va escriure narracions infantils, publicades en el llibre Alfabeto de la virtud. Colección de cuentos morales para los niños (1902), el moralista El lujo y sus desastrosas consecuencias (1895) i una obra de caràcter hagiogràfic sobre els sants valencians més importants: Hagiografía valenciana. O breve reseña biográfica de los santos, beatos y venerables, naturales del antiguo Reino (1910).

Francesc Vilanova publicà el 1884 a la Revista de Castellón una sèrie d’articles titulada «Un opúsculo de Viciana», en què comenta l’obra Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana de Rafael Martí de Viciana, i aprofita per a realitzar comentaris sobre la llengua. A més de descriure les conseqüències greus de la Guerra de Successió per a la cultura valenciana, diu: «A más de tanta humillación, se trató de arrancar á Valencia, á Cataluña y á Mallorca sus lenguas peculiares, hijas de la armoniosa habla lemosina ó de Oc (...), [i el] excesivo centralismo había ahogado el espíritu local».

Vilanova fa ús dels mots llemosí i provençal per a designar el conjunt de la llengua catalana. Després de lloar-la, afirma que és un idioma postergat per les lleis i les modes, fet que lamenta.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Adrià Martí-Badia. Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906). Tesi doctoral. València: Universitat de València, 2018 [Tesis doctorals].

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Francisco Vilanova Pizcueta» a: Almanaque de Las Provincias, núm. 1924, 1924, p. 335-336.

---

Francesc de Paula Vilanova Pizcueta
Francesc de Paula Vilanova Pizcueta
https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=886