Historiador i escriptor

Era el nové dels onze descendents d’Antoni Vilaplana Peidró i Teresa Sempere Sancho, una modesta família que regentava una confiteria al número 6 del carrer de Sant Francesc d’Alcoi. Tot i els pocs recursos per a tan llarga família, van procurar que tinguera uns estudis superiors i per això va ingressar al Seminari Conciliar de València pel 1859, on va estudiar uns anys, però la mort de son pare l’obligà a abandonar els estudis per fer-se càrrec de l’establiment, al qual es va consagrar per complet per tal de sostindre la seua família nombrosa.

Des de xiquet va destacar per una clara intel·ligència i per les facultats poètiques, que va demostrar en nombroses composicions en valencià i castellà i en els treballs històrics. Durant molts anys va ser el cantor dels fets més notables de la història d’Alcoi; en les seues aficions literàries es descobreix una immensa estima i inclinació cap a les glòries de la seua ciutat. Per això, va conrear el periodisme, la poesia, el teatre i la investigació històrica.

El 18 d’abril de 1864 va contraure matrimoni amb Maria Botella Miralles, filla del fabricant de paper Diego Botella, amb qui tingué set fills.

Serà el teatre el desencadenador de la seua fama, amb conseqüències favorables per al reconeixement públic del seu talent. El tullit de fa tres sigles (1868) és un episodi històric narratiu situat en els fets de 1568. La seguiren els drames El suplici de Perera i Alcoi contra Al-Azrach o Sant Jordi firam, firam!, aquesta darrera també en versió de poema en cinc cants en castellà, amb música de Rafael Pérez Jordà, estrenat amb un èxit extraordinari la nit del 13 de gener de 1876 i representat huit nits consecutives al Teatre Principal d’Alcoi. Els mèrits d’aquesta peça li valgueren ser nomenat primer cronista oficial de la ciutat el 27 de gener de 1876 (nomenament confirmat el 14 de febrer) i secretari de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi amb motiu del VI Centenar en honor al patró. El quasi autodidacta Antoni Vilaplana es veia així consagrat en l’àmbit cultural alcoià. El mestre Gonzalo Faus, referent de la intel·lectualitat alcoiana en aquelles dates, expressava la seua admiració per algú que, en haver abandonat els estudis de seminarista per motius familiars, treballava com a confiter. Altres obres seues són els drames La Font de Montal o un crimen del feudalisme, No codiciar los bienes ajenos i el romanç Una página de gloria o la aparición de San Jorge (1876).

Des de llavors es va dedicar a rebuscar antiguitats i dades curioses sobre la història i les tradicions d’Alcoi, publicades en castellà en el setmanari fundat i dirigit per ell Los Domingos de Abril (1886), de poca durada, amb il·lustracions litogràfiques preparades pel seu fill Emili, de vida curta per una tuberculosi (1873-1898).

Antoni Vilaplana va morir als 47 anys a conseqüència d’un còlic miserere, és a dir, una peritonitis molt dolorosa. Les cròniques del soterrar ens informen que el distingia un caràcter expansiu i una gran noblesa d’ànima, que amb una honradesa irreprotxable el feien digne de tota consideració i respecte, com ho va demostrar la nombrosa concurrència que va assistir a prodigar-li l’últim homenatge, en la qual estaven representades totes les classes socials. El biògraf Manuel Rico informa que va deixar inèdits alguns treballs sobre la història d’Alcoi i nombroses poesies amb les quals podrien formar-se alguns volums.

En el 2010, els seus familiars van donar a la Biblioteca Municipal d’Alcoi un exemplar original del melodrama Alcoi contra Al-Azrach amb notes manuscrites de la mà de l’autor, per donar compliment a les darreres voluntats de la seua neta, Carme Rosselló Vilaplana, custodiar-la i facilitar-ne la consulta als investigadors. Per a l’estudiós Adrián Miró, és una obra que, fins i tot amb les ingenuïtats de l’època, resulta d’un gran interés dins la cultura alcoiana del segle XIX, tant per l’èxit que va assolir com per la seua significació literària, en una època en què eren tan escasses les produccions poètiques locals. El 2003, la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Alcoi en va fer una edició facsimilar.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Antonio Vilaplana Sempere», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 188-189.

---

Manuel Rico García. «Antonio Vilaplana y Sempere», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant: IC Juan Gil-Albert, 1986, p. 101.

Articles en publicacions periòdiques

---

Jorge Vidrianes. «1876: Alcoy estrena cronista oficial de la Ciudad» a: Revista de les Festes a Sant Jordi 1976, 1976, p. 53-54.

---

Una peça històrica del teatre alcoià
Una peça històrica del teatre alcoià:
https://www.aramultimedia.com/un-pieza-historica-del-teatro-alcoyano