Escriptor i activista cultural

Fill d’Antònia Garcia i d’Emili Vilella Andreu, un ebenista de renom («El León») amb taller i exposició de mobles al carrer de Borrull 25 fins al 1902, i posteriorment en altres localitzacions al carrer Vell de la Palla 5 (domicili familiar), al carrer de la Pau 17, al carrer de Peris i Valero 17 (domicili familiar el 1922) i al camí de Jesús 112.

Va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de València i de jove es va relacionar amb entitats culturals com l’Acadèmia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, creada en 1911 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica. Allà fa lectures de poemes en 1917 i 1918 i en fou secretari. El Centro era una institució vinculada als jesuïtes que organitzava conferències i altres activitats al voltant de temes històrics, fomentà l’excursionisme cultural i exposicions. L’aportació més remarcable d’aquest centre fou la publicació de la revista Cultura Valenciana (1926-1931). L’any 1931 fou desmantellat i, arran de la victòria franquista, esdevingué una de les associacions més característiques del nacionalcatolicisme.

Vilella va provar sort en la literatura i publicà en l’almanac de 1918 d’El Cuento del Dumenche la narració breu «A punt», però sobretot va posar al servei del negoci de son pare els coneixements artístics adquirits a l’Acadèmia de Belles Arts i va treballar al taller d’ebenisteria, on va patir el trencament de radi esquerre en 1922. A més, va guanyar un accèssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1928 al tema «Indústries i manifestacions de l’art valencià que degueren figurar en l’Exposició Iberoamericana de Sevilla», segurament relacionat amb l’especialitat laboral de la família.

Més que no literat, cal relacionar-lo amb entitats culturals com Lo Rat Penat: en fou secretari des del 14 de desembre de 1930 en la presidència de Carles Sarthou Francesc. En aquell moment, Vilella va estar molt present en les visites a les entitats valencianistes per a l’impuls de l’Estatut valencià des de maig de 1931. De fet, el 10 de gener de 1932 li feren un homenatge per la gran actuació en el càrrec, amb assistència de membres de LRP i del Centre d’Actuació Valencianista, amb el qual tenia relació per via de Joaquim Reig. La nota de premsa narra que «A los postres hubo los correspondientes discursos, todos ellos en promesa firme de seguir laborando en pro del país valenciano y procurar dar mayor actividad cada uno en su esfera de acción al problema valencianista» (El Pueblo, 13-1-1932).

Emili Vilella apareix entre els signataris de la queixa formal de LRP presidit per Nicolau Primitiu en el moment de l’aprovació de les Bases Ortogràfiques, quan no els van consultar. En el full d’adhesió posa, literalment:

«Acceptem les Bases ortogràfiques i el Vocabulari que integren este quadern.

Lo Rat Penat protesta per la inconsideració que representa el que sent la més antiga societat valencianista, que tant ha fet per la Renaixença valenciana i que ha estat present en tots els moviments del valencianisme estricte, no haja segut consultada ni menys convidada a la elaboració d’aquestes normes ortográfiques; més com la seua missió fon, es i deu de continuar sent de concordia dins la gran familia valenciana i més encara entre les diverses tendencies cultural i politiques, les accepta a titol com son de provisionals per a que siguen tot lo més unanimes que’s puga i assolixquen l’èxit que és de desijar».

A més de Nicolau Primitiu i Emili Vilella, estamparen la signatura els membres de la Junta Francesc Garcia Gascón, Ricard Sanmartín Bargues, Manuel Tetuà Cases, Ferran Pròsper Lana, Josep Gasch Juan, Vicent Sanchis Sugráñez, Emili Baró Bori i Manel Cervera.

Vilella continuarà vinculat a Lo Rat Penat en les presidències successives fins al 1936: fou comptador des del 23-1-1934 amb Nicolau Primitiu, membre de la Junta eixida el 8-1-1935 amb Josep Monmeneu i de la de principis de 1936, presidida per Josep Casanova Dalfó. Va publicar algun article sobre sant Vicent Ferrer en el setmanari valencianista Acció, portaveu del partit polític Acció Nacionalista Valenciana (ANV) entre maig de 1934 i juliol de 1936.

En arribar la guerra, va ser empresonat el 16 de juliol de 1937 i alliberat tres dies després. En la postguerra desapareix de l’escenari cultural, però sabem que conservà l’amistat amb Nicolau Primitiu.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Els signants de les N32
Els signants de les N32
https://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com/2012/11/els-signants-de-les-normes-de-castello.html