Comerciant i polític valencianista

Fill de Fernando Vivas Silvestre i de Rosario Lloret, comerciants de saladures i ultramarins domiciliats a la plaça de la Constitució, 2.

Havia format part, l’any 1928, de la Junta Directiva de la Joventut Republicana Propagandista i fou elegit regidor a les eleccions municipals de 1931 per la Conjunció Republicano-Socialista. Abans de la guerra estava afiliat a Esquerra Republicana del País Valencià, i ja en el període bèl·lic va ser fundador i president de l’agrupació de Castelló d’Esquerra Valenciana. A l’octubre de 1936 havia estat designat vocal del Front Popular de Castelló i va participar uns pocs mesos en el Comité. També fou nomenat diputat provincial. Era casat i vivia a la plaça de Fermín Galán, número 11 (abans i després de la II República, i fins a hui, anomenada plaça de Tetuán) de Castelló de la Plana, on tenien també la botiga d’ultramarins.

Ferran Vivas va estar present en el dinar d’homenatge a Carles Salvador oferit el 30 de desembre de 1932 a Castelló, després d’una esbroncada dels mestres pel fet de voler llegir en valencià la seua ponència «El bilingüisme a l’escola» davant un auditori tan cultivat. Eren les Jornades Pedagògiques de l’Assemblea de Mestres de Levante, que tingueren lloc a l’Institut Ribalta de la ciutat del 27 al 31 de desembre. Aquesta federació estava formada pels docents de Castelló, València, Alacant, Múrcia i Albacete. A més, Vivas va ser col·laborador i contribuïdor de la Colònia de Vacances de la Societat Castellonenca de Cultura, celebrada a l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser a l’estiu de 1933 amb la direcció de Carles Salvador. De fet, la va visitar amb Gaetà Huguet i Miquel Penya la vesprada del 25 d’agost.

El 17 de juny de 1938 va entrar en presó preventiva. Diversos testimonis favorables de persones afins al règim li van evitar una sentència més dura, però tot i així l’1 de juliol de 1938 va ser condemnat a dotze anys i un dia de presó. Pel juliol de 1940 li van commutar la presó per dos anys de reclusió al seu domicili, amb el manament de comparéixer cada deu dies davant la Guàrdia Civil. Al març de 1941 el posaren en presó atenuada, però va estar empresonat pel franquisme uns sis anys, en dos períodes. Quan el dictador va visitar Castelló, Vivas fou desterrat uns dies a Vinaròs. Durant l’exili de Gaetà Huguet Segarra, va ser la persona encarregada de controlar els processos de producció i comercialització de les seues finques i, sobretot, va intervindre en nom d’ell davant les actuacions gens honestes que algun familiar va perpetrar en contra del patrimoni de l’exiliat.

La seua família va comprar pels anys 50 la casa de Bernat Artola, al carrer de Catalunya. Gaetà Huguet, en tornar de l’exili a França, hi anava gairebé cada dia a visitar-lo.

Per disposició del testament de Gaetà Huguet Segarra, datat el 5 de gener de 1959, seguint l’exemple del seu pare deixava instituïda una fundació de mecenatge cultural amb l'objectiu de promoure l’ús social de la llengua catalana al País Valencià, amb cursos de llengua i subvencions a les edicions en català, i el coneixement del país. Tal com explica Vicent Pitarch, "la constitució definitiva de la Fundació Huguet va esdevenir-se el dia 3 de gener de 1962, el patronat de la qual quedava definit per designació testamentària": eren Adolf Pizcueta, president; Joan Fuster, vicepresident; i els vocals Manuel Sanchis Guarner, Emili Beüt, Enric Matalí, Xavier Casp, més els sis marmessors pròxims a la família Eugeni Roig Ruiz, Enric Huguet Carpi, Miquel Peris i Segarra, Josep Fibla i Viciano, Ferran Sanchis i Cardona i el mateix Ferran Vivas Lloret. En qualitat de regidor municipal, s'incorporà al patronat Josep Climent Llorca.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Vicent Pitarch i Almela. Gaetà Huguet Segarra (1882-1959), líder republicà del valencianisme. Castelló de la Plana: Publicacions UJI, 2022.