Sacerdot, escriptor i arqueòleg

Cursà el batxillerat a l'Institut de Xàtiva i, posteriorment, realitzà el seminari a València. El 1906 va ser ordenat prevere. A partir d'aquell any, desenvolupà la seva tasca pastoral a Santa Maria de Xàtiva; primer com a vicari, beneficiari i posteriorment, d’ençà del 1933, com a canonge.

Des de ben jove, destacà pel seu compromís per la cultura valenciana i especialment, per les qüestions socials.

Molt aficionat a la literatura, la història i l’arqueologia, el 1914 publicà Hidrografía setabense, obra amb la qual s’inicià en la investigació arqueològica d’àmbit local. En aquesta mateixa línia va col·laborar amb el Servei d’Investigació Prehistòrica, dependent del a Diputació de València, essencialment en les excavacions arqueològiques de la Cova Negra, les Alcusses i la Cova del Parpalló. Aquesta dedicació constant per la història i la cultura, el feren apte per rebre la denominació de cronista local de Xàtiva el 1917.

Va formar part de nombroses organitzacions del món de la cultura, com el Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat-Penat, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales de Saragossa.

Amb l’arribada de la República, el seu compromís valencianista es desenvolupà com a ferm propagandista a favor de l’Estatut d’Autonomia. Aquesta defensa del valencianisme, juntament amb la defensa de les qüestions socials, les traslladà també a les pàgines del setmanari El Obrero Setabense, del qual, d’ençà de 1930, en fou el director.

El 1932 celebrà la signatura de les Normes de Castelló, que considerava positives per la defensa de la llengua pròpia del país.

Durant aquells anys, col·laborà en la fundació del Centre Valencianista de Xàtiva i s’apropà als cercles polítics d’Acció Nacionalista Valenciana, el partit del valencianisme socialcristià. El 1934 començà a col·laborar amb diversos articles al setmanari Acció, de l’ANV.

Ha estat considerat sovint com un dels poetes de l’esperança, juntament amb Francesc Martínez Miret i Eduard Genovés, també preveres. Els tres destacaren pel seu compromís tant amb la seva fe com amb el seu país.

Abans de l’inici de la Guerra Civil, organitzà l’Acció Catòlica a Xàtiva, per tal de difondre l’Evangeli entre els joves.

L’esclat de la Guerra Civil estroncà els seus objectius i projectes. El Govern Revolucionari de la seva localitat l'obligà a enrolar-se a la CNT. Davant de la seva negativa a fer-ho, se li oferí que abandonés la seva tasca pastoral. Al també negar-s’hi, fou executat.

El 2001 fou beatificat pel Papa Joan Pau II.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

VINYES MASSIP, Gonçal. Datos sobre las excavaciones de Cova Negra. Xàtiva: .

---

VINYES MASSIP, Gonçal. Hidrografía setabense. 1914.

---

VINYES MASSIP, Gonçal. La patrona de Játiva. F. Vives Mora, 1923.

---

VINYES MASSIP, Gonçal. Sembrant la vida. Poesia i compromís. Paiporta: Denes, 2009 [Rent].

Llibres

---

ORTÍ, Cárcel i FITA REVERT, Ramón. Mártires valencianos del siglo XX. València: Edicep, 1998.

Capítols de llibres

---

LÓPEZ QUILES, Antoni. «Gonçal Vinyes en el parnàs valencià», a: Trama i Ordit. València: Denes, 2007.

Articles en publicacions periòdiques

---

COLOMER, Agustí. «Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista» a: El Mercantil Valenciano.