Mestre i activista valencianista

Fill de Juan Vilar Pla i María Rosa Martí Vilar. De ben jove va ingressar al Seminari de Tortosa per cursar la carrera eclesiàstica, però va acabar fent magisteri a l’Escola Normal de València, on obtingué el títol de mestre l’any 1923.

Acabat de llicenciar, la primera destinació com a mestre interí va ser el poble d’Alfondeguilla, molt prop d’Artana, a la serra d’Espadà, fins al 1924. Llavors el van reclutar per a la guerra d’Àfrica i, en tornar-ne, es va reincorporar a la docència el 1927, en concret a l’escola d’Almarail (Sòria), un nucli de població que pertany a Cubo de la Solana, on va exercir en propietat per oposició fins al 1930.

Tot seguir es va fer càrrec de l’escola de Rocafort de Queralt (la Conca de Barberà) fins al 1946. A Rocafort va conéixer Maria Rosanes Vinadé, natural del poble veí de Sarral, amb qui es va casar el 1932 i tingueren tres fills: Patrici, Maria del Carme i Pilar. El 6 de març de 1933 tingué lloc al Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt un certamen cultural amb motiu de la fundació d’una “Biblioteca d’extensió escolar”. D’ell va dir la premsa: “El maestro nacional D. Patricio Vilar, con elocuentes palabras hizo una serie de atinadas consideraciones relacionadas con las instituciones circun-escolares realzando el valor que tiene la biblioteca en el desenvolvimiento de los pueblos y en el avance de la cultura” (La Vanguardia, 11-3-1933).

El dia 1 d’octubre de 1946 prenia possessió de l’Escola Unitària número 5 de Tarragona, on va estar fins a la jubilació. Li van concedir una jubilació forçosa per motius de salut després d’haver estat en actiu poc més de 34 anys. Pel mes d’octubre de 1961 va emmalaltir, va morir a Tarragona i va ser soterrat al cementeri d’Artana, poble al qual tornava per vacances i festes d’estiu.

Pel que fa a l’activisme valencianista de Patrici Vilar, cal remuntar-nos als primers anys de la dècada dels anys 20. A Artana va travar amistat amb el cercle valencianista dels germans Joan i Vicent Tomàs i Martí, que eren més o menys de la seua edat. Influït per ells, entrà en la Joventut Valencianista d’Artana, i el 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l’anomenat «Manifest del Puntal d’Artana», que diu: «En la cum del Puntal, terme d’Artana (Castelló) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espadànics la invicta senyera barrada. Des d’aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme. Per a que conste: Vicent Tomàs i Martí (estudiant, publicista i cap de “Solitaris”), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedrí (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tomàs (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragozà (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep Mª Alba adherit (practicant)». Fou el punt de partida dels quatre aplecs posteriors (1920-1923) de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de València a Betxí, creada en 1919 per Vicent Tomàs, Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Eduard Martínez Ferrando, entre altres pocs. La finalitat d’aquest grup era posar en relació el personal conscient però dispers per les comarques i portar el valencianisme més enllà del reduït marc urbà, on només havia penetrat tímidament fins aquell moment. Per a ells, era possible superar la realitat caciquil dels pobles actuant des del valencianisme, ni que fora per interés dels llauradors. Els seus òrgans de promoció eren La Correspondencia de Valencia fins a principis de 1923, El Crit de la Muntanya (1922-1923) i la ressuscitada Pàtria Nova (1923).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Òscar Pérez Silvestre. Vicent Tomàs i Martí (biografia). Barcelona: Fundació Irla, 2024 [Biblioteca de l'Esquerra Nacional].

---

Patrici Vilar en Artanapèdia
Patrici Vilar en Artanapèdia
https://artanapedia.com/artanencs-notables/histories-dartanencs-jesus/